Jaume Cervera i Antoni Tomàs, autors de la música i la lletra dels “Goigs a Nostra Senyora del Carme”
Títol: “Goits a Nostra Senyora del Carme i a la de Requesens”
Data: [c. 1885]
Fons: BAPP. Sec. Eclesiàstica R. 1.179 i 1.180
Autor música: Jaume Cervera Marquès (1858-1950)
Autor lletra: Antoni Tomàs Almar (1854-1920)
Mides: 21,5 x 31 cm, apaisat
Extensió: [2] f., i [2] f.
Manuscrit inèdit
Exlibris: Biblioteca del Comte de Peralada
Anteriors possessors: D. Antoni (1831-1887) i D. Tomàs de Rocabertí (1840-1898)
Història arxivística:
El document forma part de l’Arxiu del Palau de Peralada des del segle XIX. Probablement es va generar a L’Escola de Palaci i els autors el deurien deixar dipositat a l’arxiu de la institució comtal per ser d’ús pels cantaires de l’escola.
Descripció del document:
El document disposa de dues partitures una només amb la música amb el títol “Goits a Nostra Senyora del Carme i a la de Requesens” i, l’altre amb lletra i música, encara que només hi ha la primera estrofa.
A la part inferior de la primera pàgina, hi consten els autors.
Es conserven altres exemplars (R. 1.165-1.178), amb les mateixes característiques dels “Goigs de Nra Sra del Carme”.
Tot i que el títol inclou “a la Mare de Déu de Requesens” no es conserva cap document amb lletra i música dedicada a Requesens.
Context històric:
Tal i com ja s’ha explicat en altres ocasions… a finals del s. XIX, els germans Rocabertí s’instal·len a Peralada i revolucionen el petit poble empordanès. Entre moltes altres intervencions, decideixen crear una escola pels infants, la qual arriba a sobrepassar el centenar d’alumnes.
Els dos germans, introdueixen nombroses disciplines per donar una àmplia cultura als seus alumnes. Una d’elles és la música i una altra el dibuix, ambdues impartides per Jaume Cervera. Gràcies a aquesta circumstància moltes famílies de la vila i rodalies gaudiren d’un bon nivell musical i artístic i algunes, fins i tot, l’han mantingut durant varies generacions.
Una altra activitat de la qual no se n’ha parlat gaire és la de la impremta. Els alumnes van aprendre a imprimir documents volants, entre els quals hi havia els Goigs.
Els Goigs dedicats a la Mare de Déu del Carme que es preserven manuscrits es van imprimir l’any 1.885 ‒encara que sense deixar constància de qui eren els autors‒, més endavant, van tenir altres reimpressions. La major part foren impreses a l’ “Estampa privada de la Biblioteca del Comte de Peralada”.
A la impressió de 1.887 tampoc s’especifica qui foren els autors, però s’inclou lletra i música, amb algunes modificacions.
Els autors:
Jaume Cervera Marquès1 (Castelló d’Empúries, gener de 1858 – Barcelona, 17.IV.1950) Músic i professor
Fill de Josep Cervera Rocalba, i d’Isabel Marquès. Es casà amb Maria Bret i Campmol de Borrassà, amb qui va tenir set fills, dels quals el gran també es dedicà a la música. El seu pare fou l’encarregat d’introduir-lo als estudis musicals, més endavant els amplià arribant a dominar els instruments de cobla i la majoria dels altres. Va dedicar la seva vida a l’Escola de Música dels Comtes de Peralada, de la qual en va ser nomenat director (1.I.1883). A la mort dels comtes continua amb la seva tasca docent fins que l’any 1913 decideix traslladar-se, primer a Figueres i després a Roses on alterna les classes particulars de música amb actuacions musicals a festes majors.
Com a tractadista va ser col·laborador en el mètode Posición del cuerpo y modo de tener el clarinete (Barcelona: 1940). La seva obra és bàsicament de caràcter funcional: arranjaments, marxes, processons, sardanes curtes i llargues i obres religioses. En el vessant de compositor es conserven algunes sardanes: Dolors, Toni, A quants tira?, La tristesa del ballador, Catalunya, Hojas de una flor (1943). Les obres religioses: la Missa cantada (1899) dedicada a la Verge del Carme en memòria dels comtes de Peralada, Himne a la Immaculada (1900), i la seqüència de difunts Dies irae (1942). L’Ajuntament de Peralada va donar el seu nom a un dels carrers de la vila (13.XI.1994).
Antoni Tomàs Almar2 (Peralada, 7.X.1854-31.VIII.1920) Administrador dels Rocabertí
Fill d’Antoni Tomàs Palliser, de Calabuig, i de Maria Almar Coll, de Cabanes.
Va estudiar llicenciatura en Filosofia i Lletres.
L’any 1889 es va casar amb Manuela Dalfó Ros, de Peralada, i residiren entre Peralada, vila on va construir una casa modernista a la Plaça del Carme, i Figueres on disposaven d’una adoberia. El matrimoni va tenir sis fills: Clara (1890), Josep Maria (1893), Carmen (1896), Antoni (1899), Emili (1904), Margarita (1906).
Segons la documentació preservada a l’Arxiu del Regne de Mallorca, l’any 1883 ja estava al servei dels germans Rocabertí. S’ocupava de l’administració de Palaci i de les terres de Peralada i dels pobles veïns.
Tenia especial predilecció per veure les representacions teatrals dels alumnes de l’Escola de Palaci i per sentir-los interpretar les peces musicals. Aquesta tradició musical s’ha mantingut en les generacions que el succeïren: Tomàs Dalfó i Godoy Tomàs, per exemple.
Sembla ser que tenia una gran afecció per la lectura i, de manera particular, va reunir una interessant biblioteca a més de tenir cura de les gestions de la comtal.
Segons la necrològica publicada a La Veu de l’Empordà era llicenciat en Filosofia i Lletres i propietari. I, aquest escrit anònim, afegeix que va conrear la poesia mística, de l’estil dels goigs.
Precisament el document que avui donem a conèixer és la partitura manuscrita d’un goig amb lletra de la seva autoria.
Bibliografia complementària:
PADROSA GORGOT, Inés La Principal de Peralada. Peralada: Ajuntament, 1990. Obra premiada per la Generalitat de Catalunya.
PADROSA GORGOT, Inés, Diccionari biogràfic de l’Alt Empordà, Girona: Diputació, 2009, pàg. 209-210.
https://www.bibgirona.cat/pandora/viewer.vm?id=0000766687&page=2&search=Diccionari%20biografic%20de%20l&lang=ca&view=main [Consulta: 2022.07.30]
PADROSA GORGOT, Inés, “El cementiri de Peralada i els seus escultors-marbristes”, Butlletí municipal, 59 (2018), p. 149.
Notes:
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada