Dades arxivístiques del document
CAT AMLLN Fons de l’Ajuntament de Llançà, Secció seguretat ciutadana, Sèries Passaports, passis de radis i salconduits : Signatura Topogràfica Capsa 750, document : “Pasan a la villa de Llansá como procedentes de la capitulación de Figueras los diez y seis individuos que se expresan [...]”, 12/01/1844.
Història arxivística
La història de l’arxiu de l’Ajuntament de Llançà és parcialment desconeguda, però el que sabem de segur és que té els seus orígens en el mateix moment en què es creà el Consell o Universitat de la Vila de Llançà per els vols del S. XIII.
Des de l'any 1698, la Universitat de Llançà, ja disposava de casa pròpia,
situada al carrer Pilota, i més endavant , amb l’expansió de la vila fora
muralles, fou al carrer de la Riamera. Suposem que l’arxiu, es trobava
dipositat en una de les dependències d’aquests dos edificis.
L’any 1816, l’Ajuntament, presidit per l’alcalde Antoni Murg, va emprendre la
construcció de la nova Casa de la Vila i una escola de nens. La ubicació
escollida fou al costat nord de la plaça Major, en el solar de l’antiga
església romànica i de l’antic fossar. L’arxiu es va traslladar a aquestes
noves dependències.
Al voltant dels anys
cinquanta del segle XX, l’estat general de ruïna de l’edifici, va aconsellar el
trasllat de les dependències municipals a un altre edifici. L’any 1952,
l’Ajuntament va llogar els baixos d’una casa a la mateixa plaça major,
propietat de la senyora Clementina Confrent –actual edifici ocupat per la
immobiliària Falcó de la plaça-. A aquestes noves dependències s’hi va
traslladar la documentació de l’arxiu dels últims darrers anys, mentre que la
resta del fons de l’Ajuntament i la documentació històrica de l’Arxiu, varen
quedar guardats en els baixos de la torre romànica -edifici annexat a l’antiga
Casa de la Vila– en un local amb molta humitat i en unes deplorables condicions
de conservació i amb un accés pràcticament obert a tothom.
L’any 1984, es varen traslladar les dependències de l’Ajuntament de l’antic local de lloguer de la plaça a l’edifici de les antigues escoles adaptat com a seu de l’Ajuntament, i es va ubicar el dipòsit de l’arxiu al primer pis. En aquest nou local s’hi varen traslladar tant la documentació històrica ubicada als baixos de la torre romànica com la que s’havia acumulat amb els anys als locals que ocupava provisionalment l’Ajuntament a l’edifici propietat de Clementina Confrent.
No serà, però, fins a l’any 2001
que es posà en marxa el Servei de l’Arxiu Municipal en aquesta mateixa
ubicació, el primer pis de l’edifici de l’Ajuntament. A partir d’aquesta data
l’Arxiu va passar d’una primera etapa d’identificació tècnica dels fons
documentals que es trobaven barrejats dins del fons de l’Ajuntament de Llançà,
a la segona etapa de la reorganització tècnica del quadre de classificació del
fons de l’Ajuntament de Llançà i a la reorganització general del fons.
L’any 2009, l’equipament es va traslladar a
l’actual local que ocupa als baixos de l’edifici de l’Avinguda Europa, 41.
Contingut
Aquest document encapçalat per “Pasan a la villa de Llansá como procedentes de la capitulación de Figueras los diez y seis individuos que se expresan [...]” i datat a 12 de gener de 1844, és un passi de radi en format de llistat que inclou el nom de setze veïns de Llançà que procedien de la capitulació del castell de Sant Ferran de 1843, i es traslladaven a la nostra vila per presentar-se a l’autoritat local. En el llistat hi apareixen relacionats : Francesc Cerbera, Francesc i Jaume Estela, Maties Tribuliext, Josep Estruch, Ferran Morales, Joan i Josep Yter, Vicenç Barris, Alexandre Juanola, Josep Llach, Esteve Peronella, Esteve Funoset, Josep Pullola, Honorat Serinyana, i Joan Subirana
Context
Els anys
40 i 50 del segle xix van
veure l'actuació de l'Abdó Terrades i Pulí, polític i pensador republicà, que va ser
diverses vegades escollit alcalde de Figueres però no va poder ocupar aquest
càrrec, ja que mai va jurar obediència a la reina d'Espanya (a causa de les
seves idees antimonàrquiques, democràtiques i republicano federals); també va
ser el màxim exponent de l'aixecament popular antigovernamental conegut com la Jamància – que va aconseguir alçar els figuerencs, i els alt
empordanesos i, fins i tot, la guarnició del castell de Sant Ferran a l’any
1843 -..
Abdon Terrades i Pulí (Figueres, 1812 - Medina-Sidonia, Andalusia, 1856) fou un polític republicà considerat pels seus biògrafs com el pioner del republicanisme federal. Fou elegit alcalde de Figueres en dues etapes diferents (1842 i 1854) i va ser també un francmaçó vinculat al carbonarisme (moviment que adoptà formes de la maçoneria tradicional però adaptades a un discurs democràtic i social radical). Terrades també fou un notable escriptor: entre les seves obres més destacades s'hi troben la cançó «La campana» –que esdevingué un himne del republicanisme català del segle xix– (1842), la novel·la en castellà La esplanada (1835) i la peça de teatre antimonàrquica El rei Micomicó (1838).
La Jamància o Camància fou una revolta progressista de caràcter federalista i democràtica que tingué lloc a Barcelona entre setembre i el novembre de 1843, contra el govern de Joaquín María López, que havia incomplert els acords amb la Junta Central per al derrocament del govern d' Espartero, produïda unes setmanes abans i la violació de diverses disposicions en la constitució de 1837.
El nom de
jamància (del caló jamar, menjar) al·ludia despectivament
als membres dels batallons de voluntaris (batallons de la brusa) que
probablement s'hi havien apuntat per menjar de franc i cobrar els cinc rals diaris de paga. Fou la darrera de les bullangues produïdes a Barcelona entre el 1836 al 1843.
La Jamància
representà el primer aixecament nítidament popular contra l'Estat liberal a Espanya. La rendició comportà la submissió
definitiva de Barcelona al govern
espanyol i la fi
d'una oposició organitzada a la centralització de les decisions polítiques
endegada pel Partit
Moderat.
El 17 de novembre, quasi la totalitat de la
guarnició de Barcelona estava d’acord a rendir-se, era qüestió de dies que la
població morís de fam. Finalment, el 20 de novembre la ciutat va capitular. Les
noves autoritats van dissoldre la Milícia Nacional i van crear el nou cos de la
Guàrdia Civil. També es va adoptar una nova bandera espanyola, amb una barra
groga i dues vermelles.
La guerra però va continuar a Figueres fins al 13 de gener de 1844, quan Narcís Ametller va rendir la fortificació de Sant Ferran al general Prim.
Informació relacionada
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada