dimarts, 3 de juliol de 2018

Oferta de vacances a socis de la Cambra Agrària de l'Escala

Núm. 7 - AME. Arxiu Municipal de l'Escala



Dades i història arxivística del document


AME, Fons Cambra Agrària de l'Escala, Document del 17 de gener de 1955 on la Junta Nacional de Hermandades organitza, com cada any, un Plan de Turnos de Descanso para trabajadores agropecuarios y matrimonios.

L’Arxiu administratiu municipal de l’Ajuntament de l’Escala custodia, entre els seus fons, documentació relativa a la Cambra Agrària de l’Escala gràcies a la donació que en va fer el que en va ser secretari, i després també president, a la dècada dels noranta, el sr. Francesc Puig Condom.

La documentació es troba encapsada en 26 capses normalitzades en bones condicions de conservació. El gruix de la documentació que podem trobar en aquest arxiu ens remet a l’època franquista i amb documents que expliquen el dia a dia de la “Hermandad Sindical de Labradores y Ganaderos” de l’Escala. Aquesta documentació està ben conservada però pendent d’ordenació i d’inventari

El que sí quan hem pogut constatar és que malauradament no disposem de documentació anterior a l’any 1944 però el que ens ha arribat ens permet fer-nos una idea de les funcions que tenia a partir d’aquella data. Sí que tenim documentació posterior, un cop arribada l’aparent democràcia i fins la dissolució de l’ institució l’any 1993.


Contingut


La Hermandad Sindical de Labradores y Ganaderos de l’Escala.

Les “Hermandades”, creades a partir d’un Decret de 17 de juliol de 1944, es van constituir a cada poble i eren organitzacions sindicals que s’havien de dedicar a la protecció i assistència als treballadors agraris. Tenien diferents funcions: donar suport als pagesos en la tramitació de les cotitzacions a la Seguretat Social, planificació de collites, confecció d'estadístiques, comercialització de productes, gestió de subvencions, gestió de bàscules de pesos, confecció d’assegurances col·lectives davant desgràcies ocasionades pel tremps com gelades o pedregades, entre d’altres, a més de tenir vincle directe amb el Servicio Nacional de Productos Agrarios (SENPA).

L’any 1962 es va crear la Hermandad Sindical Nacional i amb òrgans dependents com les Cámaras Oficiales Sindicales Agrarias (C.O.S.A). Dins de l’engranatge franquista neix del Fuero del Trabajo i de l’obligació de la sindicació, emmarcat dins la Central nacional Sindicalista, depenent de la Falange. L’estructura interna i el funcionament s’acollien de manera estricta a aquests principis: l’afiliació podia prendre tres formes (com a familia campesina, com a empresa agrícola o com a productor independent “ a cuenta ajena”). L’entitat s’havia d’organitzar en tres seccions: social, grups econòmics i obra assistencial. Els òrgans de govern eren els habituals i que també trobem a les confraries de pescadors: president, cabildo local o junta de govern, assemblea plenària i comissions delegades. Foren més instruments de control polític del règim sobre la pagesia, que no pas una resposta a les autèntiques necessitats de l’agricultor.





En base a la documentació que hem trobat a l’Arxiu Administratiu de l’Escala i amb l’objectiu de poder entendre què és el que es feia en aquestes organitzacions durant el franquisme, hem volgut dividir les activitats que duien a terme en base a diferents apartats i amb documentació que n’exemplifiquen de forma clara el seus objectius i sobretot les seves intencions:
  • Reparació de camins
  • Treball comunitari
  • Repartiment d’adobs
  • Formació
  • Llavors i cultius
  • Policia rural
  • Cessió i adquisició de maquinària agrícola
  • Tractaments a cultius
  • Servicio Nacional del Trigo
  • El·leccions
  • 1956, l’any de la gelada
  • Vacances, oci i loteria

Context


Breu introducció a l’organització agrària a Espanya

Les Cambres Agràries d´Espanya, organitzades pel Reial Decret del 14 novembre de 1890 van ser l’antecedent de les cambres agràries locals.

Després de la Guerra Civil, el govern franquista va abolir els sindicats i cooperatives agrícoles i va crear les "Hermandades Sindicales de Labradores y Ganaderos", que a partir d’un Decret de 17 de juliol de 1944, es van constituir a cada poble.

En època democràtica, el Reial Decret 1336/77 va convertir les antigues Hermandades en les Cambres Agràries Locals, procés que es va allargar des del 1977 al 1980, corporacions de dret públic que mantenien les funcions anteriors i esdevenen òrgans consultius de l'administració en allò referent a les normes que afectin a l'interès agrari. Les Cambres Agràries Locals varen ser traspassades l'any 1993 a la Generalitat de Catalunya, segons el R.D. 48/1993 de 15 de gener, que les va dissoldre el mateix any per la Llei 17/1993, de 28 de desembre.

Pel decret 30/1994 de 21 de gener i la circular 5/1994 de 2 de febrer del Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca es realitzen les operacions de liquidació del patrimoni i drets i obligacions de les cambres agràries locals, i es posen a disposició del cap de la corresponent oficina comarcal del DARP.

L’any 1994 arran de les primeres eleccions a Cambres Agràries, la democràcia arriba per fi al camp, i finalment disset anys després de les primeres eleccions demo­cràtiques li és reconeguda la seva representativitat a la Unió de Pagesos de Catalunya. La Unió de Pagesos guanya les eleccions amb un 69 % dels vots.


Per saber-ne més:


Armangué, J; Falgueras, J; Testart, A. Cambra Agrícola de l’Empordà. Arquitectura, economia i societat. Brau edicions. 2016.