El cessament i destitució dels membres de l'Ajuntament al mes d'octubre de 1934

El document del mes d'octubre 2018

EL CESSAMENT I DESTITUCIÓ DELS MEMBRES DE L’AJUNTAMENT AL MES D’OCTUBRE DE 1934

Dades arxivístiques del document

CAT AMLLN Fons de l’Ajuntament de Llançà, Secció gestió jurídica -administrativa, Subsecció òrgans col·lectius de govern, Sèrie Ple de l’Ajuntament, Llibre d’actes del Ple, 23 v, acta de la sessió del dia 25 d’octubre de 1934, pàg. 44v-45r.

Història arxivística

Aquest document es troba dins del “Libro de actas del Ayuntamiento” que recull les actes de les sessions del Ple de l’Ajuntament entre els anys 1933 i 1935. Aquest volum forma part de la sèrie de llibres d’actes de la subsecció òrgans col·lectius de govern de la secció de govern municipal i gestió jurídica-administrativa del fons de l’Ajuntament de Llançà.

La sèrie Ple de l’Ajuntament del fons de l’Ajuntament de Llançà conserva la documentació relacionada amb les sessions del Ple de l’Ajuntament – actes, llibres d’actes, i expedients de sessions - des de l’any 1837 fins a l’actualitat. La majoria de les decisions més rellevants que es porten a terme en un ens es prenen en les sessions plenàries, ja que el Ple és l’òrgan de màxima representació política de l’Ajuntament.

El fons de l’Ajuntament té els seus orígens en el mateix moment en què l’any 1482, l’infant Enric, comte d’Empúries, concedí en un privilegi a la Vila de Llançà, la facultat de proposar batlle i d’organitzar-se en Consell o Universitat. Quan el conjunt dels Països Catalans així com Aragó perderen la Guerra de Successió a principis del segle XVIII el nou rei Felip V d'Espanya va substituir tot el règim local català pel castellà. El nou règim que s'imposaria als vençuts va quedar recollit al Decreto de Nueva Planta (1714). El model català d′universitats (segons cada regió: consells, paeries, jurats, consolats, etc.) fou suprimit per complet i els nuclis urbans passaren a ser ajuntaments, igual que a Castella. La majoria d'ajuntaments eren governats per un alcalde o batlle (aquesta paraula sobrevisqué, ja que el seu significat català tradicional ja era el d'una autoritat delegada per un superior) i un consell de regidors, l'un i els altres nomenats des de dalt pel corregidor. Les funcions dels nous ajuntaments eren molt més limitades que les de les institucions pròpies que havien tingut fins aleshores. Tot i els canvis produïts al llarg dels segles, i des del S. XV, la institució administrativa local de Llançà , va tenir un arxiu on guardar la documentació que anava produint o rebent, en funció de les competències i funcions que li havien estat concedides al llarg dels segles, i així d’aquesta manera es va anar constituint el fons de l’Ajuntament de Llançà.

Contingut 

L’acta recull els acords presos en la sessió del ple del dia 25 d’octubre de 1934. Així consta que a les vuit de la tarda es varen reunir a la Casa Consistorial els regidors que formaven l’Ajuntament (sorgit de les eleccions municipals del 14 de gener de 1934 i constituït a 1 de febrer de 1934), convocats per el Comandant de la caserna de la Guàrdia Civil del Port de la Selva, Juan Vich i sota la seva presidència varen celebrar la sessió plenària amb un únic punt a l’ordre del dia: la comunicació de l’ordre institucional que cessava en els seus càrrecs a l’Alcalde, Tinents Alcalde i regidors escollits en les eleccions de gener.

I així ho recull l’acta “…convocada por el Sr. Comandante del Puesto de la Guardia Civil del Puerto de la Selva bajo cuya presidencia se celebra el acto y dio cuenta inmediatamente á los sres del consejo de que esta reunión tiene por objeto en virtud de las facultades que tienen conferidas de quedar cesantes en sus cargos á toda la corporación municipal…”

L’Alcalde, Pere Purcallas Salvà; els tinents alcalde, Josep Merigó Armengol i Joan Barris Parés; i els regidors, Didac Fa Feliu, Vicenç Riera Purcallas, Jaume Jofra Purcallas, Josep Feliu Egidio, Plàcid Roig Gibert, i Pere Castelló Ferrer; varen quedar automàticament cessats de tots els seus càrrecs. I com així consta a l’acta “...y los sres concejales, tenientes de alcaldia y el alcalde hacen entrega de las insignias...que tenían en su poder”.

