Un nadal solidari


UN NADAL SOLIDARI:




Dades arxivístiques del document

CAT AMLLN Fons de l’Ajuntament de Llançà, Secció serveis socials i beneficència, Subsecció ajuts i subvencions, Sèrie campanyes de recollida i solidarització: Campanyes de Nadal (1952-1959), Campanya de 1952. Signatura Topogràfica 607.

Història arxivística

Aquesta document es troba dins la subsecció d’ajuts i subvencions de la secció del serveis socials i beneficència del fons de l’Ajuntament de Llançà i dins de la sèrie de les campanyes de Nadal. Aquesta sèrie recull les relacions de les persones i entitats locals que varen fer aportacions de donatius  perquè les persones més necessitades del poble poguessin celebrar la nit de Nadal (o com s’especifica literalment als documents . la “Nochebuena”) i on també s’adjunten les relacions de les persones més necessitades del poble a qui se’ls hi van entregar els diversos donatius en metàl·lic “para poder festejar  las Pascuas de Navidad” com es cita textualment als documents  i les quantitats que van percebre cadascuna d’aquestes persones  necessitades en les diverses campanyes realitzades entre els anys 1952 i 1959.

Una de les funcions exercides pels òrgans de govern local des de molt antic és l’atenció als més necessitats, l’assistència a les persones mancades de recursos. La destinació de rendes i donatius a finalitats benèfiques i d’assistència als pobres, i la seva administració per part dels Ajuntaments , era un habitual en moltes localitats. Algunes vegades e tractava de rendes adscrites a alguna institució benèfica . Altres en canvi, eren administrades directament per la institució de govern local, com és el nostre cas. En els ajuntaments contemporanis s’han desenvolupat altres formes d’assistència social, especialment en els darrers quaranta anys, amb la creació de serveis especialitzats i destinant-hi personal tècnic (assistents socials, educadors socials....).

El  fons de l’Ajuntament té els seus orígens en el mateix moment en què l’any 1482, l’infant Enric, comte d’Empúries, concedí en un privilegi a la Vila de Llançà, la facultat de proposar batlle i d’organitzar-se en Consell o Universitat. Quan el conjunt dels Països Catalans així com Aragó perderen la Guerra de Successió a principis del segle XVIII  el nou rei Felip V d'Espanya va substituir tot el règim local català pel castellà. El nou règim que s'imposaria als vençuts va quedar recollit al Decreto de Nueva Planta (1714). El model català d′universitats (segons cada regió: consells, paeries, jurats, consolats, etc.) fou suprimit per complet i els nuclis urbans passaren a ser ajuntaments, igual que a Castella. La majoria d'ajuntaments eren governats per un alcalde o batlle (aquesta paraula sobrevisqué, ja que el seu significat català tradicional ja era el d'una autoritat delegada per un superior) i un consell de regidors, l'un i els altres nomenats des de dalt pel corregidor. Les funcions dels nous ajuntaments eren molt més limitades que les de les institucions pròpies que havien tingut fins aleshores. Tot i els canvis produïts al llarg dels segles, i des del S. XV, la institució administrativa local de Llançà , va tenir  un arxiu on guardar la documentació que anava produint o rebent, en funció de les competències i funcions que li havien estat concedides al llarg dels segles, i així d’aquesta manera es va anar constituint el fons de l’Ajuntament de Llançà.

Contingut




Els  documents històrics “Relación de las persones y entidades que coadyudaron, con la aportación de sus donativos, a festejar la Nochebuena del año actual de las familias más necesitadas de esta localidad, con expresión de la cantidad-donativo que han aportado” i la “Relación de las persones y cabezas de família de esta localidad, considerades pobres y necesitadas a las que ha sido entregado donativo en metálico para poder festejar las Pascuas de Navidad del año actual, con expresión de la cantidad que cada una ha percibido, procedente de la recaudación obtenida de la aportación generosa de familias donantes de este municipio, sociades y organismos de la misma localidad”  de la campanya de Nadal de 1952 que presentem  ( i que conformen a tots efectes un únic document) i com ja hem comentat en l’apartat anterior, es troben dins la subsecció d’ajuts i subvencions de la secció del serveis socials i beneficència del fons de l’Ajuntament de Llançà i  són els primers conservats de la sèrie de les campanyes de Nadal (1952-1959).

