dimecres, 1 de novembre de 2017

Promocionar el turisme durant el franquisme


 Núm. 11


Dades arxivístiques del document

CAT AMCE 24. Fons Esteve Ripoll Cornell, col·lecció d’impresos, núm. 3739. Pessebre vivent de l’Empordà. 1968, desembre. 17 x 24 cm. 10 f. 

Història arxivística

El passat mes de febrer de 2017 la Sra. Maria Antònia March Marull, vídua de l’ex alcalde castelloní Esteve Ripoll Cornell, va signar el conveni de donació del fons del seu marit a l’Arxiu Municipal de Castelló d’Empúries. Ripoll, gran aficionat a la història local, va aplegar al llarg de la seva vida un conjunt documental de gran interès sobre política, reivindicació social, associacionisme, música, teatre o literatura, entre d’altres. 

El fons integra documents de tipologies, formats i suports diversos. Hi trobem cartells, impresos, adhesius, fotografies, negatius, diapositives, llibres, revistes, arxius de so, audiovisuals, etc., repartits en una trentena d’unitats d’instal·lació. 


Contingut

Es tracta d’un programa de mà sobre la representació del “Pessebre vivent de l’Empordà”, que va tenir lloc a la platja d’Empuriabrava. Conté la informació en català, castellà, anglès, francès i alemany, i presenta un disseny modern, amb les pàgines interiors de diferents mides, que per la seva forma de ventall permeten veure els títols en cada idioma i així accedir més ràpid a la informació. El programa està il·lustrat pels artistes Tití i Tapiola.




L’espectacle estava organitzat per l’empresa Ampuriabrava S.A. i patrocinat pel “Ministerio de Información y turismo”. Es va planejar com una representació d’alt nivell, que fins i tot comptava amb una tribuna calefactada als canals per acollir els espectadors. Per aquest motiu es va escollir com a realitzador a Esteve Albert Corp, que ja tenia experiència per haver organitzat el Pessebre vivent d’Andorra en altres ocasions. L’objectiu era cridar l’atenció del públic local i estranger a través d’escenificacions de caire folklòric sobre el Nadal dels pescadors, acompanyades de cançons, balls tradicionals i un espectacle de llum i so. L’espectacle, que seguia la línia ideològica marcada pel règim franquista, s’emmarcava dins la “Campaña cultural Ampuriabrava”, sota la qual s’organitzaven representacions teatrals de caràcter tradicional. En aquest sentit, és famosa la sèrie de representacions de la “Sibil·la de Fortià”, que tingueren lloc durant el mes d’agost de 1969 davant la portalada de la Basílica de Santa Maria de Castelló d’Empúries i a la Llotja, sota la batuta del mateix Esteve Albert.




L’assessor artístic del “Pessebre vivent de l’Empordà” va ser l’artista plàstic Josep Tapiola, que va coordinar les actuacions de l’Agrupació artística i Coral de Roses, l’Esbart dansaire de Castelló d’Empúries, el conjunt Els Trons, el músic Sebastià Rubí i el mestre Jaume Cristau. El comitè d’honor estava format per les autoritats polítiques, eclesiàstiques i militars més destacades de l’època a nivell estatal, com el ministre d’informació i turisme Alfredo Sánchez Bella, el director general de cultura popular Enrique Thomas de Carranza, el governador civil Victoriano Anguera i Narcís Jubany, Bisbe de Girona, o l’alcalde de Figueres Ramon Guardiola, entre d’altres. El comitè assessor, per la seva banda, estava encapçalat per l’escultor Frederic Marés, el canonge de la Catedral de Girona Jaume Marqués, l’alcalde de Castelló d’Empúries Joan Casadevall, i el mossèn de la mateixa vila, Salvador Pagès, entre d’altres. 



Es van fer funcions per Nadal, Cap d’any i Reis, així com tots els dissabtes des del dia de Nadal fins a la festa de la Candelera. 


Context

L’arribada del turisme els anys 1960 va provocar un canvi de model econòmic que en el cas de Castelló d’Empúries es va traduir en la pèrdua de terres de conreu per la creació d’una macrourbanització com és Empuriabrava. Les obres d’esplanació i de traçat de vials es van iniciar l’any 1965 sense els permisos corresponents, i sota la direcció de l’empresa Eurobrava S.A. Quan es van obtenir els permisos, dos anys més tard, les obres d’urbanització ja estaven pràcticament acabades. Per tal de gestionar adequadament tot aquell extens territori, el març de 1968 va néixer l’entitat Ampuriabrava S.A. com a continuació d’Eurobrava S.A.

La originalitat d’Empuriabrava la trobem en la seva estructura urbana, travessada per una xarxa de canals navegables, que era el reclam més destacat a l’hora de promocionar la urbanització. De seguida es van concentrar en donar a conèixer la nova marina residencial que s’estava construint a través de l’edició de materials propagandístics i d’anuncis a la premsa nacional i estrangera. També amb l’organització d’activitats culturals i recreatives com és el cas del Pessebre vivent, o bé mitjançant la celebració de competicions esportives. 

Per saber-ne més:

- ABRIAL, Virginie (1994), “Empuriabrava”, Villa Castilionis Impuriarem, 1, p 39-49.

- VVAA., (1992), Empuriabrava 25 anys. 1967-1992, Castelló d’Empúries, Ajuntament de Castelló d’Empúries.