El document del mes d'abril
Referència arxivística
ACAE-110-287- 632- Ajuntament de Cadaqués. Obreria, capsa 338.Història arxivística
El fons de l’Ajuntament de Cadaqués (1486-1976) va ingressar a l’ACAE fa prop de vint-i-cinc anys, atès que s’estaven fent obres a l’edifici consistorial del Baluard i traslladaven les oficines provisionalment al mas Caials durant una llarga temporada. El total dels vint-i-vuit metres lineals de documentació van quedar perfectament instal·lats a les dependències de l’ACAE, amb la consegüent descripció en obert a Arxius en Línia, a més de la digitalització de les actes municipals, els padrons d’habitants antics, els expedients de quintes,... que sumen 25.174 pàgines descarregables.
Contingut
El document històric que presentem és un expedient de tramitació de la venda d’un terreny a tocar la riera de Sant Vicenç de Cadaqués, per tal de poder pagar les obres necessàries de fortificació de la població per perill de possibles atacs per mar. Tenien encara el record recent dels conflictes bèl·lics amb els francesos i la sensació d’inseguretat. Les obres de defensa de Cadaqués havien estat sempre portades a terme pels mateixos habitants, amb la seva aportació econòmica o en treball, segons diu l’expedient original; però, a finals de l’any 1837 la situació era difícil, ja que estaven patint els estralls d’una epidèmia de còlera, així com els forts danys ocasionats per una pedregada del 28 de setembre últim que va malmetre bona part de les collites. Els ingressos per arbitris municipals van ser molt minsos i, amb bona part de les cases massa poc protegides per tenir accés a horts pels darreres, es veu la necessitat de tapiar-les adequadament, és a dir, de manera més segura. Reunits a la sala capitular o de plens de l’Ajuntament de Cadaqués, tots els caps de casa, l’ajudant militar de Marina, representants del Gremio de Mareantes local, amb Francesc Llorens Hazañas, com a alcalde, Josep Cardona, com a secretari, i els síndics locals, es transcriu una acta on s’aprova la venda d’un solar prou gros –marcat amb el núm. 7 del croquis- (cent pams de llarg i seixanta d’ample) i que els diners serien invertits en l’acabament de les obres de protecció de la població, de manera que l’erari públic no hagués de fer cap despesa.
Feta una exposició pública amb el document gràfic que acompanyem, Francesc Clapés Roldán, hisendat de Cadaqués i veí de la Bisbal d’Empordà, denuncia que el seu dret de veure el mar quedaria molt restringit; com a part afectada, demana a les autoritats de consultar el títol de propietat del solar a vendre. Fetes indagacions, es veu com és un tros que amb el pas dels anys s’ha anat guanyant al mar i que és propietat del comú. Ell disposa d’aquest solar per compra del seu pare a un tal Alfares el 1798 o 1799 on van construir una casa i, a més, va ocupar una part del terreny a tocar la riera que no li pertanyia. També al·lega que és el solar posat a la venda és contigu a la ‘Plaza de la Constitución’, i literalment escriuen ‘com sempre s’ha dit plaça de les Herbes’, espai d’esbarjo, reunió i passeig dels sis-cents veïns i que no resultava suficient com a lloc comú per tots. El terreny municipal en venda era a tocar a un pont que servia per travessar còmodament els dos costats de la riera i també a un mur que el 1831 va aixecar l’Ajudantia de Marina, però que una llevantada forta sis anys més tard va mig derruir, moment en què el Sr. Clapés no va demanar res. El projecte va ser aprovat sense més dilació per la Junta de Fortificación y Defensa amb la desaparició d’un dels racons de brutícia que els cadaquesencs aprofitaven per abocar escombraries; també s’aprofita per demanar la compra de cadenes de ferro per a amarratge d’embarcacions.