En la  primera de les relacions, la  que recull els noms del que  varen fer donatius , hi ha un total de 50 inscrits entre  particulars ( 44 )  , i entitats, associacions i  institucions locals (6) . Entre les entitats, associacions i institucions locals hi trobem : el propi ’Ajuntament de Llançà  (amb una aportació de 60 pessetes) , l’”Almazara Montiel” (amb una aportació de 50 pessetes), el Cinema “España” (  amb una aportació de 100 pessetes), la Confraria de Pescadors ( amb una aportació de 100 pessetes), l’”Obra Atlético-Recreativa” (amb una aportació de 25 pessetes) i la “Sociedad Recreativa Llansanense” (amb una aportació de 100 pessetes). Entre els particulars hi trobem els noms de dos del grans industrials locals :  l’Ángel Bosch Masferrer, propietari de la fàbrica d’alcohol Bosch del barri de Setcases ( amb una aportació de 100 pessetes) i en Fernando Lorda Roig propietari de les mines Carmines del barri de Setcases  i gran benefactor del poble  (amb una aportació de 300 pessetes, la més alta de totes les aportacions); i el nom de dos dels grans propietaris locals : els Puig de la Bellacasa (amb una aportació de 100 pessetes) i els Dalfau (amb una aportació també de 100 pessetes). La resta de donatius foren aportats bàsicament per petits i mitjans industrials i comerciants de Llançà i per  alguns pocs particulars ( en aportacions que variaven entre les 5, 10, 15, 20, 25, 30, 35, i 50 pessetes).En total a la campanya de Nadal de 1952, es recaptaren un total de 1.870 pessetes de l’època.

Per el que fa a la relació de les persones més necessitades del poble a qui se’ls hi va entregar la quantitat de 1.870 pessetes en diversos donatius en metàl·lic , hi ha un total de 31 inscrits .D’aquests 31 inscrits , 25 són dones i 6 són homes.  Les 1.870 pessetes es varen repartir en quantitats de 55 , 70 i 80 pessetes, i en funció de les necessitats dels inscrits . Sis persones van rebre 80 pessetes, una va rebre 70 pessetes i 24 van rebre 55 pessetes.

Context

Les dècades dels anys 40 i 50 del segle passat, van ser anys de pobresa per les destrosses de la guerra civil , l’aïllament internacional d’Espanya i perquè el govern franquista pretenia que el país fos autosuficient ; per això va imposar l’autarquia. La corrupció existent i l’estraperlo – el mercat negre- van empitjorat la situació. Malgrat les cartilles de racionament, una bona part de la població passava gana.
Tota aquesta situació s'agreujava encara més a conseqüència de la repressió social de la dictadura i de la precarietat de les condicions laborals: a la postguerra on els sous eren miserables, i del tot insuficients per tirar endavant una família.. La majoria de les famílies es trobaven en una situació crítica i, a més, algunes foren també assenyalades amb el dit ja que, tot sovint, el marit i pare es trobava exiliat, empresonat i/o condemnat a treballs forçats.

És en aquest context de misèria generalitzada que el règim franquista als anys cinquanta va idear i  impulsar les anomenades campanyes solidàries de Nadal, que pretenien promoure  els sentiments de caritat cristiana  (un dels pilars bàsics en que es recolzava la nova moral franquista)  i “ajudar” als més necessitats de cada població. S’establiren dos tipus d’accions per aconseguir aquesta pretesa finalitat : la primera consistia en recollir , portar i seure a la taula de Nadal un necessitat ( la campanya portava el títol de “Siente un pobre a su mesa”); i la segona  que consistia en recollir donatius que després  s’entregaven a les persones més necessitades perquè poguessin celebrar les festes nadalenques i omplir la panxa..

Ara fa just  58 anys ,  l’any 1961, que Luis García Berlanga (amb guió de Rafael Azcona) va rodar a Manresa i en algun altre lloc de Barcelona, la pel·lícula Plácido.  La idea de la pel·lícula va partir d’aquestes campanyes ideades per el règim franquista en els anys cinquanta, que sota el lema “Siente un pobre a su mesa”  volien  promoure en la dates nadalenques, un sentiment de caritat cristiana cap als més necessitats. Berlanga tracta de demostrar en la pel·lícula que el que de veritat pretenia la campanya de nadal era jugar amb el sentiment de culpabilitat  dels més afavorits i netejar les seves consciències.

Bibliografia i informació relacionada 

·   CLAVAGUERA CANET , Josep ; “Llançà: Notes històriques”, Barcelona, Ajuntament de Llançà , Editorial Salvat, 1986.
·        CLAVAGUERA CANET , Josep; “Llançà” Quaderns de la Revista de Girona, 84), Girona, Diputació de Girona / Obra social “La Caixa”, 2000
·        Plácido (https://es.wikipedia.org/wiki/Pl%C3%A1cido) recurs electrònic.





Comentaris