divendres, 2 de març de 2018

L’accident ferroviari a l'estació de Llançà del 22 d'abril de 1926

Document del mes núm. 3 de 2018




Dades arxivístiques del document

CAT AMLLN Col·lecció d’Imatges Digitals, Col·lecció Joaquim Falcó Font (AID CJFF ); Accident ferroviari a l’estació de Llançà, autor desconegut, 1922.

CAT AMLLN Fons personal de Marcel Vila Roig i Maria Roig Cortada ; Còpia de l’article aparegut el 23 d’abril de 1926 a “El Imparcial”

Història arxivística

La col·lecció d’imatges digitals es va crear l’any 2013 amb motiu de l’organització de l’exposició “Llançà 1885-1975: Una mirada al passat”; i es va ampliar amb motiu de la confecció del llibre amb el mateix nom que l’exposició. La col·lecció està formada per fotografies de fons i col·leccions propietat de les famílies de Llançà que varen col·laborar en l’edició de l’exposició i el llibre publicat a l’any 2015.


Contingut

La imatge probablement recull l’accident ferroviari que va tenir lloc a l’estació de Llançà l’any 1922, on un tren de viatgers que venia de Portbou va envestir per darrera un tren de mercaderies que es trobava estacionat a l’andana. Tot i l’aparatositat d’aquest accident com es pot observar en l’ imatge, no s’ha pogut documentar si s’hagué de lamentar víctimes ni ferits; en canvi si que s’ha pogut documentar amb l’accident que tingué lloc el 22 d’abril de 1926 a aquesta mateixa estació, amb quatre morts i set ferits greus.


Context

El ferrocarril arribà a Figueres el 28 d’octubre de 1877. El 20 de gener de 1878, s’inaugurà oficialment la línia Figueres-Portbou. El primer tren que arribà a Cervera, ho va fer el 15 de maig de 1878. Quedaren enrere anys de treballs de molts obrers per obrir els túnels de Pujolar a Vilajuïga, el del Molí, el de Grifeu a Llançà, el de Garbet a Colera i el de Portbou.


La inauguració oficial com ja s’ha comentat anteriorment s’efectuà al 20 de gener de 1878, el comboi especial que sortí de Barcelona a dos quarts de set del matí, estava integrat per cinc cotxes de primera classe i la locomotora ostentava l’escut d’Espanya entre el pavelló nacional i el francès, ornamentat amb flors i corones de llorer i d’olivera. En passar el tren per Llançà, l’estació estava totalment ocupada pel poble en massa, que al seu pas va aplaudir de manera entusiasta.


Quasi mig segle després es produïren dues topades importants entre trens a l’estació de Llançà, una a l’any 1922 i l’altre al 22 d’abril de 1926. Si a la primera, a part dels danys materials i les molèsties als viatgers no varen tenir que lamentar altres víctimes; a la de l’abril de l’ any 1926, que va ser més violenta, va produir quatre morts i set ferits greus. La premsa de l’època va recollir àmpliament la notícia de l’accident (“El Imparcial” de Madrid del 23 d’abril de 1926 va titular “Catastrofe ferroviaria: Un expreso choca contra un mercancías: Resultan cuatro muertos y siete heridos graves).


Aquell fatídic dia, de Portbou havia sortit a les 10 del matí, un exprés de luxe amb algun retard, que va obligar al maquinista a fi d’arribar a Barcelona a l’hora reglamentària (13:00 h.), va accelerar la marxa més del que tocava. De Girona havia sortir de matinada un tren mercaderies amb direcció a Portbou, que es va parar a l’estació de Llançà per deixar pas lliure a l’exprés que estava format per quatre unitats i una màquina de gran potència.


