El reglament dels serenos de la ciutat de Figueres (1877)

El document del mes de desembre de 2016

Dades arxivístiques del document

CAT AMF 001 Fons Ajuntament de Figueres. Reglamento para los serenos de la ciudad de Figueras. Figueres: Imprenta de Mariano Alegret, 1877 (8 p.)

Història arxivística

El reglament dels serenos, que es troba al fons documental de l´Ajuntament de Figueres, és un testimoni clar de les competències que els municipis han tingut al llarg de la seva història en l´àmbit de la seguretat i la protecció de la ciutadania. Fou aprovat pel consistori figuerenc l´1 de juny de 1877, el qual el mes de novembre d´aquell mateix any acordà la seva impressió.

Contingut

Els serenos eren els encarregats de la vigilància nocturna en els pobles i ciutats d'arreu. Aquesta figura, avui desapareguda i desconeguda per a la majoria, era molt popular entre la població i formava part del seu dia a dia. A Figueres, aquest reglament de l´any 1877 pretenia regular i actualitzar les tasques que portaven a terme. Constava de catorze articles i establia l'estructura orgànica del cos, les seves funcions i les sancions disciplinàries que es podien aplicar. En primer lloc, deixava clar que els serenos estaven a disposició de les autoritats municipals, que hi havia un cap encarregat de donar les ordres i que el col·lectiu el formaven sis persones, una per a cada barri de la ciutat. A continuació, especificava una a una les obligacions del lloc de treball. Es tractava d'una feina dura, perillosa i mal pagada, consistent a fer la ronda nocturna en què els serenos havien de protegir tant veïns com forasters, vigilar els sospitosos d´haver comès algun delicte, avisar si es produïa algun incendi, intervenir i neutralitzar qualsevol baralla o comportament indecorós als carrers, vigilar que es complissin les ordenances municipals i, finalment, ocupar-se d´apagar els fanals de gas. D'altra banda, com a agents de l´ordre municipal podien ser sancionats si no tenien una bona conducta civil i moral. Així mateix, el reglament establia que anar desarreglat, no atendre degudament els veïns o no mostrar respecte a les autoritats podia comportar des d´una amonestació o una multa fins a l'acomiadament o haver d'afrontar un judici.

Context

Avui vivim en pobles i ciutats amb enllumenat públic. Fins i tot patim contaminació lumínica i a la nit ens costa veure les estrelles. Però en el segle XIX, la nit significava foscor, una foscor només trencada per la llum precària dels fanals de gas. Nit era sinònim de criminalitat i robatoris. La inseguretat no era només al carrer, sinó també a dins de les cases, que s´il·luminaven i escalfaven amb llenya, llums d´oli, espelmes... Tot plegat feia que els incendis fossin freqüents. 

A nivell local existien patrulles de veïns que feien rondes nocturnes, però no fou fins a finals del segle XVIII que es van crear els primers cossos municipals de vigilància nocturna a ciutats com Barcelona (1786) o Madrid (1797). Fins al moment no ha aparegut cap document de creació del cos dels serenos a Figueres, però és molt possible que s'esdevingués entre finals del segle XVIII i principis del segle XIX. 

Els serenos eren populars i ben acceptats per la població, bàsicament per la seva utilitat i proximitat. Cada nit el servei s'iniciava amb una mena de cerimònia en què es reunien tots a la plaça de l´Ajuntament i, davant del caporal, cadascun entonava el primer cant "Alabado sea Dios, las diez han dado", i tot seguit marxava a fer la ronda cap al seu barri. De fet, fins a la creació del cos de la Policia municipal l´any 1870, els serenos figuerencs són l´única força policial i uniformada.

Amb el temps, es va anar creant una jerarquia que diferenciava, de baix a dalt, el sereno suplent, el sereno "mut" o vigilant nocturn, el sereno titular encarregat de cantar l´hora i el temps que feia i el caporal de serenos, que donava les ordres i es quedava de guàrdia a la casa consistorial per rebre els comunicats i les notícies de la resta de serenos que feien la ronda. 

Ja hem esmentat que era una feina dura i mal pagada, ja que depenia en gran mesura de les gratificacions voluntàries dels veïns. Per això el 26 d´octubre de 1936 els serenos, "considerando indigno eso de ir a pedir limosna", van sol·licitar a l´Ajuntament millorar les seves condicions salarials. Finalment el consistori va atendre les seves peticions, i el 20 de novembre de 1936 acordà que els serenos i vigilants nocturns particulars formessin un sol cos anomenat Guàrdia Nocturna, i que rebessin una "retribució decent" de l´erari municipal.

El cos de serenos va funcionar fins a la dècada de 1950. De mica en mica, les persones que el formaven es van anar jubilant i les funcions de vigilància nocturna les va assumir la Policia municipal. Un segle i mig després, doncs, quan pels carrers i places de Figueres cada vespre s'encenien els fanals, la veu dels serenos es va anar apagant. 

Més informació

• BERNILS MACH, Josep Maria. "L´ordre públic municipal a Figueres". A Annals de l´Institut d´Estudis Empordanesos, 36 (2003), pàg. 137-162.
• VEHÍ CASTELLÓ, Agustí. Endreçant la vila. Figueres: Ajuntament de Figueres, 2011.