El fum a la vinya empordanesa

Document del mes d'octubre de 2016

Familiars i veïns del fotògraf Joan Lassús – a l’esquerra de la fotografia- a la vinya, a mitjan segle XX. També descendents de l’autor del manuscrit, Pere Lassús. (Fons: Joan Lassús, AME)

Dades arxivístiques del document

Arxiu Municipal de l'Escala, Fons Joan Lassús, Donació de Jaume Mas.

Història arxivística

L’any 1989 es va publicar el número VI de la col·lecció Fulls d’Història Local de l’Escala dedicat al conreu de la vinya. En la recerca de documentació, el Sr. Jaume Mas va cedir a l’Arxiu Municipal de l’Escala aquest manuscrit, escrit per un seu avantpassat, on explica la crisi que varen patir les vinyes de la població entre 1851 i 1857.

Contingut

“En el año de 1851 las viñas de l’Escala sufrieron hun des calabro de huna padregada que se llevo parte de la binas del terma y del terma de Torroella de Montgrí ... En el año de 1852 volvieron a sofrir parte el mismo descalabro y en el mismo año se puso una malaltia que se le llamó o nosotros le llamamos fum y cinco años estuvimos sin encuantrar remedio y al cabo de los cinco años la divina providencia quiso que se encuantrase remedio echando sofra tres veces la primera cuando brotan segunda cuando hia están listos de florir y tercera cuando hia empiezan a madurar las dos veces ultimas no se echa a nadamas que a la ubas.

Pedro Lasús”

Primer descriu la destrucció de les vinyes de les viles de l’Escala i de Torroella de Montgrí per una pedregada l’any 1851. Seguidament explica que l’any següent les vinyes foren destruïdes per l’oïdi, que ells anomenaven “fum”. Finalment ressenya com trobaren la solució al cap de cinc anys, aplicant sofre, remei que s’atribuí, d’acord amb la religiositat imperant a l’època, a la Divina Providència. El procediment d’aplicació del sofre fou el següent: els ceps s’havien d’ensofrar tres vegades: la primera quan brotaven, la segona quan ja havien florit i la tercera quan ja començaven a madurar, amb la precaució que les dues últimes vegades només se’n posés als raïms. Un cop superada aquesta malura, les vinyes es restabliren ràpidament.

Context

Segons el Cadastre de Patiño, les vinyes ocupaven el segon lloc en el paisatge agrari de l’Escala a començament del segle XVIII i no parà de créixer durant el segle XIX. Els nous propietaris de les petites parcel·les eren, segons els cadastres, les classes humils de pescadors, mariners, artesans i jornalers que d’aquesta manera veieren la possibilitat d’augmentar els seus ingressos disposant d’una altra ocupació durant el temps lliure que deixava la pesca. L’associació pesca-viticultura esdevingué durant molt de temps el modus vivendi de la majoria de la població escalenca. 

Tal com descrigué la geògrafa Yvette Barbaza: “El mal temps i els ocis forçats de l’hivern, la insuficiència dels recursos, el plaer, ben mediterrani, de “beure el vi de la pròpia vinya”, tot incitava al pescador a comprar un racó de terra, i a artigar-lo per plantar-hi alguns ceps. Així es passava ràpidament al tipus de pescador-pagès” (...). “Menyspreada pels rics, (la vinya) era el cultiu democràtic per excel·lència practicat al marge de l’activitat principal…Per tant, és en els petits ports de pesca i de cabotatge, on aquestes classes treballadores eren particularment nombroses, les possibilitats de comercialització i d’exportació anaven a favor de la vinya”.

L’evolució de les vinyes no fou uniforme sinó marcada per avenços i retrocessos. Els progressos foren deguts a la conjuntura favorable dels segles XVIII i XIX: preus elevats del vi, augment demogràfic, facilitats d’exportació i beneficis del comerç marítim. Els retrocessos foren deguts bàsicament a malalties de la vinya. Entre 1853 i 1860, la vinya experimentà un retrocés a tot Catalunya provocat per la primera de les malalties americanes, es tractava de l’oïdi, oidium tuckery, localment anomenat fum, perquè la planta quedava com fumada o florida. D’aquesta plaga concretament parla el manuscrit signat per Pere Lassús, importantíssim per la historia local, ja que data amb exactitud l’any en què les vinyes de l’Escala van ser atacades per l’oïdi i la manera com van combatre la malaltia. 

Per saber-ne més

• Una mar de vinyes. El conreu de la vinya i el vi a Empúries, l’Escala i el Montgrí. Ajuntament de l’Escala. 2016. 
• El conreu de la vinya. Col·lecció Fulls d’Història Local, núm. 6. Ajuntament de l’Escala. 1989.