Tot i que el personal de l’estació de Llançà, havia fet els canvis d’agulles quan Portbou els hi va comunicar que l’exprés sortia de l’estació; l’entrada no deuria haver quedat registrada de manera correcta perquè l’exprés en lloc d’entrar per la via lliure, ho va fer per la que estava ocupada per el tren de mercaderies. El maquinista de l’exprés va intentar accionar el fre automàtic, però atesa la velocitat que portava li va ser impossible evitar el xoc.


La màquina de l’exprés després del xoc frontal contra el mercaderies, va saltar per sobre d’aquest tren, arrossegant els vagons per sobre de l’altre. Passats els primers moments de pànic, els viatgers que havien resultat il·lesos el personal de l’estació i els veïns de Llançà varen acudir en auxili de les víctimes de l’accident.


De les estacions de Girona i Portbou, varen sortir trens d’auxili amb personal mèdic i de vies i obres. Quan aquests trens d’auxili hagueren arribat a l’estació de Llançà, ja s’havien retirat entre les restes de l’exprés, tres morts (Adrià Reboulet Trebion, casat, veí de Lion, de 37 anys; Joana Vergnais Vergnais, soltera, d’Alger, de 27 anys; i Joan Lligué Pagés, casat, advocat, ex diputat a Corts i propietari d’una fàbrica de vidre a Barcelona de 56 anys) i alguns ferits; i de les restes del furgó de capçalera del mercaderies, el cadàver del maquinista (Félix Lambea Minguillon, casat, natural d’Alberge província de Saragossa i veí de Móra la Nova, de 26 anys). El cadàver de Joan Lligué fou traslladat a Barcelona per rebre sepultura, mentre que els altres tres foren inhumats en el cementiri públic de Llançà.


D’entre la ferralla i la fusta, hagueren de treure a Adelina Lobo (filla política de Joan Lligué), Joan Gaulibert (agent de duanes de Portbou), Pròsper Durán (natural de Beziers), el revisor de l’exprés (Antonio Castro), i el mosso de mercaderies Vicente Martínez, amb ferides molt greus. El fogoner de l’exprés José Monaro i el del mercaderies Sebastià Soler amb cremades i contusions greus. Tots els ferits foren traslladats a Barcelona amb el tren d’auxili.


Entre els viatgers de l’exprés, que sortiren il·lesos, hi havia el secretari de la Lliga Regionalista Ferrán Agulló i el músic Pau Casals. Tot i que Pau Casals que sortí il·lès de l’accident s’hagué d’allotjar una nit a la Fonda Europa de Llançà. L’endemà, reprengué el viatge cap a Barcelona. L’Eugeni Déu Riera, recorda que es va creuar amb el músic quan aquest baixava a peu de l’estació cap a la fonda. Segons recorda l’Eugeni “..en aquells moments només vaig identificar un senyor amb un instrument, el violoncel…”. Durant la seva estada a Llançà, en Pau Casals va contactar amb en Carles Durán Ripoll que era “luthier” i es dedicava a la construcció de violins. Segons testimoni de l’Eugeni Déu, en Pau Casals va aconsellar a Carles Durán que viatgés sempre en els últims vagons del tren com feia ell. Testimoni d’aquest fet és la carta d’agraïment que Pau Casals va enviar a la família Durán el dia 25 d’abril de 1926, tres dies després de l’accident.





Més informació relacionada

· CLAVAGUERA CANET, Josep; “Llançà: Notes històriques”, Barcelona, Ajuntament de Llançà , Editorial Salvat, 1986.

· CLAVAGUERA CANET, Josep; “La nostra història: l’accident ferroviari de l’any 1926: Pau Casals a Llançà” , Programa de la festa major de Sant Vicenç, Ajuntament de Llançà , 1987.

· CLAVAGUERA CANET, Josep; “Llançà” Quaderns de la Revista de Girona, 84), Girona, Diputació de Girona / Obra social “La Caixa”, 2000

· DÉU RIERA, Eugeni; “Recordant el meu Llançà d’abans i una mica més”, Llançà, l’autor, 2013