dimecres, 25 de novembre de 2015

Reial Cèdula autoritzant a la Caixa de Reducció de Vals de Madrid d'organitzar una rifa

El document del mes de desembre 2015


Dades arxivístiques del document
“Real Cédula de S.M. y señores del consejo, por la qual se manda guardar y cumplir  el Decreto inserto, en que con el fin de aumentar los recursos de las Caxas de Reduccion de Vales, se concede permiso y facultad á la de Madrid para hacer una rifa con variedad  de suertes, que consistirán en premios pagaderos por una vez, y en rentas vitalicias, en la forma que se expressa “.Reimpressa a Girona per Vicenç Oliva Impressor.  1799. 11 folis. Castellà.
CAT AMLLN  C4 Col·leccions de Reials Cèdules. Volum relligat “Reales cedulas de 1720 hasta 1800 ynclusive”.

Història arxivística
Aquest document es troba dins del volum relligat “Reales cedulas de 1720 hasta 1800 ynclusive” de la col·lecció de Reials Cèdules. La col·lecció està formada per 5 volums enquadernats en pergamí (1720/1818) i una capsa de Reials Cèdules soltes (1779/1833). Al voltant del 1820, l’Ajuntament de Llançà va procedir a l’enquadernació de totes les Reials Cèdules soltes en 5 volums, essent aquest l’origen de la col·lecció.Aquestes Reials Cèdules estan escrites en castellà i presenten unes característiques formals i estilístiques molt similars, en hi ha d’impreses i reimpreses a tallers de la ciutat de Girona (Josep Bro impressor) i de Barcelona  (Thomas Piferrer impressor ), entre altres llocs.

Foli 2 anvers
Contingut
Foli 6 anvers

Aquest document recull l’ordre de  6 de desembre de 1799 de Carles IV , per la qual i per tal d’augmentar els recursos de les caixes de Reducció de Vals, es concedeix permís  i facultat a la de Madrid per fer una rifa o loteria antiga  on es  sortejaven diversos premis en metàl·lic i rendes vitalícies.

El Val Real va ser un títol de deute públic de la monarquia creat a l’any 1780 a iniciativa del banquer il·lustrat Francisco Cabarrús , sota el regnat de Carles III i amb valor de paper moneda , per fer front al greu dèficit de la Real Hacienda provocat per la intervenció de Espanya a favor dels colons rebels durant la Guerra de Independència dels Estats Units i al consegüent enfrontament bèl·lic amb Gran Bretanya (1779-1783). Oferien un 4% d’interès anual en un plaç d’amortització de vint anys . L’any 1783 quan es va firmar el tractat que va posar fi a la guerra nord-americana els interessos anuals de la deute emesa mitjançant vals pujaven a 18 milions de reals. Per fer front a les despeses dels interessos i a les amortitzacions no es va crear cap fons especial es va recórrer únicament als ingressos procedents dels impostos ordinaris per fer-los efectius , però en certs moments i per fer front a les amortitzacions anuals , es va recórrer a altres sistemes com en aquest cas.

En el cas d’aquest document , i per tal de cobrir el dèficit  produït entre els ingressos previstos per a l’amortització dels vals per a l’any 1800 que ascendien a  300 milions de reales de vellón ; Carles IV ordena  que es pugui realitzar una rifa en els termes següents  “por ser voluntario, y redundar en provecho de un gran numero de mis vasallos, el de una rifa con variedad de suertes, que consistirán en quatro premios de á uno, dos, tres y quatro millones  de reales de vellons pagaderos  por una vez, y en diez y seis mil setenta y cinco acciones de rentas vitalicias, de las quales diez y seis mil, divididas algunas de ellas en partes, podrán constituirse á voluntad de cada uno de sus imponedores, ó bien sobre una vida, para gozarlas desde luego, ó bien con reserva de haber á una época determinada, ó bien sobre dos vidas, ó bien en forma de viuedadque sobrepuje á otra. Asique concedo á... el correspondiente permiso, y amplias facultades para hacer la rifa enunciada en la forma, y baxo las reglas y condiciones que se expresan en los artículos siguientes:…”

