El Rigodó ¨Los voluntarios¨ composat per Josep Vicens i Juli, "Avi Xaxu".


Dades arxivístiques:
Fons musical de l'antiga cobla La Principal de l'Escala (1880’s-1957). Plec número 120.

Història arxivística:
El 18 de febrer de 2011 es va fer cessió de part del fons musical de l'antiga cobla La Principal de l'Escala per part de Joaquim Hostench i Lluís Vilabrú, antics membres de l'Agrupació Sardanista “Avi Xaxu”. Concretament, es varen cedir les particel·les d'obres religioses, de ballables i altres músiques, que formaven part del repertori de la cobla La Principal de l'Escala que actuar des del 1906 fins al 1957 quan es dissolgué. Les partitures de la cobla es varen dividir en dos blocs, els de les partitures de sardanes, que va guardar Joan Lassús i Colomeda, les quals els seus hereus les varen donar a l'Agrupació Sardanista “Avi Xaxu” i les d'obres ballables i religoses que va guardar Jaume Vilà i Comas.
Aquesta segona part va ser cedida en règim de comodat a l'Arxiu Històric de l'Escala i conserva obres de diferents autors, i entre elles, diverses obres composades per Josep Vicens i Juli, l’Avi Xaxu, com són:


- Plec núm. 4: Simfonia Remor de fulles, obra de concert escrita per a orquestra antiga (flauta/flautí, clarinets, violins, cornetins, trombó/ns, fiscorn i contrabaix)
- Plec núm. 37: Fantasia amb variacions per a cornetí Cantos de Aragón, obra de concert escrita per a orquestra antiga
- Plec núm. 38: Simfonia La Filla del Marchan, obra de concert escrita per a orquestra antiga
- Plec núm. 120: Rigodó Los Voluntarios, ballable vuitcentista escrit per a orquestra antiga
- Plec núm. 143:  Dos Marchas Núm. 1 y 2, marxes per a cercavila escrites per a orquestra antiga

- Plec núm. 172: Llibret Escuela de Cornetín. Estudios de Mecanismo, còpia feta per Josep Vicens (data: L'Escala, 24 de maig de 1908)


Context:
Josep Vicens i Juli (l'Escala, 1870-1956), barber, músic i compositor. Més conegut com a Xaxu o l’Avi Xaxu, compongué més de 500 obres musicals, majoritàriament sardanes, de les que destaquen Bona Festa, Carícies, Les noies de la costa, la Roca del Cargol, entre d'altres. La seva producció abastà també obres corals, música d’obres teatrals, ballables per a cobla i orquestra, obres religioses i algunes peces de concert.
S'inicià en la música als 8-9 anys quan rebé les primeres lliçons de solfa de Rossend Mercader i més tard estudià amb el mestre Antoni Agramont, tot i que fou també autodidacte. Fou membre i director de la cobla escalenca L'Aliança (1888-1901). El 1906 fundà la cobla La Principal de l'Escala i en fou director fins al 1918. Fou també director de corals: el 1895 impulsà la creació de la societat coral La Unión Escalense, inspirada en el model dels Cors d'en Clavé, i entre 1916 i 1918 dirigí l’orfeó Els Atlants, secció de l’Ateneu d’Art i Cultura. Tocava diversos instruments com el flautí, la flauta, la tenora, el fiscorn i el contrabaix, tot i que el seu instrument predilecte fou la guitarra. Després de perdre la dona i la filla, el 1920 es traslladà amb la família a Malgrat de Mar on continuà amb la creació de cobles com La Principal de Tordera i La Principal de Calella. Onze anys més tard es traslladà a Girona on hi ha fundar la Cobla Xaxu. Després de la Guerra Civil la família s'exilià a França, per retornar al final de 1941 definitivament a l'Escala, on va morir el 1956.


El Rigodó va ser una dansa senyorial d’origen provençal, pròpia dels salons reials de la noblesa i l'aristocràcia del segle XVIII i que fou vigent fins a la fi del segle XIX. A Catalunya proliferaren a partir de la segona meitat del segle XIX, quan es va popularitzar, i a l'Escala, el ballaven la gent del poble (menestrals, pescadors, intel·lectuals...). El rigodó, al igual que els llancers (altre ball vuitcentista), es balla en grups de 4 parelles i consta de 5 parts anomenades, en castellà, tal com es tenia costum en l'època: El Paseo, La Canastilla, El Cruce, Nueva Pastorcilla i Panadero y Canastilla.

A mitjan segle XIX el famós general Joan Prim, fill de Reus, a les guerres d'Àfrica comandava un batalló de voluntaris catalans, vestits amb calça curta, gec i barretina, als quals els arengava que lluitessin com ho havien fet els antics i famosos almogàvers en la reconquesta de Catalunya i en la seva expansió a la Mediterrània. Després de guanyar la batalla de Castillejos del Marroc (1859-1860), Prim fou guardonat amb el títol de marquès de los Castillejos i, amb el ressò d'aquestes gestes, es posà de moda un ball que reproduïa escenes de guerra amb el nom dels Voluntaris d'Àfrica. Josep Anselm Clavé, famós creador dels Cors Clavé, va compondre la música dels Rigodons d'Àfrica, que foren estesos i molt populars a Catalunya. Amb aquests antecedents, no és estrany que Josep Vicens l'apliqués a la composició del seu rigodó Los Voluntarios.

Gràcies a diversos indicis i el mateix segell de la coberta del plec de particel·les, caldria situar la composició del rigodó Los Voluntarios entre 1908 i 1916; per tant, aquest ballable vuitcentista podria haver estat interpretat per les dues cobles de l'època, L'Aliança (1888-1912) i, molt probablement, La Principal de l'Escala (1906-1957).


Amb arranjament per a piano fet pel mestre Lluís Albert, la seva coreografia va ser recuperada pel mestre de danses escalenc Josep Clos i l'Esbart La Farandola, del CER, el va estrenar a l'envelat el Nadal de 1979, incorporant-lo al seu repertori. Amb el naixement del Grup de Danses La Farandola, del CER, l'any 2000, es va incorporar al seu repertori de danses i ha estat ballat en diverses actuacions, com ara en l'exhibició de balls vuitcentistes el 2016,  en el Memorial Xaxu celebrat amb motiu del 60è aniversari de la mort de Josep Vicens i Juli. També aquell mateix any es van recuperar diferents ballables i les peces de concert i es va tornar a escoltar el rigodó Los Voluntarios interpretat per a orquestra, tal com havia estat concebut i escrit.  Així mateix, el rigodó Los Voluntarios serà una de les composicions que formarà part del CD editat per l'Ajuntament de l'Escala i l'Agrupació Sardanista Escalenca "Avi Xaxu" i que enguany es presentarà amb motiu de l'Any Xaxu, declarat en commemoració al 150è aniversari del naixement de Josep Vicens i Juli, aquest any 2020.
  

Per saber-ne més:

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada