divendres, 29 d’abril de 2016

Document del mes de maig de 2016

Teatre Municipal el Jardí.  

Cent anys de teatre i cinema a Figueres (1916-2016)


Dades arxivístiques del document
CAT AMF Dació IJS. Postal 18- Figueras-Façana teatre "El Jardín". Autor desconegut (c. 1921-1925)

Història arxivística
El 22 d´abril de 2009 va ingressar a l´Arxiu municipal de Figueres un conjunt de documents procedents de la dació d´un particular. La legislació vigent d’àmbit estatal i autonòmic permet als contribuents el pagament d’alguns tributs a través del mecanisme de la dació en pagament, és a dir, mitjançant el lliurament de béns culturals de la seva propietat a l’Administració. Tot i que és una fórmula poc utilitzada, el 2009 l´Ajuntament de Figueres va arribar a un acord amb un particular pel qual podia pagar els seus impostos municipals mitjançant la cessió, a l´Arxiu municipal i al Museu de l´Empordà, d´un conjunt de quadres, dibuixos, fotografies i llibres d´interès local.

Contingut
Aquesta postal mostra la façana principal del Teatre Municipal el Jardí a principis de la dècada de 1920. L’edifici, projectat per l´arquitecte Llorenç Ros i Costa, destaca precisament per la seva elegant façana, amb un balconada central de barana balustrada, una decoració amb motius teatrals, florals i animals i, a la part superior, dues cúpules laterals. Tal com es pot apreciar a la imatge, quasi no ha patit canvis externs al llarg dels seus 100 anys d´història.

Context
El 9 d´agost de 1915, l´empresari figuerenc Pau Pagès va sol·licitar a l´Ajuntament de Figueres l´autorització per construir un teatre-cinema a l´Horta de Gayolà, avui plaça de Josep Pla, amb l’objectiu de fer-hi "representaciones tanto teatrales como cinematográficas". Amb una capacitat per a 1.784 espectadors, naixia per fer la competència a la Sala Edison (1.300 localitats) i a un Teatre Principal (avui Teatre-Museu Dalí) ja en declivi. 
 
El Jardí s´inaugurà el 29 d´abril de 1916, durant les Fires i Festes de la Santa Creu, i la premsa de l´època se’n va fer ressò amb aquestes paraules: "Queda fora de dubte que l´inauguració del Gran Teatre construit per el senyor Pagés en l´Horta de´n Gayolá, ha sigut lo mes sortint d´aquestes festes. El public ha correspost omplint aquella gran sala que, segons ens han dit, dona l´impresió d´un teatre de gran ciutat". 
 
Un cop iniciada la seva activitat, el Teatre-Cinema El Jardí es va caracteritzar per alternar les sessions de cinema amb les representacions de teatre, òpera i sarsuela. Durant la Guerra Civil, un refugi antiaeri soterrani situat davant mateix del Teatre va protegir la població dels bombardejos franquistes. El 1939 es va reparar l´escenari, afectat pels estralls del conflicte bèl·lic. A la dècada dels cinquanta i sobretot dels seixanta, les sessions de cinema hi eren les protagonistes. En aquells anys, el gènere cinematogràfic no tenia competidors i era una de les activitats de lleure més populars. Aquesta vitalitat es va traduir l’any 1964 en la inauguració de dues noves sales de projecció amb nom propi a Figueres: el Juncària, a la mateixa plaça de Josep Pla, i Las Vegas, al carrer de Sant Pau. 
 
Però als anys setanta la televisió es va instal·lar a gairebé totes les llars i la competència dels nous cinemes, més moderns i còmodes, va significar l´inici de la decadència d’El Jardí i també de la Sala Edison, que el 1984 va tancar les seves portes. L´interès de la corporació figuerenca per comprar el Teatre El Jardí i convertir-lo en teatre municipal fou clau per salvar-lo del tancament definitiu. El dia 6 de maig de 1983 el Ple de l´Ajuntament va acordar la seva compra, juntament amb els jardins annexos situats a la banda est i sud, la plaça de davant del teatre i el pas de vianants del carrer de Sant Pau a l´interior de la plaça, que ara passava a ser de domini públic. Tot i l´estat de l´edifici i de les seves instal·lacions, antigues i poc còmodes, la titularitat pública va significar l´establiment d´una programació estable de teatre. El pas endavant, però, es va produir els anys 1990-1991, quan es van dur a terme les obres de remodelació integral de l´edifici.

El Teatre Municipal el Jardí celebra el seu centenari al peu del canó. Al llarg d´aquests 100 anys, asseguts a les seves butaques, hem disfrutat de teatre, cinema i música. Per molts anys!

Més informació
- Història del teatre a Figueres 1816-1991. Figueres: Ajuntament, 1991.
- BERNILS MACH, Josep Maria. "Els cinemes de Figueres". A: Annals de l´Institut d´Estudis Empordanesos, 28 (1995), pàg. 229-263.
- FALGUERAS, Joan; SANTALÓ, Jaume. Figueres, arquitectures i història. Figueres: Ajuntament; Brau Edicions, 2007.

dilluns, 11 d’abril de 2016


Document del mes d'abril de 2016

Recull de receptes i remeis casolans del segle XIX 

Dades arxivístiques
ACAE-112-312-T1-455, Fons patrimonial de la família Pagès d’Arenys d’Empordà. Documentació familiar i personal, Manuscrit de remeis casolans amb el títol: “És de vàrias medecinas, per tossinos, bous, mulas, per la ronya de la gent, per fer conservar al vi y quant és agre fer·lo adobar”. Capsa 12. Format vuitè. Suport paper. 65 folis.

