divendres, 30 de juny de 2017

El document del mes de juliol de 2017

Les colònies escolars d´estiu de Figueres durant la Segona República


 Dades i història arxivística del document

CAT AMF 01 Fons Ajuntament de Figueres. Expedients de les colònies escolars d´estiu. Anys 1932-1936. 
Aquests expedients formen part de la documentació generada per l´Ajuntament de Figueres en l´exercici de les seves competències.

Contingut
Els expedients de les colònies escolars d´estiu de Figueres durant la Segona República són molt complets i apleguen amb minuciositat els documents generats i rebuts durant l´organització d´aquestes activitats de lleure.
Seguint l´ordre cronològic de tramitació de l´expedient, en primer lloc ens apareixen els documents que fan referència a la recaptació de diners per a la celebració de les colònies. Aquí trobem les sol·licituds de subvenció al ministeri corresponent, però també tots els escrits referents a la campanya "Procolònies escolars" que mobilitzava la societat civil figuerenca. D´aquesta campanya destaquen els llistats de particulars, empreses i entitats de la ciutat que oferien donatius, cadascun en la mesura de les seves possibilitats, per al sosteniment de les colònies (l´empresari farmacèutic figuerenc Joaquim Cusí, per exemple, aportava cada any un donatiu de 100 pessetes). Així mateix, l'expedient aplega programes de ball, sessions de cinema i vetllades artístiques celebrades amb la finalitat de recaptar diners per a les colònies, com l'audició de sardanes que el Foment de la Sardana va celebrar a la Rambla el dia 12 de juliol de 1932, on grups de senyoretes oferien flors a les persones assistents a benefici de les colònies escolars.
Els expedients inclouen també el procés de selecció dels infants, on consten les llistes dels diferents torns de les colònies amb el nom, l´edat i l´adreça dels nens que hi participaven.
Seguidament ens apareixen els documents generats durant les colònies. Abunden les factures, les quals ens permeten conèixer curiositats com, per exemple, que es van comprar pastissos per a la mainada a la Pastisseria Fàbrega de Figueres, o que es van pagar 9 pessetes per quatre cordes per saltar per tal que hi juguessin les nenes de les colònies de Sant Llorenç de la Muga l´any 1935. Al costat d´aquesta documentació de tipus econòmic destaquen els diaris de les colònies, on cada dia un dels nens hi escrivia de forma resumida el que havien fet. Aquests diaris són molt alegres i aporten informació valuosa sobre les activitats que es duien a terme. Finalment, els expedients es completen amb les fotografies oficials, imatges que deixaven constància gràfica de les colònies. 

 

Context
Les colònies escolars neixen a final del segle XIX amb finalitats sanitàries, assistencials i educatives. Havien de servir per enfortir la salut dels infants més necessitats mitjançant una bona alimentació i la realització d´activitats de lleure i educatives. En aquest context, les colònies escolars municipals de Figueres s´inicien l´any 1914 i són les primeres de les comarques gironines. El punt de partida és el llegat que les germanes Concepció i Esperança Massanet van deixar a l´Ajuntament de Figueres amb la finalitat que aquest organitzés colònies en benefici dels nens i nenes pobres de les escoles municipals de la ciutat.
Entre els anys 1914-1925 les colònies es celebren cada estiu, però és durant el període de la Segona República que l´Ajuntament de Figueres les potencia amb un objectiu clar: augmentar el nombre de criatures assistents. El consistori figuerenc multiplica els seus esforços per aconseguir els recursos econòmics necessaris. Finalment, el finançament augmenta gràcies a la suma de la renda del llegat de les germanes Massanet, a la subvenció del Ministerio de Instrucción Pública, a l´aportació del mateix Ajuntament i als diners provinents de la campanya "Procolònies escolars". L'esforç val la pena, perquè de la quinzena de criatures de l'any 1914 es passa a 37 el 1931 i a 194 el 1934.
Per fer la selecció, els mestres de les escoles nacionals elaboraven una llista d'alumnes d´entre 7 i 12 anys als quals consideraven que convenia gaudir de les colònies. Tot seguit, el metge municipal els visitava i s´escollia els que tenien un estat de salut més necessitat i, en igualtat de condicions, es preferia els infants de famílies més modestes. Un cop determinada la llista definitiva dels admesos, es decidia per a cada cas en concret si era preferible que assistís a una colònia de mar o bé de muntanya.
Les colònies escolars eren mixtes i estaven dirigides per mestres titulats. Tenien una durada de quinze dies i s´emplaçaven en locals llogats a Colera (Colònia Pelai Saguer), Sant Llorenç de la Muga (Colònia Solidaritat) i Cantallops (Colònia Germanor), localitats properes a Figueres i que, per tant, no exigien unes despeses de transport excessives.
Per als infants, anar de colònies significava fer tot un seguit d´activitats en contacte amb la natura i gaudir de la formació a l´aire lliure: excursions, jocs, banys, sol... Els diaris escrits per la mainada durant les colònies transmeten entusiasme i alegria, i són el principal testimoni dels seus protagonistes. L'estiu de 1935, al diari de Sant Llorenç de la Muga, una nena finalitzava el seu text amb aquestes paraules: "No escric més perquè no tinc res més a dir, sols dir que estic molt contenta d´estar aquí".
 

