Una permuta d'una casa d'Abdó Terradas (1839)

El document del mes de novembre de 2016

Referència arxivística

ACAE-110- 225-452- T1. Fons del Districte Notarial de Figueres. Notaria de Figueres. “Manual” de Joan Pla del 1839, vol. 336, escriptura de permuta del 20 d’agost, f. 231r-233r.

Contingut

Una escriptura de permuta és un document contractual pel qual cadascuna de les parts s’obliga a donar el dret de domini o propietat d’una cosa per tal de rebre el dret de domini sobre altra. Històricament és una forma primitiva d’intercanvi anterior a la compravenda, que ja suposa l’existència de moneda i un grau d’organització social més avançat. El cas és que presentem una interessant escriptura notarial de permuta signada el dia 20 d’agost del 1839 a la notaria de Joan Pla de Figueres, entre la mare i fill, Josepa i Abdó Terradas Polí, d’una banda, i Gregori Albareda, d’una altra, on s’intercanvien una casa del carrer del Joc de la Pilota Vell de Figueres. Abdó Terradas té la propietat de l’esmentada casa per herència directa del seu pare, Anton Terradas; i la mare, per gaudiment com a usufructuària del seu marit, segons el testament clos que s’havia entregat el 13 de desembre del 1833 al notari Narcís Gay i que, després de la seva mort, va ser obert i fet públic el 9 de setembre del 1835. El pare del futur alcalde de Figueres va posseir l’esmentada casa per transmissió prèvia del seu pare, Bartomeu Terradas, el qual va comprar al marmessor de Caterina Dalfó Gros, vídua del blanquer, Pere Dalfó, l’any 1806 al despatx del notari Anton Gorgoll. A part de donar les detallades afrontacions acostumades, també el document recula en el temps per deixar ben escrit com el blanquer Dalfó havia comprat la propietat el 1782 al matrimoni Fidel i Isabel Company Thomàs. 

Albareda aporta en el’intercanvi dos sots, o parcel.les con diríem actualment, amb parets aixecades fins a una planta aproximadament, és a dir, una vivenda no acabada, situada al carrer Nou de Figueres, prop d’un corriol o camí que porta al Convent dels Caputxins i que abans havia estat un hort de la familia Perramon. Per compensar equitativament la permuta, la mare i fill Terradas reberen dos-centes lliures barceloneses en metàl·lic, ja que el valor de la casa aportada fou taxada en 1300 lliures i les dos parcel·les en 1100 lliures. 

Primera página del document

Context

La ciutat de Figueres durant la dècada del document es trobava en una etapa de refeta dels passats conflictes amb els francesos. Sabem com el carrer Nou ja estava prou alienat des del primer tram fins al carrer Pere III, amb l’edifici de l’antic Hospital de Pobres i la casa de la família Perramon, mes tard emparentats amb els Fontcuberta, que s’aixeca, encara avui, amb una entrada de pedra i escala, quasi davant de l’antic centre hospitalari; a la planta baixa hi havia allotjat la Farmàcia Xirau i en els pisos hi hagué l'Audiència Criminal, l'Arxiu Notarial i la Secció Femenina de FET i de les Jons, despres de la guerra civil. El carrer va haver d’esperar algunes dècades més per veure les magnifiques edificacions de can Pagès (actual seu del Consell Comarcal de l’Alt Empordà), l’Escola d’Arts i Oficis –Fundació Clerch i Nicolau-, la casa Nouvilas, la casa Alegret obra de Roca i Bros, entre d’altres.

El carrer del Joc de la Pilota Vell era l'actual carrer Ample on es feia servir el mur de la vila per practicar aquest joc que ja esta documentat en aquest indret al segle XVII. Durant la Guerra Gran els francesos varen enderrocar aquesta part de muralla i, posteriorment, a principis del segle XIX, es féu un nou joc de la pilota a l'horta de l'Hospital, actual plaça de Catalunya i per aquesta raó, el carrer Ample s'anomenava del Joc de la Pilota Vell.

