El bot "Miguel de Aguirre" de l'Estació de Salvament de Nàufrags de Cadaqués.

 

Dades arxivístiques del document

ACAE-110-323-14 Contracte privat entre el mestre d’aixa Quirze Riberas Pomés, en qualitat de president de la Junta Local de la Sociedad Española de Salvamento de Náufragos de Cadaqués, i el constructor naval Emili Bosch Jordà, de Sant Feliu de Guíxols, per a la construcció del bot salvavides ‘Miguel de Aguirre’ datat el 15 de maig del 1885.

Història arxivística

El fons de la Junta local de la Sociedad Española de Salvamento de Náufragos de Cadaqués va ingressar a l’ACAE el passat mes de noviembre, junt amb la documentació de la Confraria de Pescadors de Cadaqués, ja que era custodiat al mateix local, encara que el volum és molt poc amb una pèrdua important de documentació. Cal recordar com el complementa la publicació 'Boletín' propi de l'entitat estatal del 1885 fins al 1912, però no hi són tots els números https://tuit.cat/279gS. Forma part de la nombrosa documentació digitalitzada i descarregable a ’Arxius en Linia’ https://tuit.cat/3Atbc

Contingut

El contracte privat entre el president de la Junta Local i un constructor particular va ser avalat, primer de tot, per la Comisión Central de la Sociedad Española de Salvamento de Náufragos i té només quatre punts a complir. El primer és la fidelitat que ha de seguir el mestre d’aixa d’un plànol que li és entregat a mà on també inclou la descripció de fustes ben talladles i sense defectes de cap tipus. El preu acordat, incloent-hi la mà d’obra, el calafateix, fustes, claus i mà d’obra de pintura, així com els calaixos folrats de suro i els llistons de fusta per al varament va ser de 995 pessetes. Els pagaments van ser a terços, és a dir, un primer termini en el moment de la col·locació de la quilla, el segon, quan es col·locarien les cintes i, el tercer, en el moment de l’entrega de la feina acabada. La data fixada seria el 15 d’agost del 1885, és a dir, tres mesos.

Context

L'Estació de Salvament de Náufrags de Cadaqués va ser considerada durant tota la seva existència un exemple per tot l'estat. La seva organització i eficiència, com també els salvaments protagonitzats pel seu bot, el Miguel de Aguirre, van fer-ne una petita llegenda entre la resta de les estacions del país. També hi havia material llençacaps. A finals del segle XIX la fil·loxera va provocar la mort dels ceps i, en conseqüència molta gent va emigrar a altres indrets amb millors condicions de vida com a Cuba, en el cas de la població de Cadaqués. És en aquest moment d'emigració post-fil·loxèrica quan es va fundar l'Estació de Salvament, el dia 7 de desembre de 1884. En un primer moment els salvaments es feien amb les mateixes barques de pesca amb què es sortia al mar, per això alguns membres de la Junta Local de Cadaqués es van traslladar a Sant Feliu de Guíxols per posar-se en contacte amb el constructor naval Emili Bosch i Jordà amb qui van signar contracte el 15 de maig de 1885 per tal que construís un bot-salvavides. L'embarcació va ser batejada amb el nom de 'Miguel de Aguirre' i beneïda el 18 d'octubre de 1885. Un any més tard, el 20 de novembre de 1886, es va signar amb les germanes Concepció i Tomasa Palau Quilmetes el contracte d'arrendament d'un local situat a Es Pianc on guardar el bot-salvavides. Els salvaments més importats portats a terme per aquest bot va ser el del vapor italià Archimede amb 128 persones a bord, i el del pailebot francès Douaumont amb 35 tripulants.El 'Miguel de Aguirre' era varat, però només en tres minuts reunia la tripulació per poder sortir en auxili; l'estiu de 1889 es va col·locar una campana al costat de la porta de l'estació de salvament per convocar-los. El 18 de gener de 1957 va ser venut el local de l'estació on es guardava el bot-salvavides. En aquell moment es va considerar la possible reparació de l'embarcació, atès que tenia la fusta podrida, però l'elevat cost d'aquesta va fer que la Junta Local desistís de fer-ho i l'associació va passar a intergrar-se a la Creu Roja del Mar. Finalment, el 4 de febrer de 1958, el bot va ser desguassat prèvia autorització a la Central de Madrid.

Per saber-ne més:

Firmo Ferrer Casadevall: ‘Cadaqués des de l’arxiu’. Barcelona, Montagut Ed., 1991.