Els títols de
propietat dels panteons del cementiri de Figueres
Dades arxivístiques del document
CAT AMF 001 Fons Ajuntament
de Figueres. Títol de propietat del panteó número 16, departament segon. Any
1903.
Història arxivística
Aquest document forma part
del fons documental de l´Ajuntament de Figueres, dipositat al tercer pis de
l´edifici consistorial de la plaça de l´Ajuntament. Aquest espai va esdevenir
la seu de l´Arxiu municipal entre 1982 i 2007, any en què l´Arxiu es va
traslladar a l´edifici de l´antiga biblioteca, al carrer Moreria, on està
ubicat actualment.
Contingut
Els títols de propietat dels
panteons del cementiri de Figueres són els documents que emetia l´Ajuntament de
la ciutat per concedir o reconèixer la propietat d´un panteó a un particular. El
propietari tenia dret a dipositar els cadàvers o les restes en els sarcòfags
del panteó, i també podia transmetre’n la propietat als seus hereus. A canvi, s´havia
de fer càrrec de les despeses de conservació, però si volia fer obres de reforma
o col·locar-hi alguna inscripció necessitava el permís de l´Ajuntament.
Aquests títols de propietat proporcionen
molta informació perquè la majoria contenen una foto del panteó, especifiquen la
seva ubicació i descriuen les principals característiques arquitectòniques o
estilístiques de la construcció. Sovint també contenen anotacions de les
successives inhumacions que s´hi realitzen, així com qualsevol canvi en la
propietat.
En el cas del panteó núm. 16
del departament segon, el 1886 Tomàs Roger Larrosa va comprar un terreny de 96 metres quadrats del
cementiri a l´Ajuntament de Figueres per 1.875 pessetes. Es desconeix la data
exacta de la seva construcció, però aquest panteó, un dels més sumptuosos del
cementiri, ja apareix fotografiat en els àlbums Rubaudonadeu, un conjunt
d´imatges preses durant l´hivern de
1889. En aquest panteó d´estil neoclàssic, hi foren enterrats Tomàs Roger
Larrosa (Figueres, 1848-1912), banquer, comerciant i polític liberal figuerenc,
posseïdor d’una de les principals fortunes de la ciutat de l´època, i la seva esposa,
Demètria Martí Roger.
Context
Molta gent aprofita aquests
dies, sobretot per Tots Sants, per visitar el cementiri i portar flors als seus
difunts. En el cas de Figueres, al llarg dels segles el cementiri ha anat
canviant el seu emplaçament. A l´edat mitjana estava ubicat a tocar de
l´església de Sant Pere. Amb el creixement demogràfic del segle XVIII, el
cementiri es va traslladar a la zona on ara hi ha el Teatre-Museu Dalí. Un i
altre, però, eren dins de la població, i en època d´epidèmies podien significar
un focus d´infecció.
La Reial Cèdula de 3 d´abril de 1787 decretada per Carles III fou un
primer intent de regular aquest problema a nivell estatal, ja que establia
l´obligació de construir els cementiris fora de les poblacions i en llocs
ventilats, lluny de les cases dels veïns. En el cas de Figueres, la seva
ubicació actual, al passeig del Cementiri, data de l´any 1816, quan
l´Ajuntament va aprovar construir el nou cementiri fora de la població segons
el projecte del mestre d´obres Narcís Papell. Des de final d’aquell mateix any
i fins avui, el cementiri de Figueres s’ha anat ampliant i ha esdevingut un
reflex de l´evolució de la societat. Al costat de modestos nínxols i columbaris,
s’hi alcen els luxosos panteons de les famílies benestants figuerenques, que es
reivindicaven amb construccions i estàtues funeràries projectades per arquitectes
i escultors de renom. Destaca el panteó de la família Garreta, que a partir de
l´any 1982 passa a ser propietat municipal i esdevé el Panteó de Persones Il·lustres,
on hi ha enterrats Narcís Monturiol i Pep Ventura, entre d´altres.
Per acabar no hem d´oblidar
mencionar l´antic cementiri civil, que data de 1868. En aquest recinte s’hi enterraven
les persones que no professaven la religió catòlica, i a les tombes hi
sovintegen els símbols maçònics.
Des d´aquí us animem a fer
una passejada pel cementiri de Figueres, on l´art i la història es donen la mà.
Més informació
- BERNILS MACH, Josep Maria.
"Els cementiris de Figueres", a Annals
de l´Institut d´Estudis Empordanesos, 34 (2001), pàg. 221-248
- Arxiu municipal de
Figueres. Fons Ajuntament de Figueres. Títols de propietat dels panteons (capsa
710)
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada