Els problemes de l’ús de l’aigua, per moure moles de molí o per al conreu de l’arròs, a l’Escala

 

Dades Arxivístiques:

Arxiu Municipal de l’Escala. Al·legat o argument jurídic per al qual els propietaris del Molí de l’Escala reclamen més cabal d’aigua per fer funcionar les moles de dit molí.

Història Arxivística:

Cessió de la còpia d’aquest document a l’Arxiu Municipal de l’Escala per part de la família Alós-Dou. Aquest document imprès de vuit pàgines està datat al febrer de 1874.

Contingut:

Es tracta d’un al·legat en vistes del judici contenciós-administratiu entre Gertrudis de Dou i Joaquim M. de Pastors. S’argumenta de manera negativa per a l’Escala i entorns, la imposició de desproveir a Gertrudis de Dou de l’aigua que necessita per moure les moles del Molí de l’Escala. El molí, considera que és una font de riquesa per a la gent de l’Escala, ja que la proximitat amb el port dinamitza pel comerç de gra i de cabotatge de la població. Amb la inutilització del molí, hi haurà menys transport de mercaderies al port, cosa que afectarà la vida comercial de l’Escala.

Context:

El molí de Sant Vicenç o d’en Dou es va acabar de construir l’any 1804, tot i que els documents parlen de la seva existència pels volts del 1793. Està situat al veïnat de les Corts de l’Escala.

En els seus inicis, aquest molí estava format per les instal·lacions vinculades al propi molí, amb cinc moles, la casa del moliner, un hort, la bassa i la sortida d’aigües. Aquest molí es diferencià de la resta de la zona perquè, mitjançant un canal d’aigua obert al mar, permetia fer arribar el gra que s’havia de moldre al molí hi arribava i en sortia utilitzant barques, de petites dimensions i poc calatge.

L’aigua arriba pel rec del Molí, que neix a la resclosa de Colomers i movia els molins de la Salvetat (Jafre), Verges, Bellcaire i l’Escala, on es recollia a la bassa. Un cop l’aigua del rec entra al molí amb força les moles treballen transformant la força de l’aigua en energia pel molí. Després l’aigua segueix el seu curs i s’ajunta al rec de Cinyana per anar directament al mar davant de l’antic escorxador, actual seu del Museu de l’Anxova i de la Sal.

Els conflictes i els plets per la propietat de la terra i de l’aigua entre propietaris esdevingué una constant, remuntant-se al 1721, any del dessecament de l’antic estany de Bellcaire, per iniciar tot un segle de plets per definir la propietat i els usos de l’aigua de la zona.

Per saber-ne més:

El Molí de Sant Vicenç. Col·lecció Viu el patrimoni de l’Escala. Editat per l’Ajuntament de l’Escala. 2020.