Núm. 3 - Document del mes de març de 2016
AME Donació Garriga
Història arxivística
Els germans Josep i Montserrat Garriga i Gandol des de petits havien jugat
amb la capsa de sabates que contenia els aproximadament 800 exemplars de la
col·lecció de programes de mà que segurament havia col·leccionat la seva àvia,
Carolina Guanter, nascuda a Vilajuïga i casada a Sant Feliu de Guíxols. Després
d’anys sense veure’ls, fa aproximadament dos anys que varen retrobar la capsa i
varen decidir donar-los al Museu del Cinema. A la col·lecció hi havia programes
de mà procedents de Sant Feliu de Guíxols, l’Escala, Palamós, Vilajuïga,
Torroella de Montgrí, Palafrugell, Granollers, Bellcaire d’Empordà, Paterna,
Vilafranca del Penedès, Figueres, Viladecans i Salt. El Museu va acceptar la
donació dels que no tenien en la seva col·lecció i com que encara en quedaven
força exemplars de Sant Feliu de Guíxols i de l’Escala, varen decidir posar-se
en contacte amb els respectius arxius locals i procedir a la donació a les
poblacions d’on procedien els programes de cinema.
Contingut
La donació i fons consta de 23 programes de mà de cinemes de l’Escala entre
els anys 1943 i 1948, dels cinemes La
Escala, El Centro Católico, Cine Sureda i el Cine Centro- La Escala.
Alguns dels títols que s’han donat són Alma
zíngara, Caprichos de madame, China, El cisne negro, Infierno en la Tierra, La
casa del miedo, Los desesperados, Los tres caballeros, Mariona Rebull, Revuelta
en la India o Triunfó la Juventud, entre d’altres.
Context
Tots els 23 programes de mà es corresponen a la
postguerra, on a l’Escala hi havia quatre cinemes en funcionament, el cine
Sureda, el cinema Cacahuet, el Centro Católico a can Pancho i el Cine Centro i
més tard cinema La Escala que es correspondria a la sala de Pekín. Les dues primeres
sales varen néixer amb el segle i la resta anys abans d’esclatar la Guera
Civil.
La industria del cinema des del seu naixement feia propaganda de les
pel·lícules i estrenes mitjançant programes de mà que es regalaven al públic
quan comprava una entrada de cinema. El programa de mà era de dimensions
semblants a una postal, a l’anvers hi havia la imatge del cartell de la pel·lícula
i en el revers, cada cine es feia imprimir el nom de la sala i un text propi.
En aquest text s’informava sobretot del nom del cinema, el dia i la hora de la
projecció de cinema, el preu , si s’esqueia, a més d’anunciar-hi entre d’altres
coses com prèvies de pel·lícules previstes pel mes següent, alguna crítica de
la pel·lícula, si es feia alguna rifa, si es projectaria el Noticiario NO-DO, o
si es feia ball tot seguit o fins i tot si es feia futbol.
Més informació
Alsina Sureda, Lluís. Els
cinemes de l’Escala. Fulls d’Història Local, núm. 28. Noviembre 1991.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada