90 anys de La Dona Catalana,
una de les primeres revistes catalanes de modes i decoració
Dades arxivístiques del document
CAT
AMCE 43 Hemeroteca. Col·lecció Narcisa Riera, reg. 41 La
dona catalana,
núm.490, 22 de febrer de 1935. Català.Història arxivística
El
15 de novembre de 1989 Narcisa Riera, modista de professió, va donar
a l’Arxiu Municipal de Castelló d’Empúries (AMCE) una
col·lecció de revistes titulada La
dona catalana. Revista de modes i de la llar.
La cessió del material hemerogràfic es produí gràcies a la
intervenció del castelloní Constantí Turró Fontclara.Tot i que la
col·lecció no és completa, comptem amb 216 números que abracen
els anys 1926, 1934-38.
Posteriorment,
s’han incorporat nous exemplars procedents de dues donacions
diferents, per una banda, l’exalcalde castelloní Esteve Ripoll
Cornell va fer donació de dos exemplars corresponents a l’octubre
de 1930 i 1931, respectivament. Darrerament, i a través de
Constantí Turró, hem ingressat trenta-tres números nous
(1927,1931-1932,1937).
Contingut
La
dona catalana fou
una revista de modes i de la llar adreçada majoritàriament a un
públic femení. L’exemplar que presentem es va publicar ara fa
exactament vuitanta anys.
En
aquest número hi apareixen dos articles de la periodista,
escriptora, traductora i activista política M.
del Carme Nicolau Masó (Barcelona
1901-1990). De mare castellonina, M. del Carme Nicolau va esdevenir
redactora d'aquesta revista el 1929, i se’n va acabar convertint en
una de les ànimes. En fou redactora en cap i, ja durant la Guerra
Civil, directora. Hi va publicar un total de més de set-cents
textos. També havia estat col·laboradora del diari local
Tramuntana.
Setmanari del "Centre Català" de Castelló d'Empúries
(1931).
Signava
els seus articles amb diferents pseudònims, Elsa Bernhard, Elisenda
Mont-Clar -o Montclar-, Narcís Blau, Margarida Jordà i Florelle. Els
dos articles que apareixen a l’exemplar del mes de febrer de 1935
són “Gabriela Mistral a Barcelona” i “La vida de la dona al
Japó” aquest el va signar amb el pseudònim de Florelle. D’altra
banda, la revista ens presenta un concurs de bellesa infantil, un
article sobre l’educació dels infants, models amb roba de punt de
la temporada de la fàbrica de Filatures Fabra i Coats, unes
receptes de cuina catalana i tota mena de publicitat sobre articles
de roba femenins, pomades i productes de bellesa.
El primer exemplar que es conserva a l'AMCE, de 22 de gener de 1926, núm. 16.
Context
Enguany
la revista La Dona
Catalana compleix
90 anys. El primer número va veure la llum el 9 d’octubre de 1925.
L’editorial Bosch de Barcelona va ser la responsable d’aquesta
publicació que va tenir un periodicitat setmanal. Es van publicar un
total de 681 exemplars i diferents suplements
de labors.
Tot
i que La Dona
Catalana no
presentava continguts polítics, seguia una línia republicana i
catalanista, i estava íntegrament escrita en català. El darrer
número d’aquesta publicació va sortir el 16 de desembre de 1938,
quan s’acostava el final de la Guerra Civil.
El
seu objectiu principal era difondre un model de dona independent,
treballadora i amb una vida social i cultural activa. A cada número
es podien llegir noticies relacionades amb moda femenina, reportatges
sobre dones reconegudes intel·lectualment, poesies, fragments de
novel·les, un consultori femení, idees de decoració i fins i tot
patrons de confecció, labors i bordats.
Entre
les col·laboradores habituals de la revista hi havia destacades
poetesses, escriptores i activistes republicanes moltes d’elles
adscrites a moviments feministes. Entre
les quals hi trobem Maria
Carratalà (Barcelona 1899-), Roser
Matheu i Sedó (Barcelona 1892- 1897), Carme
Montoriol Puig (Barcelona 1892-1966) emparentada amb l’alcalde
figuerenc Josep Puig Pujades i amb l’enginyer Narcís Monturiol,
Maria
Anfruns de Gelabert ( Cornellà de Llobregat 1889-1965),
María
Novell i Picó
(Figueres 1914-Barcelona
1979),
Manuela
Audera i Forroll,
Maria
Cinta Albacar i
Maria
del Carme Nicolau,
entre moltes altres.
Per saber-ne més
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada