La construcció de la Casa de la Ciutat de Figueres

Dades arxivístiques del document 

CAT AMF. Fons Ajuntament de Figueres. Títol: «Casa de la Ciutat. Figueres». Autor: Ricard Giralt Casadesús, arquitecte municipal. Data: novembre 1922. Mides: 42 x 56 cm  

 

Contingut 

Aquest plànol forma part del projecte de reforma i ampliació de l´edifici de l´Ajuntament de Figueres de l´any 1922. La perspectiva mostra les façanes de la nova casa consistorial que donen a la plaça de l´Ajuntament i al carrer de Besalú. A la planta baixa, destaca un pòrtic central flanquejat per columnes amb dues figures de bronze a banda i banda que representen la Justícia i la Serenitat. En el primer pis, aquest pòrtic dona lloc a una terrassa, la funció de la qual és que els representants municipals puguin adreçar-se a la ciutadania congregada a la plaça en dies de gran solemnitat. Les obertures d´aquesta terrassa estan coronades per dos escuts en forma d´escultures que representen Catalunya i Figueres. Remata aquest cos central un rellotge amb dues figures esgrafiades que simbolitzen la nit i el dia. A la part esquerra de la façana de la plaça destaquen dos grans esgrafiats amb les llegendes «Empordà terra de llibertat» i «Catalunya pàtria nostra».

 

 Context 

La casa consistorial, construïda a la segona meitat del segle XVIII a la cantonada de la plaça de l´Ajuntament amb la Pujada de l´Església, presentava dos problemes importants: d’una banda, patia un greu estat de degradació, i de l’altra, s´havia quedat petita per allotjar les oficines de l´Administració municipal. Per solucionar aquesta situació, l´any 1921 s´acorda encarregar a Ricard Giralt, arquitecte municipal, la confecció d´un projecte de reforma de l’immoble. 

El projecte que Ricard Giralt presenta l´any 1922 proposa restaurar i reformar l´edifici, expropiar i enderrocar la casa particular del carrer de Besalú que fa cantonada amb la plaça de l´Ajuntament i construir en aquest solar l´ampliació de la casa consistorial ja existent. Però aquest projecte no es materialitza pel seu cost econòmic, que ronda les 200.000 pessetes, un preu que es considera excessiu i que les arques municipals no poden assumir. 

El pas dels anys continua degradant l´edifici, i el 1926 l´arquitecte Emili Blanch dictamina que la coberta i els sostres es poden esfondrar i que cal desallotjar-lo. També proposa traslladar de forma provisional les oficines municipals al Teatre Principal (actual Teatre-Museu Dalí), però finalment l’any 1929 es reubiquen al núm. 22 de la Pujada del Castell. 

A partir d’aquest moment, la construcció d´una nova casa consistorial esdevé prioritària. El projecte, encarregat per segona vegada a l´arquitecte municipal Ricard Giralt, és molt més ambiciós que el primer, ja que preveu l´enderrocament del vell edifici del segle XVIII i dels habitatges dels números 2 al 8 del carrer de Besalú. En aquest solar s´hi ha de bastir la Casa de la Ciutat amb quatre façanes: a la plaça de l´Ajuntament i als carrers de Besalú, de Sant Pere i de la Pujada de l´Església. El nou edifici, de factura elegant i amb elements decoratius clàssics, recupera el pòrtic del projecte de l´any 1922 i la terrassa del primer pis, mentre que la façana del carrer de Besalú és decorada amb uns medallons dedicats als empordanesos il·lustres (Pep Ventura, Narcís Monturiol, Ramon Muntaner...). 

Tot i la urgència, aquest projecte de 1929 no és el definitiu, sinó el que presenta el mateix Ricard Giralt el 1933. Giralt parteix de l’anterior, però ara la seva proposta és molt més sòbria, amb menys motius decoratius i ornamentals. El pressupost per a la construcció de l’immoble és de 432.000 pessetes, i es pot afrontar gràcies al crèdit de 350.000 pessetes que la Caixa de Pensions concedeix a l´Ajuntament de Figueres. Les obres s’inicien una vegada obtingut el finançament. El mes de juny de 1937, les oficines municipals es traslladen a la nova casa consistorial, la mateixa que encara avui presideix la plaça de l´Ajuntament. 

 

 Més informació 

- ASTARLOA CAIXÀS, Eva. «Ricard Giralt Casadesús: l´arquitecte de la nova Figueres (1915-1939)». Revista de Girona, núm. 210 (gener-febrer 2002), p. 57-63.

- GIL TORT, Rosa Maria; MARINÉ DURAN, Josep (coord.). Miratges. 300 anys de projectes no realitzats a les comarques gironines. Girona: Diputació de Girona, 2003.