El document del mes de desembre 2015
Dades arxivístiques del document
“Real
Cédula de S.M. y señores del consejo, por la qual se manda guardar y cumplir
el Decreto inserto, en que con el fin de aumentar los recursos de las
Caxas de Reduccion de Vales, se concede permiso y facultad á la de Madrid para
hacer una rifa con variedad de suertes, que consistirán en premios
pagaderos por una vez, y en rentas vitalicias, en la forma que se expressa
“.Reimpressa a Girona per Vicenç Oliva Impressor. 1799. 11 folis.
Castellà.
Història arxivística
Foli 2 anvers
Contingut
Foli 6 anvers
Aquest document recull l’ordre de
6 de desembre de 1799 de Carles IV , per la qual i per tal d’augmentar
els recursos de les caixes de Reducció de Vals, es concedeix permís i
facultat a la de Madrid per fer una rifa o loteria antiga on es
sortejaven diversos premis en metàl·lic i rendes vitalícies.
El Val Real va ser un títol de deute
públic de la monarquia creat a l’any 1780 a iniciativa del banquer il·lustrat
Francisco Cabarrús , sota el regnat de Carles III i amb valor de paper moneda ,
per fer front al greu dèficit de la Real Hacienda provocat per la intervenció
de Espanya a favor dels colons rebels durant la Guerra de Independència dels
Estats Units i al consegüent enfrontament bèl·lic amb Gran Bretanya
(1779-1783). Oferien un 4% d’interès anual en un plaç d’amortització de vint
anys . L’any 1783 quan es va firmar el tractat que va posar fi a la guerra
nord-americana els interessos anuals de la deute emesa mitjançant vals pujaven
a 18 milions de reals. Per fer front a les despeses dels interessos i a les
amortitzacions no es va crear cap fons especial es va recórrer únicament als
ingressos procedents dels impostos ordinaris per fer-los efectius , però en
certs moments i per fer front a les amortitzacions anuals , es va recórrer a
altres sistemes com en aquest cas.
En el cas d’aquest document , i per tal
de cobrir el dèficit produït entre els ingressos previstos per a
l’amortització dels vals per a l’any 1800 que ascendien a 300 milions de
reales de vellón ; Carles IV ordena que es pugui realitzar una rifa en
els termes següents “por ser voluntario, y redundar en provecho de
un gran numero de mis vasallos, el de una rifa con variedad de suertes, que
consistirán en quatro premios de á uno, dos, tres y quatro millones de
reales de vellons pagaderos por una vez, y en diez y seis mil setenta y
cinco acciones de rentas vitalicias, de las quales diez y seis mil, divididas
algunas de ellas en partes, podrán constituirse á voluntad de cada uno de sus
imponedores, ó bien sobre una vida, para gozarlas desde luego, ó bien con
reserva de haber á una época determinada, ó bien sobre dos vidas, ó bien en
forma de viuedadque sobrepuje á otra. Asique concedo á... el correspondiente
permiso, y amplias facultades para hacer la rifa enunciada en la forma, y baxo
las reglas y condiciones que se expresan en los artículos siguientes:…”
S’estableix la quantitat de bitlles ha
imprimir i els formats que en garanteixin la autenticitat “…Se
estamparan cien millones de billetes de á quatro reales de vellón cada uno,
numerados desde I. hasta 100.000000, y marcados con las demás señas y
contraseñas que se estimaren conducentes á asegurar su identitat…“ I
la forma de venda i distribució dels bitllets de la rifa “Para el
despacho de estos billetes podrá la Dirección de la Caxa valerse con
preferencia de los Administradores de la Real Lotería, ó de los de Rentas de
estanco, ó de comisionados particulares,… y facilitar el expendio de los mismos
billetes en todo ó la mayor parte de los Pueblos del Reyno...” I la
forma en que els administradors de la reial lotería i/o expenedors hauran de
comunicar la liquidació dels números venuts i les quantitats “…y según
que su residencia fuere en la Capital de la Provincia ó en la Cabeza del
Partido, ó en qualquiera de los demás Pueblos, presentarán estas notas al
Intendente ó persona que este dipute, ó al Subdelegado, ó á uno de los Alcaldes
ordinarios, para que confrontándolas con los mismos billetes existentes, ponga
en ellas su visto bueno, con cuyo preciso requisito las remitirán …”. I
la forma i organització dels sortejos “…A efecto de que sea mas
breve , mas fácil y menos costosa la execución de estos sorteos, se dividirán
en dos actos…”.
Foli 7 revers
Context
La Real Lotería Nacional de España va
ser creada definitivament per instrucció de 25 de novembre de 1811.
Concebuda com “un medio de aumentar los ingresos del
erario público sin quebranto de los contribuyentes” , té lloc a Cadis el
primer sorteig el 4 de març de 1812 i la de Nadal, el 18 de desembre de
1812. Circumscrita en principi a Cadis i San Fernando, salta a Ceuta i tota
Andalusia conforme avançava la retirada dels exèrcits napoleònics . El 28 de febrer
de 1814 es va celebrar el primer sorteig a Madrid, des de llavors seu de la
Lotería Nacional de Billetes.
Amb la tornada al poder de Ferran VII,
imposa que se l’anomenés “Lotería Moderna” fins que durant el Trienni
Constitucional , es va tornar a anomenar “Lotería Nacional”, passant altre
vegada a “ Lotería Moderna” a la tornada de l’absolutisme fins que després de
la mort de Ferran VII va passar a anomenar-se definitivament “ Lotería
Nacional”.
Documentació relacionada
Dins de la AMLLN :
Dades arxivístiques del document
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada