dimecres, 1 de febrer de 2017

LA MÚSICA A PERALADA A PARTIR DE L’ÀLBUM RUBAUDONADEU


Dades arxivístiques del document
La banda de música de l’Escola de Palaci, dirigida per Jaume Cervera i Marquès.
BAPP, Sec G R. 1.661 Fons dels comtes de Peralada. Àlbum Rubaudonadeu.
Fotògraf: J. M. Cañellas. Rue André del Sarte, Paris.
Data: 1889.
Tècnica: Albúmina.
Mides: 5 x 6,75 cm
Fotografia històrica. Etnografia. Història de la Música.

Història arxivística
El document forma part del fons documental de Peralada des de l’any 1889, moment en què el comte de Peralada, don Tomàs de Rocabertí Dameto, adquireix la col·lecció fotogràfica al pròcer empordanès Josep Rubaudonadeu.
Aquesta fotografia inicialment va formar part d’un àlbum; posteriorment aquest àlbum va ser desmembrat i cada item es va incloure a l’apartat de “Pobles de Catalunya”, en el municipi que li pertocava.
La imatge ha estat publicada per Padrosa “L’esperit de la Renaixença i el mecenatge dels comtes: creació de l’escola” p. 34, a la monografia La Principal de Peralada (1990).

Contingut
Imatge de l’assaig dels membres de la Banda de música dels alumnes de l’Escola de Palaci, davant el Convent del Carme, sota la batuta del mestre Jaume Cervera i Marquès (1858-1950).

Context
Durant el segle XIX a Peralada té lloc un esdeveniment transcendental: L’establiment dels darrers membres de la nissaga Rocabertí, don Antoni, comte de Zavellà, i don Tomàs, comte de Peralada. Ells inicien la restauració del castell i Convent del Carme i uneixen les dues propietats. Una de les seves actuacions principals serà la creació d’una “Escola de primeres lletres”, en la qual la música hi va tenir un lloc preeminent. Una de les conseqüències immediates fou la creació d’una banda i de la cobla-orquestra que portaria el nom de “La Principal de Peralada”. Aquesta formació, amb els anys, va aconseguir importants fites i reconeixements: l’any 1902 va rebre la Medalla d’Or a les Festes de la Mercè de Barcelona i l’any 1907 el Primer Premi en el concurs de cobles també a Barcelona. Un dels principals honors va ser haver estat seleccionada per acompanyar a l’Orfeó Català a Paris i a Londres.
L’altre fet destacable va ser que, un estol de més de 50 músics formats a l’Escola dels comtes va nodrir cobles d’arreu de Catalunya. D’entre tots, cal destacar dues nissagues: la dels Cervera i la dels Serra.

La música a Peralada. Antecedents
Les referències musicals documentades més antigues corresponen al segle XVII. El gran nombre de comunitats religioses unit al patrocini comtal va fer que Peralada fos un nucli amb una nodrida i intensa vida musical.

La nissaga Cervera
Cervera i Marquès, Jaume (1858-1950). Nascut a la veïna vila de Castelló d'Empúries, l’any 1882 ja es trobava a Peralada ensenyant música a l'Escola dels Comtes i l'1 de gener de 1883 l'anomenaren director. Després del traspàs dels Rocabertí, continuà amb la seva tasca docent fins que a l'any 1913 decideix traslladar-se, primer a Figueres i després a Roses, on alterna les classes particulars de música amb actuacions musicals a festes majors.
Dels set fills del matrimoni amb Maria Bret i Campmol de Borrassà, el primogènit, Josep, també es dedicà a la música.
Cervera Bret, Josep (1883-1969) Fill primogènit de Jaume Cervera va néixer a Peralada. Als deu anys ingressà al seminari i als 18 el deixà i tornà a Peralada. Va aprendre música a l’Escola de Palaci i ajudava al seu pare a donar les classes d'aquesta matèria; pel que fa a instruments es va decantà pel contrabaix.
La temporada 1903-04 fundà Los Noys de Peralada, orquestra de la qual no se’n disposen de gaires notícies. A partir de 1904 i fins a 1940, formà part dels Peps de Figueres.
Va escriure un centenar de peces: una vintena són sardanes, i la resta va des de música religiosa a cançons populars, les més nombroses (62 en total) les formen els concerts per a contrabaix.

