Referència arxivística
ACAE-110-11-11
Ajuntament de Colera. Hisenda. Fiscalitat. Padró
de Cédules Personals de l’any 1935.Capsa 190.
Història arxivística
Aquest padró de cèdules personals va forma part d’un dels primers fons ingressats a l’Arxiu Comarcal, concretament a l’agost de 1992. Forma part de la nombrosa documentació digitalitzada i descarregable a Arxius en Linia https://tuit.cat/Pp4GQ
Contingut
L’any passat es va celebrar el 75è anniversari
de la creació del Document Nacional d’Identitat –popularment el DNI-, que
aparegué per un decret de 2 de març de 1944, encara que va caldre esperar fins
al 1951 per a l’expedició del primer DNI. Com a curiositat, podem recordar com Francisco Franco es va assignar el núm. 1 i que la
família reial té reservats els números del 10 al 99. El número 13 va ser
rebutjar per temes de superstició. Les cèdules personals van ser uns documents personals anteriors
i que eren expedits per a l’identificació dels ciutadans davant de
l’administració, i que havien de pagar totes les persones majors de 14 anys.
Des de meitat del segle XIX existien impostos de tipus personals que gravaven
la població, però va ser a partir de 1875 que s’implantaren les cèdules personals, tal com explica
Josep Matas al manual La classificació de la documentació municipal.
Per a l'elaboració dels registres de
les cèdules personals es prenien les dades casa per casa, de la mateixa manera
que es feia en el cas dels padrons d'habitants. Posteriorment, es lliurava una
mena de document, expedit per les diputacions provincials, que feia l'efecte de
rebut i que, alhora, era necessari per efectuar diferents tràmits:
administratius, associatius, etc. L'impost establia diferents categories
impositives en funció dels ingressos i de l'ofici de cada persona. A la
pràctica tenia una doble finalitat: l’obtenció d’ingressos per omplir les
arques estatals i l’establiment d’una eina de control de la població. En certa
manera, va ser l’antecedent de l’impost sobre la renda de les persones físiques
que ja coneixem.
Context
El municipi de Colera
va segregar-se del municipi veí de Portbou el 1934, en temps de la II
República, de manera que aquest padró de cèdules del 1935 va ser el primer que
es va elaborar separadament. Cal remuntar-se unes quantes dècades enrera per
anotar com amb l’arribada del tren a finals del segle XIX, Portbou que era un
veïnat de Colera, va augmentar considerablement de població, i així el 1885 aconseguí
la capitalitat municipal de Colera d’on depenia fins llavors com a petit
veïnat, provocant grans protestes i enfrontaments amb la població veïna que
arribaren a cremar els arxius municipals al bell mig de la plaça. Després del
trasllat de capital, l'any 1934, Colera aconseguí la segregació de l'Ajuntament
de Portbou, formant-se a partir d'aleshores dos municipis independents. Colera
no tingué Registre Civil propi fins l’any 1963.
Més info
Matas Balaguer, Josep. Normes per a la classificació de la
documentació municipal. Departament de Cultura. Generalitat de
Catalunya. Barcelona, 1989
Plujà Canals, Arnald. Colera. Girona. Diputació de Girona i
Obra Social ‘La Caixa’. 2014. Col·lecció ‘Quaderns de la Revista de Girona’,
núm. 170.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada