L'estiu és temps de Festa Major!

Núm. 6 - AMCE. Arxiu Municipal de Castelló d'Empúries

AMCE 24. Esteve Ripoll Cornell. Col·lecció d’impresos, núm. 4047. Programa de la Festa Major de Castelló d’Empúries de l’any 1940, celebrada els dies 23, 24 i 25 d’agost.

Dades arxivístiques del document

CAT AMCE 24. Esteve Ripoll Cornell. Col·lecció d’impresos. Programes de festa major de diferents poblacions de l’Alt Empordà entre 1928 i 1984.

 

Història arxivística

El 4 de febrer de 2017 es va signar el conveni de donació del fons de l’ex alcalde castelloní Esteve Ripoll Cornell entre l’Ajuntament de Castelló d’Empúries i la seva vídua, la Maria Antònia March Marull. El fons, que està format per documents originals manuscrits i impresos, llibretes de memòries, 430 cartells (1926- 2010), 9 goigs (1882-2000), una col·lecció de 3.084 fotografies, 809 diapositives (1913-2010), 12 cintes d’audiovisuals, una col·lecció de 707 programes de mà i fulletons (1920-2011), una col·lecció hemerogràfica amb 89 títols diferents, una aquarel·la del mestre Joaquim Callís i una biblioteca d’aproximadament 85 metres lineals de documents, que inclou fons general, fons de col·lecció local i fons antic, entre els quals en destacaríem els 9 volums de la Crónica universal del Principado de Cataluña de Jeroni Pujades de l’any 1829- 1832.

Tot el conjunt va ser generat i aplegat per Esteve Ripoll al llarg de la seva trajectòria vital.

Contingut

Dins la col·lecció d’impresos que va aplegar l’Esteve Ripoll al llarg de la seva vida trobem nombrosos programes de festa major de diferents poblacions de l’Alt Empordà entre 1928 i 1984, essent el més antic el programa de la festa major de Llançà, celebrada els dies 8, 9 i 10 de setembre de 1928.

Els programes de festa a banda d’incloure el calendari d’actes amb cercaviles, concerts, balls o oficis religiosos, sovint incorporaven anuncis dels comerços locals i en ocasions, ressenyes de caire històric, fet que els converteix en fonts interessants per a l’estudi de la història local.

Les festes majors estan dedicades al sant padró del municipi. Acostumen a celebrar-se a l’estiu i podríem dir que comencen a partir de Sant Joan. Les primeres són les festes dedicades a Sant Pere, el 29 de juny i les segueixen les festes de Sant Cels de Fortià el 15 de juliol i les festes  del Carme, patrona de la mar i de la pesca, el 16 de juliol, en poblacions marineres com Llançà, però també en municipis de l’interior com Lladó, Navata o Vilafant. Encara al juliol trobem les festes de Santa Cristina de l’Armentera i les festes de Sant Feliu a Viladamat. Ja a l’agost, el Port de la Selva celebra les festes de la Mare de Déu de les Neus, Castelló d’Empúries fa festa major per Sant Llorenç i poblacions com Roses o Vilabertran celebren la seva festa el 15 d’agost en honor a la Mare de Déu. Les festes d’estiu s’allarguen fins a primers de setembre, com a L’Escala, i esdevenen un pretext per donar vida als pobles i potenciar les relacions entre els veïns. Fins no fa tants anys, els balls de festa major es convertien en un espai per al festeig dels joves en edat de casar que anaven seguint, diumenge a diumenge, el calendari de festes de la comarca.

Amb diferents formats i mesures, es tenia cura i encara avui es vetlla perquè els programes presentin un disseny atractiu, sobretot pel que fa les cobertes. En els primers programes que conservem es donava més protagonisme a la portada i s’utilitzaven tècniques artístiques tradicionals, com el dibuix, el gravat o l’aquarel·la per a il·lustrar la coberta. De vegades s’optava per utilitzar tintes d’algun color per al text, a banda del negre. Posteriorment s’incorporà la fotografia, com en el cas del programa de la Festa del Carme de Peralada de l’any 1956 i amb el temps s’han acabat proposant portades més elaborades que juguen amb el retoc fotogràfic, les tintes, el gruix i l’acabat del paper, la forma, diferents tipus de muntatges, tipografies modernes fetes per ordinador, etc.

El programa de Festa Major ha estat i segueix essent un objecte de col·leccionisme per molts. Tant el seu disseny com el seu contingut li confereixen un valor més enllà de la funció informativa que té mentre dura la seva vida útil, és a dir, en el transcurs dels dies de festa que anuncia. Sortosament, l’ús de les xarxes socials i de les agendes en línia no han aconseguit desbancar el programa en paper que any rere any dies abans de la festa, trobem a la bústia de casa o als comerços del nostre municipi.

 

Context

Esteve Ripoll Cornell (Castelló d’Empúries, 20 de maig de 1941- 19 de juliol de 2016) tot i que fou flequer d’ofici, dedicà gran part de la seva vida a la política, al col·leccionisme, al teatre i a la cultura en general. Al llarg de la seva trajectòria vital havia reunit una extensa i valuosa biblioteca i un arxiu que contenia documents i fotografies que formaven part de la història més recent de Castelló.

Va formar part de la vida cívico-social de Castelló  d’Empúries durant pràcticament tota la seva vida, va ser director i actor de l‘Elenc Teatral, animador del patronat  d’homenatge a  la vellesa, membre de l’associació Moviment rural catòlic de l’Empordà (1975-1982), del Consell directiu de l’associació de pares del Centre escolar Ruiz Amado de Castelló, fundador el 1964 de l’associació CAAD (Castelló Agrupació Artística Deportiva) i membre de la Junta de la  Societat Aires Nous.

Es va iniciar com a regidor de l’ajuntament de Castelló d’Empúries als 25 anys pel terç corporatiu, en plena dictadura, essent el regidor més jove de la província (1966-1973). Va militar a les files del PSC, fou un dels fundadors de Convergència Socialista de l’Empordà (1975) i membre permanent de l’Assemblea de Catalunya fins a la seva dissolució (1975-1977). La seva lluita activa en la transició democràtica el portà a formar part de les llistes en les dues primeres eleccions democràtiques legislatives. Regidor pel PSC (1979-1991), esdevé alcalde en el període 1984-1987.  Va ser diputat a la Diputació de Girona on va esdevenir  president de la Comissió informativa de prevenció i extinció d’incendis (1979 -1983) i diputat de la Comissió informativa de turisme (1983-1987).

Va col·laborar amb la premsa comarcal i provincial amb articles d’opinió, de cultura, de denúncia i de crítica social i política. També va realitzar estudis sobre la toponímia i malnoms, sobre història de la postal a Castelló d’Empúries, i sobre escriptors castellonins com Luis Ruiz Contreras (1863-1953) Un català, un empordanès, un castelloní en la Generació del 98, publicat a l’Institut d’estudis empordanesos, entre molts altres treballs. La seva primera experiència literària va ser l’obra Romanços de l’Empordà presentada al Premi Just Casero el 1992 on va ser seleccionada com a finalista.  És autor també del llibre Una vida en solfa. Antoni Agramont i Quintana 1851-1906 editat per l’Ajuntament de Castelló el 1997.