El republicà Abdó Terradas va nèixer el 1812 a la casa familiar del carrer de la Muralla, fill d’Antoni Terradas Mañach, comerciant de grans i tractant de bestiar, i Josepa Polí Deseya, tots de Figueres. El 1842 fou elegit alcalde de Figueres, però les autoritats no acceptarem l’elecció perquè es negava a jurar lleialtat a la refència d’Espartero i l’elecció va haver de ser repetida fins a cinc vegades. Terrades fou empresonat al castell de Sant Ferran de Figueres, on romangué fins a l'abril, quan va exiliar-se a Perpinyà. Des de la mateixa Perpinyà envià el Pla de la Revolució (programa polític revolucionari on Terrades definia l'estratègia dels republicans. A Barcelona havia fundat abans una organització secreta –la Societat Patriòtica– i començà a difondre un ideari republicà mitjançant un full volant (anomenat Hojas Terradas) que posteriorment fou transformat en El Republicano, periòdic de propaganda política republicana (1842). Amb residència, fou desterrat a Sigüenza (1844) i aviat tornà a l'exili. Des de París, el 1848 llançà una crida als republicans catalans i espanyols instant a la insurrecció, alhora que criticà els matiners i la coalició entre republicans i carlins. Després de la revolució del juliol del 1854, fou elegit de nou alcalde de Figueres, càrrec que ocupà de l'octubre del 1854 al juliol del 1855, moment en el qual el capità general Zapatero destituí l'ajuntament i el bandejà. Malalt i exiliat, residí els darrers mesos a Medina-Sidonia, província de Cadis, on morí el 1856.

Història arxivística

Els protocols notarials del districte de Figueres datats fins al 1799 estan dipositats a l’Arxiu Històric de Girona; els compresos entre aquest any i l’últim any consultable, és a dir, els que tenen més de cent anys d’antiguitat, són a l’Arxiu Comarcal de l’Alt Empordà, en el qual s’ingressaren en virtut de la resolució de la sessió del Col·legi de Notaris de Barcelona del 2 de març de 1995. La partició d’aquest fons es va fer al mes de juliol de l’any 1938, en què el notari de Figueres, Evarist Vallès Llopart, va fer lliurament de tota la documentació notarial anterior al 1800 del districte perquè la traslladessin a l’arxiu refugi de Viladrau. La finalitat d’aquesta mesura era protegir el patrimoni documental català dels perills de la guerra, aquesta gran tasca de salvament va recaure en el responsable del Servei de Patrimoni Històric i Artístic de la Generalitat Republicana, Sr. Duran i Sanpere. Acabada la guerra, foren ingressats a l’Arxiu de la Corona d’Aragó. El 1952, foren ingressats a l’Arxiu Històric Provincial de Girona. El catàleg del fons notarial del districte de Figueres es va publicar dins de la Col·lecció d’Inventaris d’Arxius Notarials de Catalunya, editats per la Fundació Noguera, en dos volums que apleguen la descripció dels més de vuit mil protocols històrics que formen el districte. 

Més informació

• Ma. Angels ADROER PELLICER; Erika SERNA COBA; Santi SOLER SIMON. Catàleg dels protocols del districte de Figueres (II). Barcelona. Fundació Noguera, 2004, pàgs. 494. Col·lecció d’Inventaris d’Arxius Notarials de Catalunya, 28.
• Josep Ma. BERNILS MACH. “El procés urbanístic de Figueres” a Annals de l’IEE. Figueres, XXVII (1994), pàg. 149-200.
• Jaume GUILLAMET, Abdon Terradas. Primer dirigent republicà, periodista i alcalde de Figueres. Figueres. Institut d’Estudis Empordanesos, 2000, pàgs 352. Monografies Empordaneses, 5.
• Joan FORT OLIVELLA; Santi SOLER SIMON; Erika SERNA COBA. Catàleg dels protocols del districte de Figueres (I). Barcelona. Fundació Noguera, 2001, pàgs. 541. Col·lecció d’Inventaris d’Arxius Notarials de Catalunya, 26.