LA
MÚSICA A PERALADA A PARTIR DE L’ÀLBUM RUBAUDONADEU
Dades arxivístiques del document
La banda de música de l’Escola de Palaci,
dirigida per Jaume Cervera i Marquès.
BAPP, Sec G R. 1.661 Fons dels comtes de Peralada. Àlbum
Rubaudonadeu.
Fotògraf: J. M. Cañellas. Rue André del Sarte, Paris.
Data: 1889.
Tècnica: Albúmina.
Mides: 5 x 6,75 cm
Fotografia històrica. Etnografia. Història de la Música.
Història arxivística
El
document forma part del fons documental de Peralada des de l’any
1889, moment en què el comte de Peralada, don Tomàs de Rocabertí
Dameto, adquireix la col·lecció fotogràfica al pròcer empordanès
Josep Rubaudonadeu.
Aquesta
fotografia inicialment va formar part d’un àlbum; posteriorment
aquest àlbum va ser desmembrat i cada item es va incloure a
l’apartat de “Pobles de Catalunya”, en el municipi que li
pertocava.
La
imatge ha estat publicada per Padrosa “L’esperit de la Renaixença
i el mecenatge dels comtes: creació de l’escola” p. 34, a la
monografia La
Principal de Peralada
(1990).
Contingut
Imatge de l’assaig dels membres de la Banda de música dels alumnes
de l’Escola de Palaci, davant el Convent del Carme, sota la
batuta del mestre Jaume Cervera i Marquès (1858-1950).
Context
Durant el segle XIX a Peralada té lloc un esdeveniment
transcendental: L’establiment dels darrers membres de la nissaga
Rocabertí, don Antoni, comte de Zavellà, i don Tomàs, comte de
Peralada. Ells inicien la restauració del castell i Convent del
Carme i uneixen les dues propietats. Una de les seves actuacions
principals serà la creació d’una “Escola de primeres lletres”,
en la qual la música hi va tenir un lloc preeminent. Una de les
conseqüències immediates fou la creació d’una banda i de la
cobla-orquestra que portaria el nom de “La Principal de Peralada”.
Aquesta formació, amb els anys, va aconseguir importants fites i
reconeixements: l’any 1902 va rebre la Medalla d’Or a les Festes
de la Mercè de Barcelona i l’any 1907 el Primer Premi en el
concurs de cobles també a Barcelona. Un dels principals honors va
ser haver estat seleccionada per acompanyar a l’Orfeó Català a
Paris i a Londres.
L’altre fet destacable va ser que, un estol de més de 50 músics
formats a l’Escola dels comtes va nodrir cobles d’arreu de
Catalunya. D’entre tots, cal destacar dues nissagues: la dels
Cervera i la dels Serra.
La música a Peralada. Antecedents
Les referències musicals documentades més antigues corresponen al
segle XVII. El gran nombre de comunitats religioses unit al patrocini
comtal va fer que Peralada fos un nucli amb una nodrida i intensa
vida musical.
La nissaga Cervera
Cervera i Marquès, Jaume (1858-1950). Nascut a la veïna vila
de Castelló d'Empúries, l’any 1882 ja es trobava a Peralada
ensenyant música a l'Escola dels Comtes i l'1 de gener de 1883
l'anomenaren director. Després del traspàs dels Rocabertí,
continuà amb la seva tasca docent fins que a l'any 1913 decideix
traslladar-se, primer a Figueres i després a Roses, on alterna les
classes particulars de música amb actuacions musicals a festes
majors.
Dels set fills del matrimoni amb Maria Bret i Campmol de Borrassà,
el primogènit, Josep, també es dedicà a la música.
Cervera Bret, Josep (1883-1969) Fill primogènit de Jaume
Cervera va néixer a Peralada. Als deu anys ingressà al seminari i
als 18 el deixà i tornà a Peralada. Va aprendre música a l’Escola
de Palaci i ajudava al seu pare a donar les classes d'aquesta
matèria; pel que fa a instruments es va decantà pel contrabaix.
La temporada 1903-04 fundà Los Noys de Peralada, orquestra de
la qual no se’n disposen de gaires notícies. A partir de 1904 i
fins a 1940, formà part dels Peps de Figueres.
Va escriure un centenar de peces: una vintena són sardanes, i la
resta va des de música religiosa a cançons populars, les més
nombroses (62 en total) les formen els concerts per a contrabaix.
