dijous, 30 de juny de 2016

Document del mes de juliol 2016
                        Els Jardins del Castell de Peralada




Dades arxivístiques del document
BAPP, Fons dels Comtes de Peralada, “Plan Général du Parc Paysagiste. Et de ces dependances de la terre et Palais de Peralada. Situé à Peralada. Appartenant à Mr. Le Comte de Peralada”.
Tècnica: Dibuix a llapis i tinta, acolorit a l’aquarel·la.
Autor: François Duvillers.
Data: 30 d’abril de 1877.
Mides: 125 x 117 cm.
Jardins històrics de Catalunya- s. XIX.
Idioma: Francès.

Història arxivística
El document forma part del fons documental de Peralada des de l’any 1877, moment en què l’autor François Duvillers el fa arribar als germans Don Antoni i Don Tomàs de Rocabertí Dameto.

Aquest plànol va ser emmarcat per ser exhibit a les dependències del castell, lloc on avui dia encara compleix aquesta funció, ara a la secció d’administració.

El disseny de Duvillers ha estat publicat per Barrachina & Miró a Peralada (1998); per Padrosa & Padern a Peralada, talaia entre l’Albera i el mar (2007), o bé per Padrosa “Les propietats dels Rocabertí a Peralada i la formació del Parc del Castell” (2013).

El plànol va formar part de l’exposició anual que té lloc a la Biblioteca del Palau de Peralada: “Jardins de paper”, 2011-12.

Antecedents i context: El Castell de Peralda abans del disseny de François Duvillers
Durant la segona meitat del s. XIX succeeixen dos fets decisius pel futur conjunt monumental peraladenc: en primer lloc Joana de Rocabertí Boixadors Cotoner, comtessa de Peralada i Savallà aconsegueix recuperar el Convent del Carme, afectat per la Llei de Desamortització de Mendizábal (En data 9 d’octubre de de 1855, Antoni Llach, alcalde de Peralada, entrega les claus de la porta principal del convent i de l’església del Carme -segons R.O. de 23 d’abril de 1854- la comtessa Joana mor a Peralada l’any 1862), i en segon lloc l’any 1875, a París, traspassa Don Francesc Xavier de Rocabertí Dameto, pare dels tres germans: Antoni, Tomàs i Joana Adelaida.

És a partir d’aquest moment quan els Rocabertí inicien una activitat frenètica: a París compren i rehabiliten la casa del carrer Newton i, a l’Empordà – a Peralada i a Requesens-, inicien les reformes constructives, la compra de terrenys colindants i la reforestació dels entorns.

Abans de la realització del disseny definitiu dels jardins s’inicia un intent d’enjardinament. Això ens demostra que tenen una gran preocupació i sensibilitat per l’ornamentació vegetal i per la cultura floral que els ve donada per tot el cúmul de vivències acumulades. Així, influits per la seva instrucció francesa, i tenint en compte que tot castell francès gaudia d’un gran parc o jardins, els germans Rocaberti decidiren integrar al castell el terreny colindant anomenat Lo Bosch del Comte i adquirir o bescanviar petites peces a propietaris locals amb les intencions de dignificar la nova estada i adequar-la al seu status social, de gaudir d’un espai d’oci i, també de disposar d’un espai pedagògic pels alumnes de l’escola de Palaci.

Els Rocabertí no escatimaren recursos per tal de dotar el seu conjunt de tot el que calgués. Amb el mateix afany actuaren a l’hora d’endegar els jardins, per aquesta comesa es posaren en contacte amb François Duvillers (Bèlgica, 1807-Paris, 1881), architecte paysagiste dessinateur de parcs et jardins, tal com ell mateix s’intitulava, qui els preparà els plànols de distribució del terreny situat al migdia de la vivenda.

Contingut
Plànol aquarel·lat del disseny dels jardins. En llegenda adjunta, hi consten fins a 63 zones, entre les quals hi trobem: l’Avenue des orangers, els Chemins vicinaux, el Laberynthe, el Tir au pigeon, el Jeu de cricket, l’Habitation du jardinier, el Gymnase, el Kiosque de Pinus Pinea, etc., encara que no totes es portaren a terme. L’extensió dels jardins, en el moment de la reforma de Duvillers, corresponia a 3 hectàrees i 38 àrees (= 33.800 m2).

La vegetació que Duvillers incorpora és rica i variada, tant pel que fa a fruiters productius com a plantes i arbres ornamentals amb espècies que ha vist ben aclimatades a indrets de latituds similars com Còrsega o Mònaco i d’altres d’exòtiques pròpies de països orientals -com la canya de bambú, probablement el primer lloc de la província, en introduir-s’hi-, arribant a les 158 varietats.

