Un capbreu del Monestir de Sant Pere de Rodes redactat a Castelló d'Empúries, (1803-1807).

DOCUMENT DEL MES DE NOVEMBRE DE 2022
Arxiu Municipal de Castelló d'Empúries

Dades arxivístiques del document

CAT AMCE 34. Família Mayor Fina. “Capbreu de la Camareria Sant Pere de Rodas dels llochs Torroella de Fluvià i Sant Martí de Canyà i altres”, (1803-1807).

Història arxivística

El fons de la família Mayor Fina fou cedit a l’Arxiu Municipal pel Sr. Manuel Mayor Fina, nét del productor, el mes d’abril de 2010. El conveni de donació es va formalitzar el 4 de maig del mateix any. El fons conté deu llibres en suport paper i pergamí i quinze unitats d’instal·lació que sumen 2,5 metres lineals, a més d’una biblioteca familiar (1818-1852).

La documentació havia estat aplegada pel notari Isidre Mayor Singla (Prats del Rei, 1865 – Castelló d’Empúries, 1910), que era llicenciat en Dret civil i canònic per la Universitat de Barcelona (1887) i notari. El 1893 es traslladà a Castelló d’Empúries per ocupar-se d’una de les dues notaries que existien a la vila, la notaria d’en Bofill, i exercí el càrrec de notari fins que va morir el 1910.

Era fill de Vicenç Mayor Calbo de Torremansana (Alacant) i de Teresa Singla Albert de Barcelona. El 1896 es va casar amb Teresa de Pagès i Garrigoles, pubilla d’una família de propietaris castellonins i hereva de la casa Milsocós, també notaris. Tingueren quatre fills, Teresa, Sofia, Antoni i Catalina. L’hereu, Antoni Mayor de Pagès (1901), va ser alcalde de Castelló i es va casar amb Dolors Fina Coll, filla de Mario Fina Bonet i de Maria Coll Clapés hisendats de La Bisbal. El matrimoni tingué dos fills, Manel i Teresa Mayor Fina.

L’any 2019 el taller de conservació i restauració Grafia de Núria Vila Lafita d’Alcarràs (Lleida) es va encarregar de la restauració del capbreu del Cambrer de Sant Pere de Rodes, entre d’altres documents. Presentava pèrdues de suport per acció dels fongs però també dels insectes i algunes pàgines estaven erosionades per l’òxid de les tintes metal·lo àcides. Es va fer una neteja en sec, banys per aturar l’òxid de les tintes i es va reforçar el full amb paper japó. També es van reintegrar les pèrdues amb polpa de paper i finalment es va reconstruir el cosit original. Actualment, es troba instal·lat en una capsa de conservació rígida, elaborada amb cartó lliure d’àcids i de lignina.

Contingut

Es tracta d’un volum que conté les declaracions de béns fetes pels vassalls del cambrer de Sant Pere de Rodes, monestir situat dins els dominis del comtat d’Empúries. El document està signat pel notari Francesc Moner, de la notaria d’en Bofill de Castelló d’Empúries. Consta de 130 pàgines en format foli, relligades en dos volums sense enquadernació. El llibre comença el 2 d’abril de 1803 i acaba l’1 de març de 1807.
El capbreu recollia el reconeixement del domini de Carles de Barre i de Guanter, monjo i cambrer del Monestir de Sant Pere de Rodes, sobre els béns immobles que havia cedit a tercers través d’un contracte emfitèutic. L’emfiteuta rebia el bé, normalment una peça de terra, a perpetuïtat o a molt llarg termini a canvi del pagament d’una pensió anual o d’altres prestacions.


 El capbreu que tenim a les mans, conté un índex onomàstic amb el nom de vuitanta-dos emfiteutes que declaren els béns en domini directe de terres en els termes de Torroella de Fluvià i Sant Martí de Canyà – antiga parròquia situada al nord del terme de Sant Tomàs de Fluvià-, i que formaven part del comtat d’Empúries. Es tracta de peces de terra plantada i terres ermes, olivars i vinyes que els emfiteutes podien treballar a canvi d’una pensió anual que normalment corresponia a la dècima part dels fruits recollits. El pagament s’efectuava en dates senyalades com ara el dia de Nadal.



Es tracta doncs d’una tipologia documental essencial per a l’estudi de la societat i l’economia rural catalana d’èpoques passades. També per l’estudi del territori gràcies a la gran quantitat de topònims que hi aparen, i les informacions relatives al límits de les fiques, referències a camins, masos, molins, etc. Igualment, podem saber com era la població, per totes les referències onomàstiques que hi trobem, i ens permet fer recerca sobre de les formes, les condicions i les estructures de la propietat per comprendre les característiques d’una societat en qualsevol època històrica.

Context

Enguany celebrem el mil·lenari de la consagració de l’església del Monestir de Sant Pere de Rodes, un conjunt monacal de primer ordre dins l’arquitectura medieval europea. Fou un monestir pròsper gràcies a les rendes que els proporcionaven les terres que posseïa i que en gran part estaven dedicades a la vinya i l’olivera. Tanmateix la prosperitat del cenobi es veié amenaçada pels atacs i saquejos de tropes i bandolers francesos al llargs dels segles XVII i XVIII, de manera que el 1798 la comunitat decidí abandonar l’edifici romànic i s’instal·len en una propietat situada al poble de Vila-Sacra. Unes dècades més tard, el 1818 es traslladen de nou, aquest cop a la ciutat de Figueres i viuen en comunitat fins el 1835, moment en que la comunitat es dissol arrel de les desamortitzacions.

Per saber-ne més:

  • MASMARTÍ RECASENS, Sònia i PLUJÀ CANALS, Arnald (2013): Els dominis de Sant Pere de Rodes al Cap de Creus segons un capbreu de la Celleria (1420-1429). Ajuntament del Port de la Selva , Fundació Albert Tomàs i Bassols i Museu d’Història de Catalunya.
  • FORT OLIVELLA, Joan; SERNA COBA, Erika; SOLER SIMON, Santi (2001): Catàleg dels protocols del districte de Figueres (I) . Barcelona: Fundació Noguera, col·lecció Inventaris d’arxius notarials de Catalunya.
  • CONGOST, Rosa (2007): Tratado de la cabrevación de Jaume Tos i Urgellés / Edició i estudi introductori de Rosa Congost. Girona. Associació d’Història Rural de les Comarques Gironines, Centre de Recerca d’història rural (ILCC – Secció Vicens Vives) de la Universitat de Girona i Documenta Universitària. Biblioteca d’Història Rural. Col·lecció Documents, núm. 6.
  • CONGOST, Rosa (2008): Dels capbreus al registre de la propietat: drets, títols i usos socials de la informació a Catalunya (segles XIV-XX). Associació d’Història Rural de les Comarques Gironines, Centre de Recerca d’Història Rural (Institut de Recerca Històrica) de la Universitat de Girona i Documenta Universitària. Biblioteca d’Història Rural. Col·lecció Fonts, núm. 5.
  • Conjunt monumental de Sant Pere de Rodes. Monuments de Catalunya. Departament de cultura de la Generalitat de Catalunya. https://patrimoni.gencat.cat/ca/monuments/monuments/conjunt-monumental-de-sant-pere-de-rodes [Recurs en línia: 26/10/2022].





Comentaris