dimarts, 1 de setembre de 2015

El conreu de l'arròs. Ampostins i valencians a l'Escala

ARXIVAE. Document del mes de setembre. Núm. 14


Dades arxivístiques del document
Arxiu fotogràfic. Fons Joan Lassús. Plantada de l’arròs, possiblement el 1957.

Història arxivística
Foto inèdita del Fons Joan Lassús de l’Arxiu Municipal de l’Escala.
Joan Lassús i Colomeda (L’Escala, 1901-1996). 
Abans de morir Josep Esquirol, Joan Lassús li compra la seva primera càmera, una Kodak de caixó per 22 ptes., però en veure que era molt primitiva, l’any 1935, Joan Lassús compra una càmera (de placa, format 6/9, amb objectiu Tessar Zeis, de segona mà, pel preu de 600 ptes. a Barcelona. Influït per la tasca prèvia de Josep Esquirol, a qui considerava un mestre, documentà també nombrosos racons de la nostra vila. Va conrear la fotografia artística destacant per la seva lluminositat sobretot en la fotografia de paisatges. També com Josep Esquirol  captà el tipisme dels mariners del port de teranyines. L’any 1954 obté el segon premi en el Concurs Internacional del Foment del Turisme d’Espanya amb la fotografia “La Foradada”. Amb “Entrada de la tramuntana a la Platja” obtingué el primer premi de l’Ajuntament de l’Escala i amb “Desmallant sardina a la Platja” aconseguí un diploma d’honor. L’any 1956, “l’any de la fred” com se n’ha anomenat, la revista Destino li publica en portada una fotografia de l’arc del Portitxol d’Empúries completament glaçat pels esquitxos de l’aigua de mar, que il·lustrava un text de Josep Pla. El 20 de juliol de 1936, fotografia el temple parroquial cremant, arriscant la seva vida. Quan hi havia perill que s’enderroqués el Cementiri Mariner, Lassús va córrer a fotografiar-lo. En fer-se les obres del Passeig Marítim, del port de la Clota, la Riba, els primers xalets i apartaments dels turistes, totes les transformacions que s’anaven operant en el nostre poble varen ser captades per la cambra incansable de Joan Lassús. Després de la seva mort l’any 1996, la seva hereva Magda Fortuny dipositava a l’Arxiu més de quinze mil negatius de Joan Lassús, que continuen la tasca iniciada pel seu precedent, i contribueixen, sens dubte, a la documentació exhaustiva i de qualitat del nostre poble.


Contingut
En la imatge es pot veure la plantada de l’arròs en un camp segurament de la zona de Cinclaus durant els anys 50 del segle XX. Aquesta feina es portava a terme durant el mes de maig, un cop havia crescut el planter, que s’arrencava, se’n feien garbes i es repartien en un camp inundat amb aigua, preparat per a plantar. La feina de plantar, la portaven a terme colles de valencians i ampostins que venien a fer temporada, i, seguint les instruccions del tallador, el cap de colla, anaven plantant els esqueixos d’arròs de culs, de recules, i en línia recta fins a completar tot el camp. Era un feina feixuga pel fet d’estar  tot el dia dins l’aigua.

Context
A l’Escala el conreu de l’arròs es va reprendre en el període 1940-1969 a les closes de Cinclaus i als camps dels Recs. El poble s’omplí de valencians i d’ampostins que venien per a la plantada, s’entornaven a l’agost, després d’haver birbat o herbejat i tornaven al setembre per a la collita i la batuda de l’arròs.
L’arròs va contribuir a pal·liar les necessitats alimentàries i econòmiques dels primers anys de la postguerra, ja que una part es venia al preu legal, però més de la meitat es venia d’estraperlo a un preu molt superior. Molts pescadors, quan acabaven les feines del mar, anaven sense dormir, a batre l’arròs i a pujar els pesats sacs, de més de 70 kg, carregats a l’esquena en els graners o assecadors que es varen habilitar en els alts dels masos i cases. Per a molts petits pagesos el treballar les closes abandonades va significar la possibilitat de construir una petita casa de pagès i accedir a la propietat.
Nombroses colles de valencians i de les terres de l’Ebre, dirigits pel cap de colla, que es solia quedar tot l’any, acudien a l’Escala i pobles del voltant per a treballar l’arròs. Alguns ja es varen quedar a viure a l’Escala per sempre i varen formar família, o bé la varen portar. La primera generació va venir esperonada per l’arròs, entre 1940 i 1960, però la segons, amics o familiars més joves, vingueren pel turisme, entre 1960 i 1980, treballant en l’hostaleria i serveis.


Més informació
El conreu de l’arròs. Ampostins i valencians a l’Escala. Ajuntament de l’Escala. 2015. Catàleg de l'exposició temporal visitable al Museu de l’Anxova i de la Sal fins el març de 2016.