La nissaga Serra
Serra Bonal, Miquel (1866-1922) Tal i com s’explica a La
Principal de Peralada se sap que va ser un destacat alumne de
l'escola dels comtes, contrabaixista i director-president, fou la
figura emblemàtica per a la formació de l'orquestra que exportaria
el nom de Peralada arreu.
Fill dels peraladencs Salvador Serra i Portell, en Badó serraller, i
Rosa Bonal Font, va néixer el 18 de març a Peralada. Durant anys
fou l'ànima del grup de caramelles, tradició molt arrelada a la
població. Dirigí el cor local i escriví un guió literari per a la
sardana Les goges dansaires, inspirat en una llegenda del
Castell de Quermançó.
Sabem que composà diverses sardanes, entre les que hi figuren: Flors
Boscanes, Les Goges dansaires, Retorn de primavera,
Intima, Devallant l'Aplech i Queixa d'amor.
Serra Bonal, Josep (1874-1939) Fou el penúltim fill de la
nissaga dels Serra. Alumne de l’Escola dels Comtes, als onze anys
ja va escriure la primera sardana El primer piu i la dedicà a
D. Antoni de Rocabertí. En el moment de la fundació de La
Principal de Peralada tenia setze anys ocupant la plaça de
solista de tible, passant a tocar el fiscorn al cap de dos anys. Va
continuar composant i aconseguí diversos premis: l’any 1902 per
La Pubilla empordanesa i l’any 1907 per Records de ma
terra, dedicada a Joan Maragall.
D’entre l’any 1910 i 1915 està entre Figueres i Peralada. A la
capital de l’Empordà dirigeix agrupacions corals i funda una
acadèmia de gimnàstica rítmica. L’any 1915 deixa definitivament
la cobla La Principal de Peralada i s’instal.la a Barcelona. A
Barcelona manté relació amb l’Orfeó Català i forma part de la
Cobla Cathalònia, i la Cobla Barcelona, de la qual n’esdevindrà
director.
Va ser un compositor prolífic; compta amb un total de 363 obres,
d’entre elles 251 sardanes, a més de valsos, xotis i altres
ballables de l’època.
Sens dubte la culminació musical iniciada a l’Escola del Comtes
troba el màxim exponent en la figura de Joaquim Serra
Corominas (1907-1957), fill de Josep Serra Bonal, nascut a
Peralada i des d’infant va viure el caliu musical a la llar,
estudis que completà a l’Escola Municipal de Barcelona, havent
estat deixeble dels mestres Lluís Millet, Pellicer i Enric Morera.
Als onze anys va escriure la primera sardana La primera volada.
És autor d’instrumentacions per als ballets dels esbarts, de
poemes simfònics, d’entre els que destaca Puigsoliu (obra
pòstuma), de cançons per a cant i piano, d’un parell d’obres
per a teatre líric i del ballet coreogràfic Inés de Castro. En
el camp sardanístic va compondré unes 50 sardanes; amb el mestre
Serra la sardana arribà al seu punt culminant.
Va guanyar per dos vegades el Premi Concepció Rabell (1926 i 1928),
a més de diversos Premis Sant Jordi instituïts pel Foment de la
Sardana, un dels quals fou amb Impressions camperoles (1927).
L'any 1934 fou nomenat director artístic de Radio Associació de
Barcelona. El 1948 dictà un curs d'orquestració per a cobla resumit
en el seu tractat Instrumentació per a cobla (1957).
Joaquim Serra va rebre la influència dels dos grans compositors
Eduard Toldrà i Juli Garreta. Malauradament, la seva mort a l’edat
de 50 anys, en plena maduresa, va estroncar la seva carrera.
Bibliografia
complementària:
PADROSA GORGOT, Inés “L’àlbum Rubaudonadeu, història gràfica
empordanesa”, Revista de Girona, núm. 162 (1994).
PADROSA GORGOT, Inés “La temàtica i la tècnica de l’àlbum
Rubaudonadeu”, Revista de Girona, núm. 163 (1994).
PADROSA GORGOT, Inés; RAMIÓ DIUMENGE, Concepció La nissaga dels
Serra, Santa Coloma de Farners: Edicions Som, 2000. Col·lecció
MOS, 9. Obra premiada per la Generalitat de Catalunya.
PADROSA GORGOT, Inés La Principal de Peralada. Peralada:
Ajuntament, 1990. Obra premiada. Obra premiada per la Generalitat de
Catalunya.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada