Rebut de la sal

Dades arxivístiques 

Títol: Rebut de la compra de la sal del poble de Celrà a l’Alfolí de la Sal de l’Escala. Data: 1820. Suport: Paper 

 

Història Arxivística 

Donació a l’Arxiu Municipal de L’Escala d’un rebut de la sal anual comprada pel poble de Celrà, datat del 1820. Aquest document és una donació realitzada pel col·leccionista Joaquim Carreras i Turón de Girona. 

 

Transcripció: 

Real Renta de Salinas del Principado de Cataluña 

Saca de este Real Alfolí Josep Prat vecino de Salrà, una fanega de sal (equival a aproximadament 50 kilos) 

Para su acopio y consumo, que no ha de poder vender ni lleva á otro pueblo, bajo las penas señaladas á los defraudadores de Rentas en la Real Instruccion de 22 de Julio de 1761, y providencias posteriores. Y esta Guia (que va sin enmienda) la ha de conservar en su poder hasta que haya consumido la Sal que expresa para acreditar en todo evento su procedencia. No le impida persona alguna su viage ni lleve derechos de cualquiera naturaleza que sean. Valga por hoy l’Escala 18 de enero de 1820 vale por la mañana 

Con mi intervencion 

Arnaiz      Trias 

 

Context 

La sal és coneguda des de l’antiguitat pel seu valor nutricional, medicinal, com a condiment per a ressaltar el sabor del menjar i per la conservació dels aliments. La sal ha tingut molta importància des de l’antiguitat, l’interès dels governants per monopolitzar-la, les principals salines que proveïen els alfolins, el control dels aliments de primera necessitat a través de les gavelles, la creació dels alfolins i el paper de la sal, com a element dinamitzador de l’economia, però també causa de revoltes i propostes pels preus abusius i l’excessiu control.

 

L’Alfolí de la Sal de L’Escala és un imponent edifici construït prop de la platja de l’antic port, al carrer del mateix nom, número 6. Malgrat que la llinda del balcó principal porta la data 1697, la constància documental més antiga a dia d’avui, és de 1716. Així consta en els llibres de la comptabilitat de la sal dels quinze alfolins que es crearen a Catalunya, després de la guerra de Successió, a partir del Decret de Nova Planta, per controlar la producció i distribució de la sal i fixar-la amb impostos.

 

A l’Alfolí s’emmagatzemava la sal que portaven gran vaixells de cabotatge des de les salines dels Alfancs ( delta de l’Ebre), Eivissa i Torrevella (Alacant) per distribuir-la a més de dos-cents pobles de les comarques de l’Alt Empordà, part del Baix Empordà, Pla de L’Estany, la Garrotxa i , ocasionalment, part del gironès, Osona, Ripollès i Cerdanya. 

 

Cada alfolí subministrava sal al llocs, viles i ciutats de les comarques més pròximes i totes havien de comprar obligatòriament la sal assignada a través del síndic o representant municipal. Depenent del nombre d’habitants i dels caps de bestiar que constaven en els municipis es feia un càlcul de la sal anual que necessitaven, i un cop l’any, representants de cada municipi s’havien de desplaçar a l’alfolí de referència i comprar la sal que tenien estipulada, tot pagant el seu cost, tan si la necessitaven com no.

 

En aquest document, precisament és el rebut que el representant del poble de Celrà, ha vingut i pagat els impostos corresponents a la faneca de sal que li corresponia a la seva població l’any 1820.