Les cèdules personals, antecedents dels DNI




Referència arxivística
ACAE-110-11-11 Ajuntament de Colera. Hisenda. Fiscalitat. Padró de Cédules Personals de l’any 1935.Capsa 190.

Història arxivística

Aquest padró de cèdules personals va forma part d’un dels primers fons ingressats a l’Arxiu Comarcal, concretament a l’agost de 1992. Forma part de la nombrosa documentació digitalitzada i descarregable a Arxius en Linia https://tuit.cat/Pp4GQ 
  

Contingut
L’any passat es va celebrar el 75è anniversari de la creació del Document Nacional d’Identitat –popularment el DNI-, que aparegué per un decret de 2 de març de 1944, encara que va caldre esperar fins al 1951 per a l’expedició del primer DNI. Com a curiositat, podem recordar com Francisco Franco es va assignar el núm. 1 i  que la família reial té reservats els números del 10 al 99. El número 13 va ser rebutjar per temes de superstició. Les cèdules personals van ser uns documents personals anteriors i que eren expedits per a l’identificació dels ciutadans davant de l’administració, i que havien de pagar totes les persones majors de 14 anys. Des de meitat del segle XIX existien impostos de tipus personals que gravaven la població, però va ser a partir de 1875 que s’implantaren les cèdules personals, tal com explica Josep Matas al manual La classificació de la documentació municipal.

Per a l'elaboració dels registres de les cèdules personals es prenien les dades casa per casa, de la mateixa manera que es feia en el cas dels padrons d'habitants. Posteriorment, es lliurava una mena de document, expedit per les diputacions provincials, que feia l'efecte de rebut i que, alhora,  era necessari per efectuar diferents tràmits: administratius, associatius, etc. L'impost establia diferents categories impositives en funció dels ingressos i de l'ofici de cada persona. A la pràctica tenia una doble finalitat: l’obtenció d’ingressos per omplir les arques estatals i l’establiment d’una eina de control de la població. En certa manera, va ser l’antecedent de l’impost sobre la renda de les persones físiques que ja coneixem.

Context
El municipi de Colera va segregar-se del municipi veí de Portbou el 1934, en temps de la II República, de manera que aquest padró de cèdules del 1935 va ser el primer que es va elaborar separadament. Cal remuntar-se unes quantes dècades enrera per anotar com amb l’arribada del tren a finals del segle XIX, Portbou que era un veïnat de Colera, va augmentar considerablement de població, i així el 1885 aconseguí la capitalitat municipal de Colera d’on depenia fins llavors com a petit veïnat, provocant grans protestes i enfrontaments amb la població veïna que arribaren a cremar els arxius municipals al bell mig de la plaça. Després del trasllat de capital, l'any 1934, Colera aconseguí la segregació de l'Ajuntament de Portbou, formant-se a partir d'aleshores dos municipis independents. Colera no tingué Registre Civil propi fins l’any 1963.


Més info
Matas Balaguer, Josep. Normes per a la classificació de la documentació municipal. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya. Barcelona, 1989

Plujà Canals, Arnald. Colera. Girona. Diputació de Girona i Obra Social ‘La Caixa’. 2014. Col·lecció ‘Quaderns de la Revista de Girona’, núm. 170.





Comentaris