El Plànol de Pere Bellostas. Figueres 1933.

Dades arxivístiques

AMR, Fons Família Coll de Roses, Plànols, Plànol de Figueres de 1933 editat per Pere Bellostas. Català. Escala 250m=62mm. 50x65cm.

Història arxivística

La família Coll féu donació del seu arxiu familiar l’any 1996, moment en què ingressà a l’AMR i fou sotmès a diferents operacions de tractament tècnic arxivístic en els anys successius. En concret, la documentació en paper fou tractada pel personal de l’AMR i l’any 2000 per la historiadora Rosa Lluch, que en féu una classificació provisional. Posteriorment hi ha hagut diverses donacions més de parts del fons que no havien ingressat el 1996 i que han acabat de conformar el corpus arxivístic familiar.

Tanmateix, han estat nombroses les vicissituds anteriors d’aquesta documentació patrimonial, generada des del segle XIII. Fonamentalment, cal destacar que l’enllaç matrimonial, a mitjan segle XIX, de Benet Coll Custou, de Roses, amb Verònica Caritg, de Lliurona, permeté la unió de dos grans patrimonis agrícoles i, conseqüentment, dels seus respectius arxius.


Contingut

Enmig de la documentació de l'arxiu de la família Coll de Roses hi ha moltíssima documentació referent a Figueres, ciutat on residien gran part de l'any i d'on era originària una de les branques de la família. Aquest mes presentem un d'aquests documents: el plànol de Figueres de l'any 1933, editat per Pere Bellostas. Un element de guia per al seu propietari, Ignasi Coll de Cendra, tal com ell mateix va indicar a la portada del mateix plànol informatiu de la ciutat.

És un document que dona fe dels canvis en el nomenclàtor de Figueres arran de la proclamació de la II República i el final de la dictadura de Primo de Rivera. De la fesomia urbana de la Figueres republicana en destaca al plànol el Parc, l'Estació del ferrocarril, el Cementiri Municipal (amb una calavera per identificar-lo), la plaça de Braus o el camp de futbol del carrer de Ferrer i Guàrdia, per destacar-ne alguns elements. El plànol va ser modificat per l'Ignasi Coll de Cendra, que va afegir el curs de la ribera de Figueres.

Al revers del plànol l'editor va inserir-hi la publicitat de diferents empresaris figuerencs, com ara els Magatzems de Jaume Miravitlles, Confeccions Joan Miravitlles, el Cafè d'Emili Pi, la Casa Monell, la sabateria Gironella, l'economat de Ricard Pujol i la Llibreria Balagué.

Més informació

AADD. Atlas de les Ciutats de Girona XVII-XX. Girona: Diputació de Girona, 1994. p. 172-173.