Context
La riera de Sant Vicenç que recull les aigües de sa Rierassa i de Sant Vicenç és la més important del poble, així com també el seu pont que facilitat l’accés d’un costat a l’altre. Sabem com el 1831 Marina va construir-ne un que només va durar sis anys, i que el 1857 la família cadaquesenca Godo en va finançar un altre; però, que una inundació el dia de Santa Helena del 18 d’agost del 1921 es va endur. Tenia dues voltes. En aquella època era costum que els dies de mercat i de festa la gent del poble s’hi reunís per fer tertúlia. El 10 d’agost de 1924 es va inaugurar un altre pont nou que s’aixecà més avall de l’anterior. El tram final de la riera de Sant Vicenç que desguassava al mar, a la platja encara sense urbanitzar, recollia les aigües del turó de l’església, i era el preferit de moltes bugaderes del poble que consideraven que l’aigua que baixava era clara, neta i freda, apta per rentar qualsevol roba. L’espai de davant de mar a tocar la riera encara no era ocupat per cap construcció fins que al 1896 la Societat l’Amistat o Casino, anteriorment La Benèfica –entitat de socors mutus fundada el 1870- ocupà el lloc estratègic que ara coneixem. Abans havia estat la casa del família de Francisco Godo Ballesta. La primitiva entitat estava als baixos del carrer Major, 310.
La plaça de Ses Herbes que també apareix citada a l’expedient abans era coneguda com Sa Bassa, Plaza de la Constitución i en l’actualitat Plaça de Frederic Rahola, tenia una posició molt baixa en relació al nivell del mar. Com que les aigües que s’hi embassaven per la decantació de la pluja formaven bassiols, en aquest espai hi creixien ràpidament les herbes.
Més informació
El coneixement del passat històric de Cadaqués, fora d’algun pocs escriptors-cronistes com el sr. Firmo Ferrer, Arnald Plujà, Pep Vila... centrats a finals del XIX i XX, és pobre. Caldria fer-ne estudis aprofundits i que abarquessin la consulta i l’anàlisi acurat de la nombrosa documentació a l’abast, entre la qual destacaríem els protocols notarials del XVII-XIX i el fons del comtat d’Empúries amb els capbreus com administració del comtat, entre altra.
http://www.elpuntavui.cat/article/1038885-el-mur-trobat-a-cadaques-es-part-de-l-antiga-muralla.html
El fons de l’Ajuntament de Cadaqués (1486-1976) va ingressar a l’ACAE fa prop de vint-i-cinc anys, atès que s’estaven fent obres a l’edifici consistorial del Baluard i traslladaven les oficines provisionalment al mas Caials durant una llarga temporada. El total dels vint-i-vuit metres lineals de documentació van quedar perfectament instal·lats a les dependències de l’ACAE, amb la consegüent descripció en obert a Arxius en Línia, a més de la digitalització de les actes municipals, els padrons d’habitants antics, els expedients de quintes,... que sumen 25.174 pàgines descarregables.
Contingut
El document històric que presentem és un expedient de tramitació de la venda d’un terreny a tocar la riera de Sant Vicenç de Cadaqués, per tal de poder pagar les obres necessàries de fortificació de la població per perill de possibles atacs per mar. Tenien encara el record recent dels conflictes bèl·lics amb els francesos i la sensació d’inseguretat. Les obres de defensa de Cadaqués havien estat sempre portades a terme pels mateixos habitants, amb la seva aportació econòmica o en treball, segons diu l’expedient original; però, a finals de l’any 1837 la situació era difícil, ja que estaven patint els estralls d’una epidèmia de còlera, així com els forts danys ocasionats per una pedregada del 28 de setembre últim que va malmetre bona part de les collites. Els ingressos per arbitris municipals van ser molt minsos i, amb bona part de les cases massa poc protegides per tenir accés a horts pels darreres, es veu la necessitat de tapiar-les adequadament, és a dir, de manera més segura. Reunits a la sala capitular o de plens de l’Ajuntament de Cadaqués, tots els caps de casa, l’ajudant militar de Marina, representants del Gremio de Mareantes local, amb Francesc Llorens Hazañas, com a alcalde, Josep Cardona, com a secretari, i els síndics locals, es transcriu una acta on s’aprova la venda d’un solar prou gros –marcat amb el núm. 7 del croquis- (cent pams de llarg i seixanta d’ample) i que els diners serien invertits en l’acabament de les obres de protecció de la població, de manera que l’erari públic no hagués de fer cap despesa.
