Premis a la Virtut i Amor al Treball de la Fundació Clerch i Nicolau

Premis a la Virtut i Amor al Treball de la Fundació Clerch i Nicolau

Dades arxivístiques del document

CAT AMF 012 Fons Fundació Clerch i Nicolau. Sol·licitud presentada als Premis a la Virtut i Amor al Treball. 1915.

Història arxivística

El fons documental de la Fundació Clerch i Nicolau, que es conserva a l'Arxiu Municipal de Figueres, va aparèixer enmig de la documentació històrica de l'Ajuntament de la ciutat. Això segurament és degut al fet que l´alcalde era també el president de la Junta del Patronat que administrava la Fundació. Posteriorment, es va produir un nou ingrés de documentació l´any 2012 gràcies a una donació de la mateixa Fundació. 

El fons ocupa un total de 7 capses i 4 volums del període 1894-1981, tot i que predominen els anys 1915-1963. Conté bàsicament escriptures de propietats de Joan Clerch i documentació produïda per la Fundació: llibres d'actes de la Junta del Patronat, comptes, expedients dels Premis a la Virtut i registres d'alumnes de l´Escola d'Arts i Oficis.

Contingut

Els Premis a la Virtut es convoquen per primer cop el 1915 amb l'objectiu de distingir veïns pobres de Figueres que durant l´any hagin donat exemple de virtut i amor al treball. Els expedients corresponents contenen la convocatòria i les condicions per optar als Premis, les sol·licituds presentades i, finalment, la relació de guanyadors. La documentació més rellevant és la referent a les sol·licituds, on l´interessat ha d'especificar a què es dedica, el nom de l'empresa i el temps que fa que hi treballa, el nom del seu patró i la situació que el fa mereixedor del premi. També hi consten les signatures de dos veïns del seu carrer, de l´alcalde de barri i del patró del sol·licitant, les quals donen fe de la veracitat de les dades aportades.

Les històries que s'hi recullen són les d'homes i dones treballadores a compte d'altri que mantenen amb minsos jornals i sense cap ajuda famílies nombroses, malalts, persones grans, discapacitats físics i/o psíquics... L'any 1915, per exemple, un sol·licitant amb dona i sis fills menors de 10 anys al seu càrrec explica: «Con el mezquino sueldo de 10 reales mantengo y visto a todos sin el socorro de ninguna sociedad benéfica teniendo un hijo enfermo [...] no faltándole los medicamentos necesarios para su curación, y con el tiempo que trabajo en la casa no he faltado ni un solo día de trabajo». El 1921, una dona sosté que manté «a su hija Teresa, de 40 años, soltera, imbécil e inhábil para ganarse el sustento», i tot plegat mostrant bona conducta i un caràcter virtuós, tal com afirma un dels concursants de 1917: «No he sido encausado ni borracho y trabajo todos los días para mantener 5 hijas todas menores de edad sin haber pedido nunca una limosna a nadie».

Context

Joan Clerch i Nicolau neix a Figueres el 1854. Als 14 anys marxa amb la seva família a Barcelona i allà aprèn l'ofici de teixidor. Amb el seu pare i el seu oncle funden una petita fàbrica tèxtil a Argentona, i més tard una altra a Barcelona. Ja en solitari, construeix la colònia tèxtil Clerch a Osor, situada prop d'Anglès, la qual comença a funcionar l'any 1905. Mor el 1912, i en el seu testament llega béns a la ciutat de Figueres perquè es creïn uns premis a la virtut i una escola d'arts i oficis. Per administrar aquest llegat es forma una Junta encapçalada per l´alcalde de Figueres (que n´és el president), el rector de la parròquia de Sant Pere, el jutge de Primera Instància, el governador militar del castell de Sant Ferran, el director de l´Institut, els dos majors contribuents del municipi en concepte de contribució industrial i el mestre Esteve Trayter.

L´any 1915 es convoca la primera edició dels Premis a la Virtut i Amor al Treball. Per participar-hi, és indispensable ser de Figueres i haver de treballar per mantenir-se. La finalitat dels premis no és atendre els més pobres, sinó les persones que s´esforcen i sacrifiquen per vèncer les dificultats de la vida. És a dir, es dirigeixen a una classe treballadora que subsisteix de forma precària amb sous molt baixos i que, a més, pateix una situació familiar complexa. L´any 1915, s'hi presenten més de cent vint figuerencs i s'atorguen quatre primers premis de 150 pessetes, vuit segons premis de 100 pessetes i vint-i-dos tercers premis de 50 pessetes cadascun. L´any següent, el nombre de participants s'enfila fins a gairebé cent cinquanta, fet que provoca canvis en les condicions per a la convocatòria de 1917. A partir d'aquest any, cal acreditar com a mínim dos anys de residència a Figueres i trobar-se en alguna d´aquestes circumstàncies: mantenir una persona pobra i incapacitada per treballar sense tenir-hi obligació; mantenir quatre fills menors de quinze anys; mantenir almenys dues persones més grans de la família pobres i que no puguin treballar; en el cas de les vídues, mantenir almenys dos fills menors de 15 anys o una persona gran. Aquest enduriment provoca que en els anys següents i fins al 1936 es presentin una mitjana d'entre trenta-cinc i quaranta-cinc sol·licituds.

Un cop tancat el termini de presentació, tota la informació és revisada per comprovar que sigui correcta. En un primer moment, aquesta tasca la duien a terme els agutzils i més endavant, la guàrdia municipal de Figueres. Aquí és on es fa palesa la picaresca dels sol·licitants. És el cas, per exemple, d'una senyora que cada any s'hi presenta argumentant que cuida tres fills de 14, 13 i 11 anys i que, a més, envia diners al seu sogre de 73 anys. Un cop fetes les comprovacions pertinents, el zelador informa: «En vista que los hijos cada año son más jóvenes y consultado el padrón de vecinos, resulta que tienen 18, 16 y 12 años; en cuanto al suegro, como está lejos no lo hemos podido comprobar». En un altre cas, un home vidu diu que manté tres fills menors de 14 anys, la sogra de 68 anys i quatre nebots menors d´11 anys, però el zelador investiga i conclou: «Es verdad que tiene tres hijos. Es verdad que es viudo y que tiene suegra; y también es verdad que en la casa tiene cuatro sobrinos, pero a estos los mandó a buscar hace unos cinco meses para ver si podían adquirir un primer premio de la Virtud...».

Durant els anys de la Guerra Civil no hi ha convocatòria. Es reprèn el 1940 amb les mateixes condicions que en l´etapa anterior, però ara la guàrdia municipal ha de fer un informe on no només es comprovin les dades, sinó també la conducta pública i privada «en lo que sea posible», així com antecedents que puguin orientar la Junta: «buenos modales», «su hija està separada de su esposo por divergencias de carácter», «sus hijos, si bien asisten al colegio, no es con la debida puntualidad»... Les sol·licituds al llarg del període franquista van disminuint, fins que finalment a la dècada de 1970 els premis es deixen de convocar, d'una banda perquè amb el pas dels anys el capital fundacional donat per Joan Clerch proporciona una minsa renda anual, i de l´altra perquè aquests premis, que s´emmarquen en l´àmbit de la beneficència particular, són substituïts per la implantació d´un sistema públic d´assistència social.

Més informació

- Ribas Armengol, Pere. Història de les Fundacions Clerch i Nicolau. Figueres: Gràfiques Pujol, 1985.