De la corneta al Facebook. El pregoner Josep Roquer de Figueres (1899)

EL DOCUMENT DEL MES D’AGOST DE 2018

DE LA CORNETA AL FACEBOOK: 

EL PREGONER JOSEP ROQUER DE FIGUERES (1899) 

REFERÈNCIA ARXIVÍSTICA
ACAE- 110- 85 Ajuntament de Figueres. Expedient de nomenament de pregoner públic i presa de possessió de l’any 1899. Capsa núm. 1587.

HISTÒRIA ARXIVÍSTICA
Aquest expedient forma part del nucli fundacional del 1991 de l’ACAE, ja que va ser el primer ingrés de documentació histórica que ingressà l’Ajuntament de Figueres.

CONTINGUT
El document que presentem és l’expedient de l’any 1899 de nomenament d’un nou membre de la plantilla municipal de Figueres, en concret, un nou pregoner. Exigien tenir coneixements de música per saber tocar la corneta, a part de poder llegir i escriure amb correcció. Cal explicar –pels pocs avessats en instruments musicals- com una corneta no és el mateix que un cornetí, encara que els dos són instruments de vent, el segon va proveït de pistons i té un registre més agut i una sonoritat més penetrant, i la corneta és més simple i fàcil de fer-la sonar. S’hi presentaren sis candidats. La convocatòria oficial es va publicar al Butlletí de la Província i premsa local. La persona triada va ser Josep Roquet Fort, veí del carrer Tapis de Figueres, després de superar unes probes eliminatòries de música i lectura. Res a veure amb els pregoners de poblacions petites, encara que la presència de pregoners amb funció d’agutzils, campaners i enterramorts ha estat present fins fa poques dècades, així, a tall d’exemple, recorden a Lluís Vilagran Vilà fins al 1985 com el pregoner de Navata, a la vegada que feia de massatgista de l’equip de futbol local.

CONTEXT
L’ofici de pregoner havia estat molt arrelat als pobles i, fins i tot, força gent encara guardem a la nostra memòria, amb nostàlgia i nitidesa, una imatge de la figura d’un home que passava pels carrers, a toc de trompeta, per anunciar un ban o encàrrec important. Potser només ho relacionem amb el cine, però la seva presència ens és prou coneguda. L’acció de pregonar també es coneix com “fer la crida”. Solia començar sempre amb la mateixa cantarella: “Per ordre del senyor alcalde es fa saber …” i solien ser dites en català, ja que eran fetes a mà, en contraposició amb els bans i anuncis impresos que solien ser en llengua castellana. De totes maneres, l’agutzil o pregoner només solia parlar la seva llengua materna. Hem de pensar que bona part de la població era analfabeta o amb coneixements poc suficients per entendre, així que lectura en veu alta i clara era l’únic mitjà informatiu que podia arribar a tothom.

A l’actualitat els altaveus posats als cims dels campanars han substituït les figures plenes de vida dels pregoners, i més ara amb l’edició de butlletins municipals o escrits posats a la bústia de cada casa, ja es fa saber el que calgui; també cal anotar la ràdio local, si en disposen, i la irrupció de les xarxes socials com el portal web del consistori. En un sentit més modern, el pregoner dels nostres temps només seria qui fa el pregó de les festes majors.