dijous, 1 d’octubre de 2015

L’EXPEDIENT D’ATERMENAMENT I D’AFITAMENT DEL MUNICIPI DE CAPMANY

EL DOCUMENT DEL MES D’OCTUBRE
Núm. 15



ACAE-110-89-T1-1
Fons de l’Ajuntament de Capmany. “Expediente de deslinde y amojonamiento del término municipal de Capmany” de l’any 1929. Capsa núm. 1.

CONTINGUT
L’expedient de delimitació del terme municipal de Capmany del 1929 és un conjunt de documents que inclouen diferents actes d’atermenament i afitament de Capmany amb els termes municipals veïns, Sant Climent Sescebes, Cantallops, la Jonquera, Agullana, Darnius, Biure d’Empordà, Masarac i Vilarnadal. En concret, són actes individuals que, dins de la jurisdicció civil, signen  els alcaldes amb pèrits o tècnics i regidors amb una pulcritud, precisió i diligència dignes d’elogis, on el secretari municipal dóna bona fe. També poden formar part persones d’avançada edat i de llarga residència al municipi. Es reuneixen en diferents dies i paratges molt definits per tal d’anar comprobant una a una les pedres o fites que assenyalen els límits municipals. Les actes signades s’allarguen durant diferents dies del mes de maig del 1929 i foren rubricades per l’Alcalde, Francesc Cusí Basach, els regidors Carles Bosch Clos, Marià Pagès Basach i Narcís Oliveras Tutau, amb Sebastià Cardoner com a tècnic pèrit i el secretari municipal, Josep Rutllan Gener. Poden anar acompanyades d’un petit plànol amb les dimensions del municipi atermenat, que en el present cas no hi és.

CONTEXT
Els expedients d’alteració i d’afitament de termes municipals tenen gran importància per a conèixer els canvis soferts al llarg del temps, tant referits a l’extensió com a diferents litigis entre poblacions veïnes, la finalitat de la qual solia ser l’aprofitament de recursos. Els expedients d’atermenaments es complementen amb l’apeo i l’afitament, on entenem pel primer l’acte de distingir límits, i el segon, seria l’assenyalament de límits amb fites, normalment de pedra.  Aquests expedients, redactats a tot els ajuntaments de l’estat, se sustenten per un principi elementat de seguretat jurídica com de convivència ciutadana, ja que és totalment bàsic acotar les finques per eliminar possibles discussions entre particulars. El Reial Decret de 30 d’agost de 1889 va ordenar que es procedís a l’atermenament i afitament de tots els termes jurisdiccionals de tots els municipis de l´estat. A l’actualitat podem trobar la col·locació de senyals físiques que han servit des de fa mé d´un segle per definir molta precisió els límits dels municipis. Posteriorment també es va portar a terme la delimitació i revisió de fites de tot l’estat durant els  anys 1944-45; en el cas particular de Capmany es conserva una relació de soldats topògrafs que s’allotjaren en cases del poble el 1942, així com els expedients dels treballs topogràfics per delimitar el terme de Capmany amb els municipis veïns (1944).


HISTÒRIA ARXIVÍSTICA
El fons documental de l’Ajuntament de Capmany ingressà l’any 1992 a l’ACAE; posteriorment, l’any 2006 es va fer una segona transferència amb documentació semiadministrativa. Conserva les sèries documentals contínues des de mitjan del segle XIX, si bé hi ha alguns documents escadussers anteriors, entre els quals sobresurten la correspondència des de l’any 1814, un "Llibre de comtas" de 1831-1863, els repartiments de la contribució territorial des del 1838, les matrícules industrials i de comerç des del 1824 i un padró d’habitants de l’any 1836. El fons està parcialment afectat per humitat i fongs, en especial els llibres d’actes del Ple de l’Ajuntament. Hem aplicat taules d’avaluació documental en diverses ocasions.


MÉS INFORMACIÓ

. BASSEGODA PINEDA, Enric. “Els afitaments municipals al sud de l’Albera. El cas d’Espolla” a Actes del Congrés de Fronteres. Figueres, Institut d’Estudis Empordanesos, 2011, pàg. 367-378. Consultable on line a www.raco.cat encara que Espolla fa frontera i a la seva la delimitació municipal cal afegir l’estatal a partir del Tractat dels Pirineus del 1659 i els tractats de Baiona.
. BURGUEÑO, Jesús; LASSO DE LA VEGA, Ferran. Història del mapa municipal de Catalunya. Barcelona. Generalitat de Catalunya, Departament de Governació i Relacions Institucionals, Direcció General d’Administració Local, 2002.