El tren que mai arriba. El projecte de ferrocarril de Sant Joan de les Abadesses a Roses de 1844


Dades arxivístiques

AMR, Família Llorens, projectes, Projecte de ferrocarril de Sant Joan de les Abadesses a Roses, Litografia de Bodin, Barcelona, 1844.

Història arxivística

El fons de la família Llorens és dels més rics que conserva l'Arxiu Municipal de Roses amb documentació dels segles XIX i XX. Bàsic per entendre la vida comercial marítima rosinca al tombant dels dos segles. El projecte que protagonitza el document del mes, juntament amb el projecte de tramvia de Roses a Vilajuïga de 1909, va ingressar l'estiu de 2020 per ser digitalitzat i retornat de nou a la família. La digitalització va anar a càrrec del fotògraf Josep Maria Oliveras. Amb tot, el document necessita d'una restauració pels plecs i la brutícia que té i convindria que fos instal·lat amb unes condicions adequades degut a la seva grandària.

Contingut

El plànol litogràfic, únic document que conserva la família del projecte, té un llarg títol que descriu el recorregut del ferrocarril que es volia construir: "Proyecto de nueva comunicación de la alta montaña de Cataluña con el Mediterraneo por un camino carril de hierro desde el río Ter en San Juan de las Abadesas al puerto de Rosas, pasando por Olot, Besalú y Figueras, con el de Sant Juan a sus minas". A la part inferior del document hi ha una llegenda amb tots els punts de pas i d'interès al llarg del recorregut. Des de viles i pobles a rieres, torrents, rius. Destaquen els dos darrers ítems de la llegenda: les mines de carbó de pedra i la fundació de les mines del Veterano, on començava el ferrocarril.

Context

L'interès en realitzar un ferrocarril entre el Ripollès i Roses era connectar el rerepaís amb el port de Roses per donar sortida per mar a tots els productes del sector primari i secundari del Ripollès, la Garrotxa i l'Empordà. El port rosinc, aleshores encara molt rudimentari, havia de ser l'oportunitat per a totes aquelles societats que volien arribar a mercats llunyans en un temps més curt i aconseguir dinamitzar l'economia dels seus llocs d'origen. Sobretot hi havia interès en tenir una sortida al mar per al carbó mineral de tota la conca d'Ogassa i Surroca, ja que el filó es considerava inesgotable. El port era aleshores el segon port de la província de Girona i cap a 1860 era el setè a nivell català. Quan es va realitzar el projecte l'any 1844 encara faltaven quatre anys per a la inauguració de la primera línia de tren a Catalunya, la Barcelona-Mataró de 1848, que va sol·licitar el permís per realitzar-la l'agost de 1843.

El 10 de juliol de 1844 els promotors van fer la sol·licitud per tenir la concessió per fer la línia entre Sant Joan de les Abadesses i Roses. Era la segona petició que es feia al govern i ambues eren a Catalunya. El projecte, com és sabut, no reeixí. Ara bé, aquest no va ser l'únic intent de connectar Roses i altres viles empordaneses a través del tren. Al llarg del segle XIX i XX hi han hagut promotors de noves línies que volien connectar el port de Roses amb Figueres, Vilajuïga, Olot o la resta de la Costa Brava.

Més informació

Josep Maria Bernils Mach. "Cent anys del ferrocarril a Figueres". Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos, 1977, vol. 12, p. 11-128. 


Comentaris