Més de cent anys de futbol a Llançà

MÉS DE CENT ANYS DE FUTBOL A LLANÇÀ :

ACTA DE RENOVACIÓ DE LA JUNTA DEL F.C.LLANÇÀ DE L’ANY 1936

 

Dades arxivístiques del document

CAT AMLLN Fons de l’Ajuntament de Llançà, Secció gestió jurídica -administrativa, Subsecció correspondència, Sèrie correspondència associacions: F.C. Llançà, 1936. Signatura Topogràfica 506.

Història arxivística

Aquesta document es troba dins la subsecció  correspondència i dins la sèrie de correspondència de les associacions que recull els escrits adreçats per les associacions de Llançà a l’Ajuntament i les còpies de les respostes rebudes per part d’aquesta administració entre els anys 1880 i 2007. Concretament l’acta es troba entre la correspondència del F.C. Llançà de l’any 1936.

La sèrie correspondència del fons de l’Ajuntament de Llançà conserva la documentació relacionada amb les entrades dels escrits adreçats a l’Ajuntament de Llançà i les sortides dels oficis i escrits de resposta a les peticions rebudes per part d’aquesta administració des de l’any 1716 fins a l’actualitat.

El  fons de l’Ajuntament té els seus orígens en el mateix moment en què l’any 1482, l’infant Enric, comte d’Empúries, concedí en un privilegi a la Vila de Llançà, la facultat de proposar batlle i d’organitzar-se en Consell o Universitat. Quan el conjunt dels Països Catalans així com Aragó perderen la Guerra de Successió a principis del segle XVIII  el nou rei Felip V d'Espanya va substituir tot el règim local català pel castellà. El nou règim que s'imposaria als vençuts va quedar recollit al Decreto de Nueva Planta (1714). El model català d′universitats (segons cada regió: consells, paeries, jurats, consolats, etc.) fou suprimit per complet i els nuclis urbans passaren a ser ajuntaments, igual que a Castella. La majoria d'ajuntaments eren governats per un alcalde o batlle (aquesta paraula sobrevisqué, ja que el seu significat català tradicional ja era el d'una autoritat delegada per un superior) i un consell de regidors, l'un i els altres nomenats des de dalt pel corregidor. Les funcions dels nous ajuntaments eren molt més limitades que les de les institucions pròpies que havien tingut fins aleshores. Tot i els canvis produïts al llarg dels segles, i des del S. XV, la institució administrativa local de Llançà , va tenir  un arxiu on guardar la documentació que anava produint o rebent, en funció de les competències i funcions que li havien estat concedides al llarg dels segles, i així d’aquesta manera es va anar constituint el fons de l’Ajuntament de Llançà.

Contingut

L’acta recull la renovació de la Junta del F.C. Llansá que va tenir lloc en sessió extraordinària, el 2 de gener de l’any 1936. Així consta que a les vuit de la tarda es varen reunir en el local de la seu social del club esportiu situada al carrer Sant Vicenç número 8 d’aquesta població on els socis assistents varen poder votar a les candidatures presentades.

I així ho recull l’acta “…La Comisión (F.C) Llansá, declaró  abierta la sesión extraordinària, exponiendo á la vez á todos los socios de la Sociedad antes dicha, que el objetivo principal de la reunión no más era exclusivamente, para tratar de la nueva Constitución de la Junta que ha de regir para el año de mil novecientos treinta y seis con sus cargos correspondientes, y que todos los socios en uso de su perfecto derecho, desde aquel momento podien formar las candidatures que major les pareciera, dandoles media hora de plazo para la votación de los cargo que s ehan de elegri en expressada Junta (F.C.) Llansá…”

Com a resultat de la votació es va constituir la nova Junta per a l’any 1936, integrada per els següents membres: León Ferrer Fontcuberta com a President, Vicente Yter Riera com a Vicepresident, Juan Pey Pumés com a Tresorer, Joaquim Figa Margalet com a Comptable, José M. Suarez Estela com a Secretari; i Pedro Andrés Brugulat, Francisco serradell Boada , Ernesto Costar Lladó i Miguel Fulcará Castelló com a vocals.