La nissaga Serra
Serra Bonal, Miquel (1866-1922) Tal i com s’explica a La Principal de Peralada se sap que va ser un destacat alumne de l'escola dels comtes, contrabaixista i director-president, fou la figura emblemàtica per a la formació de l'orquestra que exportaria el nom de Peralada arreu.
Fill dels peraladencs Salvador Serra i Portell, en Badó serraller, i Rosa Bonal Font, va néixer el 18 de març a Peralada. Durant anys fou l'ànima del grup de caramelles, tradició molt arrelada a la població. Dirigí el cor local i escriví un guió literari per a la sardana Les goges dansaires, inspirat en una llegenda del Castell de Quermançó.
Sabem que composà diverses sardanes, entre les que hi figuren: Flors Boscanes, Les Goges dansaires, Retorn de primavera, Intima, Devallant l'Aplech i Queixa d'amor.
Serra Bonal, Josep (1874-1939) Fou el penúltim fill de la nissaga dels Serra. Alumne de l’Escola dels Comtes, als onze anys ja va escriure la primera sardana El primer piu i la dedicà a D. Antoni de Rocabertí. En el moment de la fundació de La Principal de Peralada tenia setze anys ocupant la plaça de solista de tible, passant a tocar el fiscorn al cap de dos anys. Va continuar composant i aconseguí diversos premis: l’any 1902 per La Pubilla empordanesa i l’any 1907 per Records de ma terra, dedicada a Joan Maragall.
D’entre l’any 1910 i 1915 està entre Figueres i Peralada. A la capital de l’Empordà dirigeix agrupacions corals i funda una acadèmia de gimnàstica rítmica. L’any 1915 deixa definitivament la cobla La Principal de Peralada i s’instal.la a Barcelona. A Barcelona manté relació amb l’Orfeó Català i forma part de la Cobla Cathalònia, i la Cobla Barcelona, de la qual n’esdevindrà director.
Va ser un compositor prolífic; compta amb un total de 363 obres, d’entre elles 251 sardanes, a més de valsos, xotis i altres ballables de l’època.

Sens dubte la culminació musical iniciada a l’Escola del Comtes troba el màxim exponent en la figura de Joaquim Serra Corominas (1907-1957), fill de Josep Serra Bonal, nascut a Peralada i des d’infant va viure el caliu musical a la llar, estudis que completà a l’Escola Municipal de Barcelona, havent estat deixeble dels mestres Lluís Millet, Pellicer i Enric Morera.
Als onze anys va escriure la primera sardana La primera volada. És autor d’instrumentacions per als ballets dels esbarts, de poemes simfònics, d’entre els que destaca Puigsoliu (obra pòstuma), de cançons per a cant i piano, d’un parell d’obres per a teatre líric i del ballet coreogràfic Inés de Castro. En el camp sardanístic va compondré unes 50 sardanes; amb el mestre Serra la sardana arribà al seu punt culminant.
Va guanyar per dos vegades el Premi Concepció Rabell (1926 i 1928), a més de diversos Premis Sant Jordi instituïts pel Foment de la Sardana, un dels quals fou amb Impressions camperoles (1927).
L'any 1934 fou nomenat director artístic de Radio Associació de Barcelona. El 1948 dictà un curs d'orquestració per a cobla resumit en el seu tractat Instrumentació per a cobla (1957).
Joaquim Serra va rebre la influència dels dos grans compositors Eduard Toldrà i Juli Garreta. Malauradament, la seva mort a l’edat de 50 anys, en plena maduresa, va estroncar la seva carrera.


Bibliografia complementària:

PADROSA GORGOT, Inés “L’àlbum Rubaudonadeu, història gràfica empordanesa”, Revista de Girona, núm. 162 (1994).

PADROSA GORGOT, Inés “La temàtica i la tècnica de l’àlbum Rubaudonadeu”, Revista de Girona, núm. 163 (1994).

PADROSA GORGOT, Inés; RAMIÓ DIUMENGE, Concepció La nissaga dels Serra, Santa Coloma de Farners: Edicions Som, 2000. Col·lecció MOS, 9. Obra premiada per la Generalitat de Catalunya.

PADROSA GORGOT, Inés La Principal de Peralada. Peralada: Ajuntament, 1990. Obra premiada. Obra premiada per la Generalitat de Catalunya.