S’estableix la quantitat de bitlles ha imprimir  i els formats que en garanteixin la autenticitat “…Se estamparan cien millones de billetes de á quatro reales de vellón cada uno, numerados desde I. hasta 100.000000, y marcados con las demás señas y contraseñas que se estimaren conducentes á asegurar su identitat…“ I la forma de venda i distribució dels bitllets de la rifa “Para el despacho de estos billetes podrá la Dirección de la Caxa valerse con preferencia de los Administradores de la Real Lotería, ó de los de Rentas de estanco, ó de comisionados particulares,… y facilitar el expendio de los mismos billetes en todo ó la mayor parte de los Pueblos del Reyno...” I la forma en que els administradors de la reial lotería i/o expenedors hauran de comunicar la liquidació dels números venuts i les quantitats “…y según que su residencia fuere en la Capital de la Provincia ó en la Cabeza del Partido, ó en qualquiera de los demás Pueblos, presentarán estas notas al Intendente ó persona que este dipute, ó al Subdelegado, ó á uno de los Alcaldes ordinarios, para que confrontándolas con los mismos billetes existentes, ponga en ellas su visto bueno, con cuyo preciso requisito las remitirán …”. I la forma i organització dels sortejos  “…A efecto de que sea mas breve , mas fácil y menos costosa la execución de estos sorteos, se dividirán en dos actos…”.

Foli 7 revers


Context
L’any 1763 , regnant Carles III i essent el seu ministre el Marquès de Esquilache, es va establir a Madrid la Real Lotería Primitiva o antiga (en números )  en benefici de varis establiments pietosos, celebrant  el seu primer sorteig el dia 10 de desembre de 1763.Per un real decret de 30 de setembre de l’any 1763, es va establir a Madrid, a imitació de la cort de Roma i altres corts , la primera loteria, o sigui l’extracció d’uns números a favor dels hospitals i hospicis i altres obres pies, sota la seguretats, mètode i regles establertes des de la Real Administració de Loteries.La Loteria Moderna , tal com la coneixem avui dia , va néixer a Cadis a l’any 1811, per iniciativa de Ciriaco González Carvajal, igualment que l’Antiga, per aportar fons a la Hisenda Pública que es va quedar totalment ressentida per la Guerra de la Independència. Ciriaco González Carvajal, va presentar davant de les Corts Generals i Extraordinàries de Cadis, un projecte de loteria basat en un precedent que existia a Nova Espanya, l’actual Mèxic, des de l’any 1771, establerta també per Carles III.

La Real Lotería Nacional de España va ser creada  definitivament per instrucció de 25 de novembre de 1811. Concebuda com  un medio de aumentar los ingresos del erario público sin quebranto de los contribuyentes” , té lloc a Cadis el primer sorteig el 4 de març de 1812  i la de Nadal, el 18 de desembre de 1812. Circumscrita en principi a Cadis i San Fernando, salta a Ceuta i tota Andalusia conforme avançava la retirada dels exèrcits napoleònics . El 28 de febrer de 1814 es va celebrar el primer sorteig a Madrid, des de llavors seu de la Lotería Nacional de Billetes.

Amb la tornada al poder de Ferran VII, imposa que se l’anomenés “Lotería Moderna” fins que durant el Trienni Constitucional , es va tornar a anomenar “Lotería Nacional”, passant altre vegada a “ Lotería Moderna” a la tornada de l’absolutisme fins que després de la mort de Ferran VII va passar a anomenar-se definitivament “ Lotería Nacional”.

Documentació relacionada

Dins de la  AMLLN :
 Fons de l’Ajuntament de Llançà : Secció Govern Municipal i Gestió Jurídico -Administrativa: Sèrie correspondència 1750-1800.

dilluns, 2 de novembre de 2015

El document del mes de novembre de 2015




Els títols de propietat dels panteons del cementiri de Figueres 

Dades arxivístiques del document
CAT AMF 001 Fons Ajuntament de Figueres. Títol de propietat del panteó número 16, departament segon. Any 1903.

