Les colònies escolars d´estiu de Figueres durant la Segona República

Les colònies escolars d´estiu de Figueres durant la Segona República

 Dades i història arxivística del document

CAT AMF 01 Fons Ajuntament de Figueres. Expedients de les colònies escolars d´estiu. Anys 1932-1936. 

Aquests expedients formen part de la documentació generada per l´Ajuntament de Figueres en l´exercici de les seves competències.

Contingut

Els expedients de les colònies escolars d´estiu de Figueres durant la Segona República són molt complets i apleguen amb minuciositat els documents generats i rebuts durant l´organització d´aquestes activitats de lleure.

Seguint l´ordre cronològic de tramitació de l´expedient, en primer lloc ens apareixen els documents que fan referència a la recaptació de diners per a la celebració de les colònies. Aquí trobem les sol·licituds de subvenció al ministeri corresponent, però també tots els escrits referents a la campanya "Procolònies escolars" que mobilitzava la societat civil figuerenca. D´aquesta campanya destaquen els llistats de particulars, empreses i entitats de la ciutat que oferien donatius, cadascun en la mesura de les seves possibilitats, per al sosteniment de les colònies (l´empresari farmacèutic figuerenc Joaquim Cusí, per exemple, aportava cada any un donatiu de 100 pessetes). Així mateix, l'expedient aplega programes de ball, sessions de cinema i vetllades artístiques celebrades amb la finalitat de recaptar diners per a les colònies, com l'audició de sardanes que el Foment de la Sardana va celebrar a la Rambla el dia 12 de juliol de 1932, on grups de senyoretes oferien flors a les persones assistents a benefici de les colònies escolars.

Els expedients inclouen també el procés de selecció dels infants, on consten les llistes dels diferents torns de les colònies amb el nom, l´edat i l´adreça dels nens que hi participaven.

Seguidament ens apareixen els documents generats durant les colònies. Abunden les factures, les quals ens permeten conèixer curiositats com, per exemple, que es van comprar pastissos per a la mainada a la Pastisseria Fàbrega de Figueres, o que es van pagar 9 pessetes per quatre cordes per saltar per tal que hi juguessin les nenes de les colònies de Sant Llorenç de la Muga l´any 1935. Al costat d´aquesta documentació de tipus econòmic destaquen els diaris de les colònies, on cada dia un dels nens hi escrivia de forma resumida el que havien fet. Aquests diaris són molt alegres i aporten informació valuosa sobre les activitats que es duien a terme. Finalment, els expedients es completen amb les fotografies oficials, imatges que deixaven constància gràfica de les colònies. 

 

Context

Les colònies escolars neixen a final del segle XIX amb finalitats sanitàries, assistencials i educatives. Havien de servir per enfortir la salut dels infants més necessitats mitjançant una bona alimentació i la realització d´activitats de lleure i educatives. En aquest context, les colònies escolars municipals de Figueres s´inicien l´any 1914 i són les primeres de les comarques gironines. El punt de partida és el llegat que les germanes Concepció i Esperança Massanet van deixar a l´Ajuntament de Figueres amb la finalitat que aquest organitzés colònies en benefici dels nens i nenes pobres de les escoles municipals de la ciutat.

Entre els anys 1914-1925 les colònies es celebren cada estiu, però és durant el període de la Segona República que l´Ajuntament de Figueres les potencia amb un objectiu clar: augmentar el nombre de criatures assistents. El consistori figuerenc multiplica els seus esforços per aconseguir els recursos econòmics necessaris. Finalment, el finançament augmenta gràcies a la suma de la renda del llegat de les germanes Massanet, a la subvenció del Ministerio de Instrucción Pública, a l´aportació del mateix Ajuntament i als diners provinents de la campanya "Procolònies escolars". L'esforç val la pena, perquè de la quinzena de criatures de l'any 1914 es passa a 37 el 1931 i a 194 el 1934.

Per fer la selecció, els mestres de les escoles nacionals elaboraven una llista d'alumnes d´entre 7 i 12 anys als quals consideraven que convenia gaudir de les colònies. Tot seguit, el metge municipal els visitava i s´escollia els que tenien un estat de salut més necessitat i, en igualtat de condicions, es preferia els infants de famílies més modestes. Un cop determinada la llista definitiva dels admesos, es decidia per a cada cas en concret si era preferible que assistís a una colònia de mar o bé de muntanya.

Les colònies escolars eren mixtes i estaven dirigides per mestres titulats. Tenien una durada de quinze dies i s´emplaçaven en locals llogats a Colera (Colònia Pelai Saguer), Sant Llorenç de la Muga (Colònia Solidaritat) i Cantallops (Colònia Germanor), localitats properes a Figueres i que, per tant, no exigien unes despeses de transport excessives.

Per als infants, anar de colònies significava fer tot un seguit d´activitats en contacte amb la natura i gaudir de la formació a l´aire lliure: excursions, jocs, banys, sol... Els diaris escrits per la mainada durant les colònies transmeten entusiasme i alegria, i són el principal testimoni dels seus protagonistes. L'estiu de 1935, al diari de Sant Llorenç de la Muga, una nena finalitzava el seu text amb aquestes paraules: "No escric més perquè no tinc res més a dir, sols dir que estic molt contenta d´estar aquí".

Més informació

- PUJOL, David, SOLER, Pere. “Les primeres colònies escolars de les comarques gironines: Figueres, 1914-1936”. La renovació pedagògica. Comunicacions de les XVI Jornades d´Història de l´Educació dels Països Catalans, Girona, CCG Edicions, 2003, pàg. 477- 491