Context

Quan parlem dels inicis del futbol en l’àmbit local, cal contextualitzar breument els seus inicis en l’àmbit global. El futbol, un dels esports més populars de l’era moderna, va arribar a Catalunya a finals del segle XIX. Sorgit de les illes britàniques s’expandeix i es practica ràpidament per arreu d’Europa. El degà del futbol català va ser el Palamós F.C., fundat l’any 1898 i a partir d’aquest, la fundació de clubs es va anar estenent per tot el territori.

                                                                                                         AMLLN. Col·lecció d'imatges Josep Caula. 

A inicis del segle XX, als pobles de la Mar d’Amunt la pràctica de la nova modalitat esportiva era una activitat aïllada i sense una organització institucional al darrera. En el cas de Llançà, sabem que abans de 1919, s’havia practicat el futbol als seus barris. Prova en tenim de la postal de principis del segle XX, del Port de Llançà, la qual tot i no haver-hi unes porteries convencionals, s’intueix als jugadors uniformats i el públic observant el partit. La postal, titulada Foot-Ball en el Puerto, és la imatge futbolística més antiga d’aquesta pràctica esportiva a Llançà que ens ha arribat. Al darrera de la postal, hi trobem escrites unes paraules de caire personal, datades a Llansá 24 de setiembre de 1913.

Si bé és difícil establir una data exacta i acceptada, pel naixement del Club de futbol de Llançà, és sol donar la de l’any 1919; perquè el setmanari “La Veu de l’Empordà” del dissabte dia 4 d’octubre d’aquest any, en dona referència en la secció de notícies esportives la qual informava que el diumenge dia 5 d’octubre, s’havia de jugar al castell de Sant Ferran de Figueres un partit amistós entre el F.C. Llansá i el C.D.Europa. Partit que curiosament a causa de les inclemències del temps s’hagué de posposar al diumenge 12 d’octubre .

El F.C. Llançà, l’any 1936 es proclamà campió del torneig Copa Sagarra, en derrotar el Roses, després d’un partit èpic que acabà amb una batalla campal entre els jugadors i seguidors d’ambós equips.

Més endavant, en els anys quaranta, en plena postguerra, el club disposà d’alguns soldats destinats a Llançà que ajudaren a formar de nou l'equip. Es començà a jugar en el camp del Port, posteriorment uns mesos al camp del Vilajuïga fins que disposaren del camp de la Creu. El dia 18 de juliol de 1947, l’equip prengué el nom de C.D. Llansá.

A finals dels anys vint, sorgí un altre club al municipi, el club esportiu Arenes C.F. del Port de Llançà que fou sotscampió de l’Empordà l’any 1930. Segurament que aquest nom fou escollit pel lloc on jugaven, ja que tenien el camp a tocar la platja del Port, en un terreny que era un sorral, amb algun tamariu que delimitava les línies del joc.

Durant els anys cinquanta coexistiren els dos equips: C.F. Arenes al Port i el C.D. Llansá a la vila. Es trobaren en diverses competicions, fins que s’acordà que juguessin en categories diferents per evitar rivalitats.

Bibliografia i informació relacionada 

·    CLAVAGUERA CANET, Josep ; “Llançà: Notes històriques”, Barcelona, Ajuntament de Llançà , Editorial Salvat, 1986.

·    CLAVAGUERA CANET , Josep; “Llançà” Quaderns de la Revista de Girona, 84), Girona, Diputació de Girona / Obra social “La Caixa”, 2000

·    CHACÓN BELARRA, Carles ; “100 anys de força, alegría i coratge: Inicis del futbol a Llançà”; Farella: La revista de Llançà, núm. 40 febrer 2019, pàg. 4-7; Ajuntament de Llançà.