dilluns, 15 de gener de 2018

El meu avi va anar a Cuba...des de Cadaqués (1894)


Document del mes núm. 1 de 2018


Referència arxivística

ACAE- 287- 169 Ajuntament de Cadaqués. Autoritzacionsd’alcaldia per marxar a l’estranger, la majoria a Cuba, anys 1882/1929. Capsa núm. 36.

Història arxivística

Aquest plec de documents forma part del primer ingrés del fons documental de l’Ajuntament de Cadaqués (1467-1976) a l’Arxiu Comarcal de l’Alt Empordà.


Contingut

El document que presentem és l’autorització original firmada per Maria Albert Albert, vídua Baró, natural i veïna de Cadaqués, a favor del seu fill, Àngel Baró Albert, de només 14 anys d’edat, per poder marxar a viure a la ciutat de Cienfuegos (Cuba). Va ser signada el 24 d’octubre de 1894 davant de l’alcalde, Nicolàs Alfaras, i el secretari, Sebastià Moret. Aquest document forma part d’un aplec d’una trentena d’autoritzacions fetes durant les dues últimes dècades del segle XIX de nois cadaquesencs que es desplaçaren a la illa caribenya en busca d’oportunitats que el seu lloc d’origen no oferia després de la plaga fil·loxèrica. Així, a tall d’exemple, anotem com el 1891 el pescador Josep Baró Albert autoritza al seu fill, Josep Baró de 15 anys, per marxar a instal·lar-se a Cienfuegos; el 1892, el sabater, Francesc Pujol Albert, dóna permís al seu fill, Josep Pujol Baró, per instal·lar-se també a Cienfuegos, en canvi, Ramon Pomés Nadal autoritza al seu fill, de 16 anys, a residir a l’Havana, i explica que és “per carencia de medios”; el 1894, Josep Nofre Serinyana autoritza al seu fill, Josep Nofre Sala, de 17 anys, per marxar a Guantánamo en uns dels vapors transatlàntics; el mateix any, Emeterio Duran Alfaras autoritza als seus dos fills, Darius i Moisès, de 21 i 15 anys, per marxar a Cuba; el 1894, Joan Figueras Vilahú dóna permís al seu fill de 16 anys, Joan Figueras Mascla; el 1897, Enriqueta Albert Ballesta, de 56 anys, vídua, autoritza al seu fill Narcís Fàbrega Albert, de 16 anys, per pasar a residir a Cienfuegos … i molts més. La memòria popular de Cadaqués conserva viu el record de l’emigració a Cuba, encara que les relacions familiars amb el pas del temps s’han anat perdent. 


Context

Els catalans van marxar cap a Amèrica per dues grans raons: per problemes econòmics o per intentar guanyar més diners per als seus negocis. Dels primers, la majoria procedien de zones rurals del país on va arribar la fil·loxera, i d’altres van fugir al nou continent per evitar fer el servei militar obligatori i haver d’anar a combatre a les guerres. Finalment, alguns emigrants van travessar l’Atlàntic perquè veien Amèrica com la terra de noves oportunitats i on podien aconseguir fortuna de manera ràpida i fàcil. L’emigració catalana va ser una emigració en xarxa, és a dir, un desplaçament força organitzat i planificat. Rarament marxaven a l’aventura, sinó que abans d’emprendre el viatge ja tenien el destí escollit i la feina força assegurada, o amb alguna persona de contacte. Normalment, el primer en marxar era el pare o un jove solter que treballaria com a aprenent a algun negoci familiar o d’algun amic. Els que emigraven solien ser els fadristerns, és a dir, els que no heretarien les propietats de la família. Les dones van emigrar molt poc, només si eren reclamades pel marit. La majoria dels catalans que marxaren cap a Amèrica van desenvolupar diferents activitats, però la majoria eren comerciants. A Cuba, en concret, es coneixien com a bodegueros o botiguers, ja que regentaven petits negocis de queviures amb sucre, sal, peix, carn seca, embotits, patates, llegums, espècies … 

Alguns emigrants van tornar a les seves poblacions d’origen amb grans fortunes, són els coneguts com a ‘americanos’ o’ indians’. Es feien construir cases luxoses amb jardins exòtics, amb la presència de palmeres. Molts mostraven la seva generositat amb donacions per a la millora de l’educació, la sanitat, o l’atenció a la gent gran. Solien arribar ja grans i es casaven amb dones joves, a les quals els prohibien tornar-se a casar per tal de mantenir íntegra la fortuna feta. Tots tenim al cap la magnífica Casa Serinyana o Casa Blaua de Cadaqués construïda el 1910, tot un model de llegat d’indians, amb una façana decorada amb ceràmica vidriada blava. 

Més informació

Rosa GIL. Els Indians. Girona: Diputació de Girona i Caixa de Girona. 1989.

Jordi MALUQUER DE MOTES. Història econòmica de Catalunya: segles XIX i XX. Barcelona: Edicions de la Universitat Oberta de Catalunya. Ed. Proa, 1998.

César YAÑEZ. La emigración española a América: siglos XIX y XX: dimensión y características cuantitativas. Colombres: Fundación Archivo de Indianos, 1994.