Més informació
- PUJOL, David, SOLER, Pere. “Les primeres colònies escolars de les comarques gironines: Figueres, 1914-1936”. La renovació pedagògica. Comunicacions de les XVI Jornades d´Història de l´Educació dels Països Catalans, Girona, CCG Edicions, 2003, pàg. 477- 491



dilluns, 5 de juny de 2017


EL DOCUMENT DEL MES DE JUNY 2017

L’ALINEACIÓ DEL FRONT DE MAR 
DEL PORT DE LA SELVA (1914)



REFERÈNCIA ARXIVÍSTICA

ACAE-54- 2659 Ajuntament del Port de la Selva. Expedient del projecte d’alineació dels terrenys sobrants de via pública de diverses places i carrers de la vila del Port de la Selva, 1914-1915. Capsa 394.

CONTINGUT

El projecte d’alineació d’alguns terrenys sobrants de la via pública del Port de la Selva conté una memoria, de sis fulls, i el plànol dalt reproduït de grans dimensions –dibuix a tinta sobre paper tela, 55,5 x 190 cms, escala 1/400- signat per l’arquitecte Isidre Bosch. La finalitat era fixar en precisió sobre plànol i mides exactes, i també la valoració económica, de divuit parcel·les situades al carrer Illa i plaça Canalejas –actual plaça del Doctor Oriol- i altres de la plaça Comerç del Port. En una primera instància, l’Ajuntament, presidit per Rafel Oriol Brugués i amb Jaume Marès Casadevall com a secretari, es posà en contacte amb l’arquitecte facultatiu de Figueres, Antoni Papell Camps, però atesa la impossibilitat d’aquest de portar-ho a terme, recomanà a l’arquitecte de Girona, Isidre Bosch Bataller, que acceptà l’encàrrec d’immediat. L’expedient explica com la normalització de la façana de davant de mar era una tasca pendent pel comú de feia temps i que, una vegada ja feta, donaria “més bellesa i simetría”, com així va ser. S’habilitaren vint dies d’exposició pública, abans d’enviar-lo a Govern Civil que donaria l’aprovat final, on s’hagueren d’atendre algunes reclamacions com la del veí Joan Esparoner i el permís que demanava d’obertura d’una finestra, que seria rebutjat, així com també d’Ajudantia Militar de Marina que denunciava com un parell de parcel·les eren dins de la zona marítimoterrestre, i a més presentaven un perill de quedar inundades els dies de forts temporals. També va ser enregistrat un escrit firmat per 33 veïns que reclamaven que una de les parcel·les que era utilitzada com a lloc de pas pels habitants dels carrers més enlairats del poble “des de temps inmemorial” fos mantinguda com a espai públic.

CONTEXT

El poble del Port de la Selva reflecteix un lent procés de creixement que s’ha anat bastint amb unes formes simples que ressegueixen la costa en coherència amb la topografía, des d’aquelles primeres barraques de pescadors dels habitants de la Selva de Mar dels segles XVI-XVII amb l’impuls donat per la desaparició del perill de la piratería sarraïna i, més endavant, el títol de vila reial de Carles III del 1787.Té una façana de notable magnitud, ja que les edificacions respeten la forma de la magnífica badia sumat al fet de l’aïllament geogràfic de la resta de la plana empordanesa que ha facilitat la conservació intacte fins fa algunes dècades. Petites expansions urbanes s’han anat plantejant dins d’un creixement racionalitzat, per tal d’aconseguir d’endreçar i augment el sòl urbà, sense considerar el boom de l’aparició de les urbanitzacions dels 60’s endavant. Aquesta alineació parcial del front de mar no deixa de ser un exemple d’enriquiment de la tresoreria municipal sumat a la posada al mercat de divuit noves magnifiques parcel·les edificables davant de mar o prop de primera línea.

HISTÒRIA ARXIVÍSTICA

Aquest expedient curiosament forma part del primer fons ingressat a l’Arxiu Comarcal, el del municipi del Port de la Selva, després de l’entrada en funcionament fa poc més de vint-i-cinc anys d’aquest centre cultural.

MÉS INFO

Ramon Castells Llavanera, Bernat Catllar Gosà, Josep Riera Micaló: “Ciutats de Girona: catàleg de plànols de les ciutats de Girona des del segle XVII al XX”. Girona, COAC Demarcació de Girona, 1994.

Frederic Marès Deulovol: “El Port de la Selva: notas históricas”. Figueres. Institut de Estudios Ampurdaneses, 1971.