Premis
a la Virtut i Amor al Treball de la Fundació Clerch i Nicolau
Dades
arxivístiques del document
CAT
AMF 012 Fons Fundació Clerch i Nicolau. Sol·licitud presentada als
Premis a la Virtut i Amor al Treball. 1915.
Història
arxivística
El
fons documental de la Fundació Clerch i Nicolau, que es conserva a
l'Arxiu Municipal de Figueres, va aparèixer enmig de la documentació
històrica de l'Ajuntament de la ciutat. Això segurament és degut
al fet que l´alcalde era també el president de la Junta del
Patronat que administrava la Fundació. Posteriorment, es va produir
un nou ingrés de documentació l´any 2012 gràcies a una donació
de la mateixa Fundació.
El fons ocupa un total de 7 capses i 4
volums del període 1894-1981, tot i que predominen els anys
1915-1963. Conté bàsicament escriptures de propietats de Joan
Clerch i documentació produïda per la Fundació: llibres d'actes de
la Junta del Patronat, comptes, expedients dels Premis a la Virtut i
registres d'alumnes de l´Escola d'Arts i Oficis.
Contingut
Els
Premis a la Virtut es convoquen per primer cop el 1915 amb l'objectiu
de distingir veïns pobres de Figueres que durant l´any hagin donat
exemple de virtut i amor al treball. Els expedients corresponents
contenen la convocatòria i les condicions per optar als Premis, les
sol·licituds presentades i, finalment, la relació de guanyadors. La
documentació més rellevant és la referent a les sol·licituds, on
l´interessat ha d'especificar a què es dedica, el nom de l'empresa
i el temps que fa que hi treballa, el nom del seu patró i la
situació que el fa mereixedor del premi. També hi consten les
signatures de dos veïns del seu carrer, de l´alcalde de barri i del
patró del sol·licitant, les quals donen fe de la veracitat de les
dades aportades.
Les
històries que s'hi recullen són les d'homes i dones treballadores a
compte d'altri que mantenen amb minsos jornals i sense cap ajuda
famílies nombroses, malalts, persones grans, discapacitats físics
i/o psíquics... L'any 1915, per exemple, un sol·licitant amb dona i
sis fills menors de 10 anys al seu càrrec explica: «Con el mezquino
sueldo de 10 reales mantengo y visto a todos sin el socorro de
ninguna sociedad benéfica teniendo un hijo enfermo [...] no
faltándole los medicamentos necesarios para su curación, y con el
tiempo que trabajo en la casa no he faltado ni un solo día de
trabajo». El 1921, una dona sosté que manté «a su hija Teresa, de
40 años, soltera, imbécil e inhábil para ganarse el sustento», i
tot plegat mostrant bona conducta i un caràcter virtuós, tal com
afirma un dels concursants de 1917: «No he sido encausado ni
borracho y trabajo todos los días para mantener 5 hijas todas
menores de edad sin haber pedido nunca una limosna a nadie».
Context
Joan
Clerch i Nicolau neix a Figueres el 1854. Als 14 anys marxa amb la
seva família a Barcelona i allà aprèn l'ofici de teixidor. Amb el
seu pare i el seu oncle funden una petita fàbrica tèxtil a
Argentona, i més tard una altra a Barcelona. Ja en solitari,
construeix la colònia tèxtil Clerch a Osor, situada prop d'Anglès,
la qual comença a funcionar l'any 1905. Mor el 1912, i en el seu
testament llega béns a la ciutat de Figueres perquè es creïn uns
premis a la virtut i una escola d'arts i oficis. Per administrar
aquest llegat es forma una Junta encapçalada per l´alcalde de
Figueres (que n´és el president), el rector de la parròquia de
Sant Pere, el jutge de Primera Instància, el governador militar del
castell de Sant Ferran, el director de l´Institut, els dos majors
contribuents del municipi en concepte de contribució industrial i el
mestre Esteve Trayter.
L´any
1915 es convoca la primera edició dels Premis a la Virtut i Amor al
Treball. Per participar-hi, és indispensable ser de Figueres i haver
de treballar per mantenir-se. La finalitat dels premis no és atendre
els més pobres, sinó les persones que s´esforcen i sacrifiquen per
vèncer les dificultats de la vida. És a dir, es dirigeixen a una
classe treballadora que subsisteix de forma precària amb sous molt
baixos i que, a més, pateix una situació familiar complexa. L´any
1915, s'hi presenten més de cent vint figuerencs i s'atorguen quatre
primers premis de 150 pessetes, vuit segons premis de 100 pessetes i
vint-i-dos tercers premis de 50 pessetes cadascun. L´any següent,
el nombre de participants s'enfila fins a gairebé cent cinquanta,
fet que provoca canvis en les condicions per a la convocatòria de
1917. A partir d'aquest any, cal acreditar com a mínim dos anys de
residència a Figueres i trobar-se en alguna d´aquestes
circumstàncies: mantenir una persona pobra i incapacitada per
treballar sense tenir-hi obligació; mantenir quatre fills menors de
quinze anys; mantenir almenys dues persones més grans de la família
pobres i que no puguin treballar; en el cas de les vídues, mantenir
almenys dos fills menors de 15 anys o una persona gran. Aquest
enduriment provoca que en els anys següents i fins al 1936 es
presentin una mitjana d'entre trenta-cinc i quaranta-cinc
sol·licituds.
Un
cop tancat el termini de presentació, tota la informació és
revisada per comprovar que sigui correcta. En un primer moment,
aquesta tasca la duien a terme els agutzils i més endavant, la
guàrdia municipal de Figueres. Aquí és on es fa palesa la
picaresca dels sol·licitants. És el cas, per exemple, d'una senyora
que cada any s'hi presenta argumentant que cuida tres fills de 14, 13
i 11 anys i que, a més, envia diners al seu sogre de 73 anys. Un cop
fetes les comprovacions pertinents, el zelador informa: «En vista
que los hijos cada año son más jóvenes y consultado el padrón de
vecinos, resulta que tienen 18, 16 y 12 años; en cuanto al suegro,
como está lejos no lo hemos podido comprobar». En un altre cas, un
home vidu diu que manté tres fills menors de 14 anys, la sogra de 68
anys i quatre nebots menors d´11 anys, però el zelador investiga i
conclou: «Es verdad que tiene tres hijos. Es verdad que es viudo y
que tiene suegra; y también es verdad que en la casa tiene cuatro
sobrinos, pero a estos los mandó a buscar hace unos cinco meses para
ver si podían adquirir un primer premio de la Virtud...».
Durant
els anys de la Guerra Civil no hi ha convocatòria. Es reprèn el
1940 amb les mateixes condicions que en l´etapa anterior, però ara
la guàrdia municipal ha de fer un informe on no només es comprovin
les dades, sinó també la conducta pública i privada «en lo que
sea posible», així com antecedents que puguin orientar la Junta:
«buenos modales», «su hija està separada de su esposo por
divergencias de carácter», «sus hijos, si bien asisten al colegio,
no es con la debida puntualidad»... Les sol·licituds al llarg del
període franquista van disminuint, fins que finalment a la dècada
de 1970 els premis es deixen de convocar, d'una banda perquè amb el
pas dels anys el capital fundacional donat per Joan Clerch
proporciona una minsa renda anual, i de l´altra perquè aquests
premis, que s´emmarquen en l´àmbit de la beneficència particular,
són substituïts per la implantació d´un sistema públic
d´assistència social.
Més
informació
-
Ribas
Armengol, Pere. Història
de les Fundacions Clerch i Nicolau.
Figueres: Gràfiques Pujol, 1985.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada