La proclamació de la segona República el 14 d'abril de 1931

                               

Dades arxivístiques del document

CAT AMLLN Col·lecció d’Imatges Digitals, Col·lecció Pròsper Pumareda Puig (AID): Concentració per la proclamació de la segona República a Llançà, autor desconegut, 1931.

Història arxivística

La col·lecció d’imatges digitals es va crear l’any 2013  amb motiu de l’organització de l’exposició  “Llançà 1885-1975 : Una mirada al passat” ; i es va ampliar amb motiu de la confecció del llibre amb el mateix nom que l’exposició. La col·lecció està formada per fotografies de fons i col·leccions propietat de les famílies de Llançà que varen col·laborar en l’edició de l’exposició i el llibre publicat a l’any 2015.

Contingut 

Enguany fa 90 anys que es va proclamar la República catalana. Ho va fer Francesc Macià, des del balcó de la Generalitat, alhora que proposava una confederació amb els pobles d'Espanya. Començava un nou període històric, amb l'exili del rei Alfons XIII i el naixement d'un nou règim a Espanya, la Segona República, que duraria 5 anys. Va ser un període que va començar enmig de grans expectatives i va acabar en una cruenta guerra civil que es va cobrar mig milió de vides, va arrasar el país i va ser un llast per al progrés durant dècades. Els 8 anys que van de la proclamació de la República fins a la fi de la Guerra Civil, el 1939, marquen una fita molt important de la nostra història del segle XX.

La imatge recull la concentració popular que va tenir lloc a Llançà  davant de l’Ajuntament al migdia del 14 d’abril de 1931, en motiu de proclamar-se la segona República a Catalunya i a la resta de l’Estat. En aquesta imatge es pot veure una multitud  d’homes, dones i nens concentrats  al bell mig de la plaça Major . Al fons, la bandera republicana i la senyera ja onegen des de la balconada de l’antic Ajuntament. I al fons davant de l’ajuntament un grup de noies amb el barret frigi portant banderes republicanes.  El barret frigi es va consagrar des del segle XIX, com el símbol internacional de la llibertat i el republicanisme. Al fons es pot veure el tronc de l’Arbre de la Llibertat , plantat l’any 1870, després de la Revolució de 1868, anomenada també la Gloriosa que comportà el destronament i l’exili d’Isabel II i la proclamació de la monarquia constitucional.

Context 

Arran de les eleccions municipals del 12 d'abril de 1931, que determinaren la caiguda de la monarquia d'Alfons XIII, Francesc Macià, líder d'Esquerra Republicana de Catalunya -partit triomfador de les eleccions a Catalunya- proclamà de manera unilateral «la República catalana a l'espera que els altres pobles d'Espanya es constitueixin com a Repúbliques, per formar la Confederació Ibèrica» el dia 14 d'abril de 1931, poques hores abans que a Madrid es procedís a proclamar la República Espanyola.

A Llançà a les 14:30 h. del 14 d’abril de 1931, el Comitè Republicà Federal constituït en Comitè Revolucionari, i ajudat per la resta de republicans del poble es presentà a l’Ajuntament deixant a càrrec del secretari tota la documentació i proclamà la República com acte d’acatament a l’Estat Català constituït feia uns moments a Barcelona. Immediatament s’ordenà que fos aixecada la bandera republicana i al costat la catalana a la façana de la Casa Ajuntament i Escoles graduades. Seguidament s’envià a buscar a l’Alcalde, Jaume Purcallas Salvà i se li comunica “que per acord del Comité i tenint en compte que el càrrec que ostentava li havia estat atorgat per l’opinió republicana, podia i devia continuar exercint aquell càrrec fins a la constitució del nou Ajuntament que tindria lloc  a l’endemà - dia 15 d’abril-“. 

Per altra banda s’acordà també “que davant de la compra de vots i coaccions exercides pel cacic d’aquesta vila, en Joan Marli i Déu , tot això fet a l’empara de la Guàrdia Civil, que sols obeïa a les seves ordres, motius pels quals sortiren indegudament elegits tres consellers, representants de dit cacic, bo i anomenant-se independents, no poguessin prendre possessió; i sí, tots els que lluitaren a la candidatura republicana federal, car tots haurien sigut elegits, si totes aquelles malifetes no haguessin tingut lloc, i altres que fora llarg d’explicar”. A part d’aquests regidors, també es varen destituir dels seus càrrecs al Jutge Municipal i al Jutge Municipal suplent per haver ocupat els càrrecs d’Alcalde durant la dictadura de Primo de Rivera; i el Fiscal Municipal i el Fiscal Municipal suplent  per ser també afectes a la passada dictadura. Foren reemplaçats per Lluís Figa Bigas, Josep Feliu Egidio, Gregori Mateu Ferrer, i Joan Feliu Ferrer.

Posteriorment es van enviar dos telegrames, un a Madrid que deia així : “Gobierno Provisional República. Madrid. Por Comité Republicano Federal fue proclamada República 15 h. día 14 hoy. Ayuntamiento, voluntad pueblo tomada posesión, estamos dispuestos a defenderla en nombre orden y libertad”, i l’altre a Barcelona que deia : “Delegat Republicà. Barcelona. República fou proclamada 15 h. dia 14 pressa possessió avui migdia. Vos saludem disposats a defensar-la, no importa com, en nom de l’ordre i de la llibertat”.

Més informació relacionada  

CLAVAGUERA CANET , Josep ; “Llançà: Notes històriques” , Barcelona, Ajuntament de Llançà , Editorial Salvat, 1986.

DÉU RIERA , Eugeni ; “Recordant el meu Llançà d’abans i una mica més”, Llançà, l’autor, 2013