dijous, 5 de febrer de 2015

90 anys de La Dona Catalana
una de les primeres revistes catalanes de modes i decoració


Dades arxivístiques del document
CAT AMCE 43 Hemeroteca. Col·lecció Narcisa Riera, reg. 41 La dona catalana, núm.490, 22 de febrer de 1935. Català.

Història arxivística
El 15 de novembre de 1989 Narcisa Riera, modista de professió, va donar a l’Arxiu Municipal de Castelló d’Empúries (AMCE) una col·lecció de revistes titulada La dona catalana. Revista de modes i de la llar. La cessió del material hemerogràfic es produí gràcies a la intervenció del castelloní Constantí Turró Fontclara.Tot i que la col·lecció no és completa, comptem amb 216 números que abracen els anys 1926, 1934-38.
Posteriorment, s’han incorporat nous exemplars procedents de dues donacions diferents, per una banda, l’exalcalde castelloní Esteve Ripoll Cornell va fer donació de dos exemplars corresponents a l’octubre de 1930 i 1931, respectivament. Darrerament, i a través de Constantí Turró, hem ingressat trenta-tres números nous (1927,1931-1932,1937).

Contingut
La dona catalana fou una revista de modes i de la llar adreçada majoritàriament a un públic femení. L’exemplar que presentem es va publicar ara fa exactament vuitanta anys.
En aquest número hi apareixen dos articles de la periodista, escriptora, traductora i activista política M. del Carme Nicolau Masó (Barcelona 1901-1990). De mare castellonina, M. del Carme Nicolau va esdevenir redactora d'aquesta revista el 1929, i se’n va acabar convertint en una de les ànimes. En fou redactora en cap i, ja durant la Guerra Civil, directora. Hi va publicar un total de més de set-cents textos. També havia estat col·laboradora del diari local Tramuntana. Setmanari del "Centre Català" de Castelló d'Empúries (1931).

Signava els seus articles amb diferents pseudònims, Elsa Bernhard, Elisenda Mont-Clar -o Montclar-, Narcís Blau, Margarida Jordà i Florelle. Els dos articles que apareixen a l’exemplar del mes de febrer de 1935 són “Gabriela Mistral a Barcelona” i “La vida de la dona al Japó” aquest el va signar amb el pseudònim de Florelle. D’altra banda, la revista ens presenta un concurs de bellesa infantil, un article sobre l’educació dels infants, models amb roba de punt de la temporada de la fàbrica de Filatures Fabra i Coats, unes receptes de cuina catalana i tota mena de publicitat sobre articles de roba femenins, pomades i productes de bellesa.


 El primer exemplar que es conserva a l'AMCE, de 22 de gener de 1926, núm. 16.

Context

Enguany la revista La Dona Catalana compleix 90 anys. El primer número va veure la llum el 9 d’octubre de 1925. L’editorial Bosch de Barcelona va ser la responsable d’aquesta publicació que va tenir un periodicitat setmanal. Es van publicar un total de 681 exemplars i diferents suplements de labors.
Tot i que La Dona Catalana no presentava continguts polítics, seguia una línia republicana i catalanista, i estava íntegrament escrita en català. El darrer número d’aquesta publicació va sortir el 16 de desembre de 1938, quan s’acostava el final de la Guerra Civil.

El seu objectiu principal era difondre un model de dona independent, treballadora i amb una vida social i cultural activa. A cada número es podien llegir noticies relacionades amb moda femenina, reportatges sobre dones reconegudes intel·lectualment, poesies, fragments de novel·les, un consultori femení, idees de decoració i fins i tot patrons de confecció, labors i bordats. 
Entre les col·laboradores habituals de la revista hi havia destacades poetesses, escriptores i activistes republicanes moltes d’elles adscrites a moviments feministes. Entre les quals hi trobem Maria Carratalà (Barcelona 1899-), Roser Matheu i Sedó (Barcelona 1892- 1897), Carme Montoriol Puig (Barcelona 1892-1966) emparentada amb l’alcalde figuerenc Josep Puig Pujades i amb l’enginyer Narcís Monturiol, Maria Anfruns de Gelabert ( Cornellà de Llobregat 1889-1965), María Novell i Picó (Figueres 1914-Barcelona 1979), Manuela Audera i Forroll, Maria Cinta Albacar i Maria del Carme Nicolau, entre moltes altres.

Per saber-ne més