Contingut
Aquest petit document manuscrit aplega un conjunt de receptes de medicina rural, remeis populars i manescalia (veterinària, albéitar en castellà) propi d’un llogarret amb certa activitat agrícola i ramadera, on el bestiar era una peça clau en l’economia domèstica familiar. Guariments tan peculiars per a llagues, diarrees, dolors de tot tipus, pèrdua de la gana, mossegades de gos rabiós, còlics, cremades de foc o d’aigua, mal de gota, mal de pedra, treure una serp dintre del cos d’un home … són recollits per a una comunitat sense accés a metges ni farmacèutics, on ells mateixos feien de remeiers, a la vegada, que tenien algun coneixement d’adrogueria. Homes i dones del camp agafaven sovint malalties diverses en conviure estretament amb els animals. El conservadorisme cultural de l’època i la manca d’informació en el món pagès feia que aquestes fórmules de farmacopea adreçada a homes i animals, conegudes de segona mà, passessin de generació en generació. Tot plegat és una mostra genuïna de la cultura popular empordanesa, per tal que algú se’n pugui beneficiar, amb gairebé una seixantena de receptes diverses, un veritable vademècum, que inclouen diferents formes de preparació i administració, extretes la majoria de plantes, greixos animals, vegetals i altres substàncies per a diverses patologies. El manuscrit és una mina per als dialectòlegs, per als estudiosos del nostre lèxic científic, ja que és notable la quantitat de termes de l’ofici que conté. La descripció d’estris i de mesures, els preparats, la catalogació de les herbes remeieres emprades i altres ingredients és un altre punt que cal tenir en compte.

Context
La família Pagès, originària i encara avui habitant ocasionament al veïnat d’Arenys d’Empordà, terme municipal de Garrigàs, conserva documentació des de l’any 1317, en concret es tracta d’un pergamí que recull la concessió de plantar vinya al lloc dit Pla de Llampaies per part de l’abat de Sant Miquel de Fluvià a favor de Guillem Ferrer del mateix lloc, fins al 1994, data d’acabament d’una llibreta de pagaments de censos de la família Cortada a favor dels Pagès. La major part dels documents, però, corresponen als segles XVI-XX. La catalogació que vàrem fer combina l’ordre cronològic, la tipologia documental i la classificació entre el patrimoni de les diferents famílies que han passat a formar part dels Pagès d’Arenys d’Empordà. En primer lloc destaquen els documents del patrimoni Estela del veïnat de Llampaïes, el qual queda unit l’any 1641 amb el matrimoni de Miquel Pagès amb Elena Estela de Llampaïes; la família Estela prèviament s’havia unit a les famílies Ferran de Llampaies -cap al 1490, possiblement per compra- i els Joer o Joher de Llampaies -cap el 1620 aproximadament-; l’any 1633 la família Pagès adquireix el mas Ferrer d’Arenys d’Empordà, i finalment, fou el patrimoni Arbona d’Arenys, que amb la venda del mas el 1680, passaren a formar part del patrimoni Pagès, a l’igual que els béns de Ramon Gironella emparentat amb els Arbona cap al 1675.

Història arxivística
L’arxiver gironí mossèn Jaume Marquès, amic de la família, intervingué en part del fons patrimonial Pagès amb l’elaboració i la redacció de regestos mecanografiats en petits fulls cosits amb fil blanc als pergamins, sobretot, i també escrit directament als marges dels documents. Aquest fons patrimonial fou ingressat temporalment a l’ACAE l’any 2004 només per a la seva classificació i catalogació, prèvia petició dels propietaris i de l’Associació d’Història Rural de les comarques gironines. Es pot consultar el catàleg a l’aplicatiu de la XAC Arxius en Línia. El fons consta de setze capses arxivadores i 125 pergamins (1317-1652). El patrimoni Pagès és el típic fons patrimonial compost pels documents que acrediten els drets, l´administració i la gestió d´un patrimoni rural, al costat de documentació personal i familiar, i també, en aquest cas, de documentació de l´antiga universitat d´Arenys d´Empordà (1576-1939) i de Llampaies (1790-1862), on alguns avantpassats ocuparen càrrecs. La majoria de la documentació són escriptures notarials. Conserva tres magnífics llibres mestres (1702, 1759, 1773) que regesten bona part dels documents del fons.

Més informació
CURBET HEREU, Jordi (2005). «La transmissió manuscrita de remeis populars a través del receptari de Salvi Romaguera (1799-1883), masover de Serra de Daró», AIEG, vol. 46. p. 245-283.
DD. AA. (2006). «Metges i manescals». Gavarres , 10. [Dossier, p. 39-91]
PUIGVERT i SOLÀ, Joaquim M. (2004). «De manescals a veterinaris. Notes per a una sociologia històrica de la professió veterinària a Catalunya», Estudis d’Història Agrària , núm. 17, p. 729-750.
VIADER, Ferran (2004). 127 genealogies de Fernando Viader. La memòria familiar dels propietaris gironins. Girona. Associació d’Història Rural de les comarques gironines.

Us podeu descarregar el manuscrit sencer a Arxius en Línia http://cultura.gencat.cat/arxius/acae