“Je dirai ici, comme je l’ai fait pour d’autres créations, combien il m’est pénible de me trouver dans l’impossibilité d’entrer dans tous les détails de cet important parc, dont la perspective est en tout distincte de mes autres compositions”.

Duvillers dona unes pautes, però no introdueix la vegetació d’una manera estandaritzada. Es mantenen alguns arbres autòctons i altres de recent plantació com els eucaliptus. D’altra banda, D. Antoni i D. Tomàs han fet i faran les seves pròpies aportacions en funció de les ocasions que se’ls presenten com la visita a mostres florals o a viveristes.

A França, en aquesta època, s’havia importat la tipologia del jardí anglès amb formes sinuoses, a diferència de les geomètriques dels castells francesos com Versalles o Chantilly.

En els jardins de Peralada s’incorporaren ambdues fòrmules, la que seguia el model de Le Nôtre – jardí geomètric francès – que podem observar en el dibuix original de 15 de maig de 1877 dels parterres de les parts sud i oest més properes al Castell, i l’estructura tipològica del jardí paisatjístic anglès que s’implanta a la resta. En definitiva, dues maneres contraposades de veure els jardins: la clàssica i la romàntica.


 Llibre Les Parcs et Jardins i el plànol dels jardins de Peralada

L’autor: François Duvillers (Bèlgica, 1807-Paris, 1881)
L’arquitecte-jardinista francès va tenir visió de futur en imprimir els dissenys dels parcs en els quals havia intervingut i ho va fer en una obra en dos volums: Les Parcs et jardins (Paris: l’autor, 1871-1878). L’obra es podia comprar per subscripció (entre els subscriptors figuraven diversos membres de famílies reials i, fins i tot, el Ministeri d’Agricultura de França; es podia adquirir amb les làmines en blanc i negre (costava 200 francs) o en color (el preu era de 260 francs), així mateix, els volums es podien comprar per separat (80 pàgines i 40 planxes: en blanc i negre costava 100 francs, mentre que en color el preu era de 130 francs).

A Les Parcs et jardins hi consten un total de 77 projectes realitzats entre 1836 i 1878. A cadascun d’ells s’hi troba una introducció amb un resum de la rellevància de la nissaga i el corresponent escut si es tracta d’una família noble, segueix la informació sobre el tipus de vegetació a introduir i les varietats seleccionades i, finalment, hi consta el plànol del disseny acceptat amb la corresponent llegenda, en la qual es detallen els diferents sectors del parc.

Cal destacar que, François Duvillers va intervenir preferentment a França, especialment a Paris i els seus entorns, però també va realitzar dissenys a Anglaterra (Liverpool), Suïssa i Rússia. D’entre tots podem destacar el Parc Paysagiste potager et bâtiments de Salomon de Rothschild a Suresnes, el del Château de Maisons de Thomas de Colmar o el Plan du jardin d’experiènces horticoles de la Société Royale d’Horticulture de France.

A Espanya, va treballar a Salamanca per a Francisco González de la Riva Trespalacios, marquès de Villa Alcázar i, a Peralada, pels Rocabertí; aquest fou un dels darrers projectes que realitzà.


Detall de l'exposició "Jardins de paper"

Bibliografia i documentació complementària
ARM (Arxiu del Regne de Mallorca)-MT (Marquès de la Torre)-Peralada

DUVILLERS, François “Parc paysagiste et dépendances du Palais de Peralada” a Les Parcs et jardins (Paris: 1878), 2ème. partie, p. 149-150 i p. 75.

LEVÊQUE, Isabelle «L’oeuvre de François Duvillers (1807-1881) : Quelques visions prismatiques sur les pratiques de jardins au XIXe siècle » a Polia, Revue de l’art des jardins, 3 (2004), p. 17-41 : il.

PADROSA GORGOT, Inés “Les propietats dels Rocabertí a Peralada i la formació del Parc del Castell” a Butlletí de Peralada, núm. 48, abril de 2013, p. 58-63: il.

http://inespadrosa.blogspot.com.es/p/blog-page.html

PADROSA GORGOT, Inés. Text tríptic exposició “Jardins de paper”, 2011-12.

http://www.museucastellperalada.com/exhibitions/jardins-de-paper/

PADROSA GORGOT, Inés “Els jardins del Castell de Peralada” a Peralada. Girona:Diputació, 2015, p. 64-65: il.