Història arxivística
Aquest document forma part del fons documental de l´Ajuntament de Figueres, dipositat al tercer pis de l´edifici consistorial de la plaça de l´Ajuntament. Aquest espai va esdevenir la seu de l´Arxiu municipal entre 1982 i 2007, any en què l´Arxiu es va traslladar a l´edifici de l´antiga biblioteca, al carrer Moreria, on està ubicat actualment.

Contingut
Els títols de propietat dels panteons del cementiri de Figueres són els documents que emetia l´Ajuntament de la ciutat per concedir o reconèixer la propietat d´un panteó a un particular. El propietari tenia dret a dipositar els cadàvers o les restes en els sarcòfags del panteó, i també podia transmetre’n la propietat als seus hereus. A canvi, s´havia de fer càrrec de les despeses de conservació, però si volia fer obres de reforma o col·locar-hi alguna inscripció necessitava el permís de l´Ajuntament.
Aquests títols de propietat proporcionen molta informació perquè la majoria contenen una foto del panteó, especifiquen la seva ubicació i descriuen les principals característiques arquitectòniques o estilístiques de la construcció. Sovint també contenen anotacions de les successives inhumacions que s´hi realitzen, així com qualsevol canvi en la propietat.
En el cas del panteó núm. 16 del departament segon, el 1886 Tomàs Roger Larrosa va comprar un terreny de 96 metres quadrats del cementiri a l´Ajuntament de Figueres per 1.875 pessetes. Es desconeix la data exacta de la seva construcció, però aquest panteó, un dels més sumptuosos del cementiri, ja apareix fotografiat en els àlbums Rubaudonadeu, un conjunt d´imatges preses  durant l´hivern de 1889. En aquest panteó d´estil neoclàssic, hi foren enterrats Tomàs Roger Larrosa (Figueres, 1848-1912), banquer, comerciant i polític liberal figuerenc, posseïdor d’una de les principals fortunes de la ciutat de l´època, i la seva esposa, Demètria Martí Roger.

Context
Molta gent aprofita aquests dies, sobretot per Tots Sants, per visitar el cementiri i portar flors als seus difunts. En el cas de Figueres, al llarg dels segles el cementiri ha anat canviant el seu emplaçament. A l´edat mitjana estava ubicat a tocar de l´església de Sant Pere. Amb el creixement demogràfic del segle XVIII, el cementiri es va traslladar a la zona on ara hi ha el Teatre-Museu Dalí. Un i altre, però, eren dins de la població, i en època d´epidèmies podien significar un focus d´infecció.
La Reial Cèdula de 3 d´abril de 1787 decretada per Carles III fou un primer intent de regular aquest problema a nivell estatal, ja que establia l´obligació de construir els cementiris fora de les poblacions i en llocs ventilats, lluny de les cases dels veïns. En el cas de Figueres, la seva ubicació actual, al passeig del Cementiri, data de l´any 1816, quan l´Ajuntament va aprovar construir el nou cementiri fora de la població segons el projecte del mestre d´obres Narcís Papell. Des de final d’aquell mateix any i fins avui, el cementiri de Figueres s’ha anat ampliant i ha esdevingut un reflex de l´evolució de la societat. Al costat de modestos nínxols i columbaris, s’hi alcen els luxosos panteons de les famílies benestants figuerenques, que es reivindicaven amb construccions i estàtues funeràries projectades per arquitectes i escultors de renom. Destaca el panteó de la família Garreta, que a partir de l´any 1982 passa a ser propietat municipal i esdevé el Panteó de Persones Il·lustres, on hi ha enterrats Narcís Monturiol i Pep Ventura, entre d´altres.
Per acabar no hem d´oblidar mencionar l´antic cementiri civil, que data de 1868. En aquest recinte s’hi enterraven les persones que no professaven la religió catòlica, i a les tombes hi sovintegen els símbols maçònics.
Des d´aquí us animem a fer una passejada pel cementiri de Figueres, on l´art i la història es donen la mà.



Més informació
- BERNILS MACH, Josep Maria. "Els cementiris de Figueres", a Annals de l´Institut d´Estudis Empordanesos, 34 (2001), pàg. 221-248
- Arxiu municipal de Figueres. Fons Ajuntament de Figueres. Títols de propietat dels panteons (capsa 710)