En aquesta mateixa sessió, el comandant de la Guàrdia Civil va nomenar a Joan Bassegoda Pagès, com a alcalde gestor únic de l’Ajuntament de Llançà. Bassegoda va ocupar el càrrec fins al 29 de juliol de 1935, data en que es va constituir un nou Ajuntament presidit per Joaquim Molins Pujadas. Hem de remarcar que entre els 25 d’octubre de 1935 i el 29 de juliol de 1935, es va paralitzar l’activitat plenària.

Pere Purcallas Salvà (Llançà, 21/10/1884-Mèxic, 1980), Va ser proclamat alcalde en les dues úniques eleccions municipals que es varen realitzar durant la Segona República a Llançà, les del 15 d’abril de 1931 i a les del 14 de gener de 1934. L’any 1938, va ser nomenat delegat d’Agricultura de la Generalitat de Catalunya a Girona. Posteriorment l’any 1939, es va exiliar a Mèxic.

Context 

Els fets del sis d'octubre va ser un moviment insurreccional del govern autònom de Catalunya contra la involució conservadora del règim republicà, el 6 d'octubre de 1934, quan el president Lluís Companys proclamà l'Estat Català de la República Federal Espanyola. La intenció de Companys, tal com han destacat la majoria de historiadors, era provocar un gir ela direcció, de la República. Recuperar, dit d’una altre manera , l’esperit del 14 d’abril de 1931, transformat arran de l’entrada de la dreta reaccionària i anti autonomista al govern de l’Estat.

Aquest intent desembocà en l'empresonament dels membres del Govern de Catalunya i la suspensió de l'Estatut de Núria –L'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1932, oficialment Estatut de Catalunya i anomenat popularment Estatut de Núria - per part del govern de l’Estat. A Astúries, en el que s'anomenà la Revolta d'Astúries, els fets foren molt més sagnants amb centenars de morts per l'enfrontament entre la Guàrdia Civil i l'exèrcit contra l'Aliança Obrera. Durant els fets del sis d'octubre els actes de violència a Barcelona i a la resta de Catalunya varen causar 74 morts i 252 ferits. 

Durant les setmanes següents el govern de l’Estat va estendre la repressió a tots els municipis de Catalunya, fins al punt que dos mesos després, el desembre de 1934, hi havia uns 3.400 empresonats polítics. Lluís Companys i els membres del seu govern foren empresonats i jutjats pel Tribunal de Garanties, que els va condemnar 30 anys de presó, i foren enviats als penals de Cartagena i de Santa María.

El govern de l’Estat va suspendre l'autonomia catalana indefinidament, i va sostreure-li moltes de les seves competències entre aquestes, les d'ordre públic, justícia i ensenyament. Des del mateix 7 d'octubre la Generalitat va quedar intervinguda per l'autoritat militar nomenant governador de Catalunya i president accidental de la Generalitat el coronel Francisco Jiménez Arenas.

Cent vint-i-nou ajuntaments governats majoritàriament per ERC foren dissolts i el governador va nomenar interinament a polítics locals a fins a la Lliga, el Partit Radical i la CEDA, com a gestors-alcaldes. 

La repressió fou generalitzada: Es va imposar el castellà com a llengua de la Generalitat, l'edifici que ocupava el Parlament va esdevenir caserna militar, es dissolgué el patronat de la Universitat Autònoma, es prohibiren les activitats dels partits, els sindicats i les associacions catalanistes i d'esquerres i es tancaren els seus locals.

La Llei de Contractes de Conreu fou derogada per les noves autoritats. En aquesta direcció es van impulsar fins a 1.400 judicis contra rabassers i parcers per desnonar-los de les terres. 

Bibliografia i informació relacionada

· BOSCH CUENCA, Pere ; “Desmemòria dels Sis d’Octubre”, El Punt Avui, núm. 14781, dissabte 6 d’octubre de 2018, pàg. 12

· CLAVAGUERA CANET , Josep ; “Llançà: Notes històriques”, Barcelona, Ajuntament de Llançà , Editorial Salvat, 1986.

· CLAVAGUERA CANET , Josep; “Llançà” Quaderns de la Revista de Girona, 84), Girona, Diputació de Girona / Obra social “La Caixa”, 2000

· PADROSA GORGOT, Inés ; “Diccionari biogràfic de l’Alt Empordà”, Girona, Diputació de Girona, 2009

· TERMES, Josep : “De la revolución de setembre a la fi de la guerra civil 1868-1939” (Volum IV Història de Catalunya dirigida per Pierre Vilar), Barcelona, Edicions 62, 1987.