Feta una exposició pública amb el document gràfic que acompanyem, Francesc Clapés Roldán, hisendat de Cadaqués i veí de la Bisbal d’Empordà, denuncia que el seu dret de veure el mar quedaria molt restringit; com a part afectada, demana a les autoritats de consultar el títol de propietat del solar a vendre. Fetes indagacions, es veu com és un tros que amb el pas dels anys s’ha anat guanyant al mar i que és propietat del comú. Ell disposa d’aquest solar per compra del seu pare a un tal Alfares el 1798 o 1799 on van construir una casa i, a més, va ocupar una part del terreny a tocar la riera que no li pertanyia. També al·lega que és el solar posat a la venda és contigu a la ‘Plaza de la Constitución’, i literalment escriuen ‘com sempre s’ha dit plaça de les Herbes’, espai d’esbarjo, reunió i passeig dels sis-cents veïns i que no resultava suficient com a lloc comú per tots. El terreny municipal en venda era a tocar a un pont que servia per travessar còmodament els dos costats de la riera i també a un mur que el 1831 va aixecar l’Ajudantia de Marina, però que una llevantada forta sis anys més tard va mig derruir, moment en què el Sr. Clapés no va demanar res. El projecte va ser aprovat sense més dilació per la Junta de Fortificación y Defensa amb la desaparició d’un dels racons de brutícia que els cadaquesencs aprofitaven per abocar escombraries; també s’aprofita per demanar la compra de cadenes de ferro per a amarratge d’embarcacions.
Context
La riera de Sant Vicenç que recull les aigües de sa Rierassa i de Sant Vicenç és la més important del poble, així com també el seu pont que facilitat l’accés d’un costat a l’altre. Sabem com el 1831 Marina va construir-ne un que només va durar sis anys, i que el 1857 la família cadaquesenca Godo en va finançar un altre; però, que una inundació el dia de Santa Helena del 18 d’agost del 1921 es va endur. Tenia dues voltes. En aquella època era costum que els dies de mercat i de festa la gent del poble s’hi reunís per fer tertúlia. El 10 d’agost de 1924 es va inaugurar un altre pont nou que s’aixecà més avall de l’anterior. El tram final de la riera de Sant Vicenç que desguassava al mar, a la platja encara sense urbanitzar, recollia les aigües del turó de l’església, i era el preferit de moltes bugaderes del poble que consideraven que l’aigua que baixava era clara, neta i freda, apta per rentar qualsevol roba. L’espai de davant de mar a tocar la riera encara no era ocupat per cap construcció fins que al 1896 la Societat l’Amistat o Casino, anteriorment La Benèfica –entitat de socors mutus fundada el 1870- ocupà el lloc estratègic que ara coneixem. Abans havia estat la casa del família de Francisco Godo Ballesta. La primitiva entitat estava als baixos del carrer Major, 310.
La plaça de Ses Herbes que també apareix citada a l’expedient abans era coneguda com Sa Bassa, Plaza de la Constitución i en l’actualitat Plaça de Frederic Rahola, tenia una posició molt baixa en relació al nivell del mar. Com que les aigües que s’hi embassaven per la decantació de la pluja formaven bassiols, en aquest espai hi creixien ràpidament les herbes.
Més informació
El coneixement del passat històric de Cadaqués, fora d’algun pocs escriptors-cronistes com el sr. Firmo Ferrer, Arnald Plujà, Pep Vila... centrats a finals del XIX i XX, és pobre. Caldria fer-ne estudis aprofundits i que abarquessin la consulta i l’anàlisi acurat de la nombrosa documentació a l’abast, entre la qual destacaríem els protocols notarials del XVII-XIX i el fons del comtat d’Empúries amb els capbreus com administració del comtat, entre altra.
http://www.elpuntavui.cat/article/1038885-el-mur-trobat-a-cadaques-es-part-de-l-antiga-muralla.html
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada