ARXIVAE. Document del mes de setembre. Núm. 14
Dades
arxivístiques del document
Arxiu fotogràfic. Fons Joan Lassús. Plantada de
l’arròs, possiblement el 1957.
Història
arxivística
Foto inèdita del
Fons Joan Lassús de l’Arxiu Municipal de l’Escala.
Joan Lassús i Colomeda (L’Escala, 1901-1996).
Abans de morir Josep Esquirol, Joan Lassús li compra la seva primera càmera, una
Kodak de caixó per 22 ptes., però en veure que era molt primitiva, l’any 1935,
Joan Lassús compra una càmera (de placa, format 6/9, amb objectiu Tessar Zeis,
de segona mà, pel preu de 600 ptes. a Barcelona. Influït per la tasca prèvia de
Josep Esquirol, a qui considerava un mestre, documentà també nombrosos racons
de la nostra vila. Va conrear la fotografia artística destacant per la seva
lluminositat sobretot en la fotografia de paisatges. També com Josep
Esquirol captà el tipisme dels mariners
del port de teranyines. L’any 1954 obté el segon premi en el Concurs
Internacional del Foment del Turisme d’Espanya amb la fotografia “La Foradada ”. Amb “Entrada
de la tramuntana a la Platja ”
obtingué el primer premi de l’Ajuntament de l’Escala i amb “Desmallant sardina
a la Platja ”
aconseguí un diploma d’honor. L’any 1956, “l’any de la fred” com se n’ha
anomenat, la revista Destino li publica en portada una fotografia de l’arc del
Portitxol d’Empúries completament glaçat pels esquitxos de l’aigua de mar, que
il·lustrava un text de Josep Pla. El 20 de juliol de 1936, fotografia el temple
parroquial cremant, arriscant la seva vida. Quan hi havia perill que
s’enderroqués el Cementiri Mariner, Lassús va córrer a fotografiar-lo. En
fer-se les obres del Passeig Marítim, del port de la Clota , la Riba , els primers xalets i
apartaments dels turistes, totes les transformacions que s’anaven operant en el
nostre poble varen ser captades per la cambra incansable de Joan Lassús.
Després de la seva mort l’any 1996, la seva hereva Magda Fortuny dipositava a
l’Arxiu més de quinze mil negatius de Joan Lassús, que continuen la tasca
iniciada pel seu precedent, i contribueixen, sens dubte, a la documentació
exhaustiva i de qualitat del nostre poble.
Contingut
En la imatge es pot veure la plantada de l’arròs en un camp segurament de
la zona de Cinclaus durant els anys 50 del segle XX. Aquesta feina es portava a
terme durant el mes de maig, un cop havia crescut el planter, que s’arrencava,
se’n feien garbes i es repartien en un camp inundat amb aigua, preparat per a
plantar. La feina de plantar, la portaven a terme colles de valencians i
ampostins que venien a fer temporada, i, seguint les instruccions del tallador, el cap de colla, anaven
plantant els esqueixos d’arròs de culs, de recules, i en línia recta fins a
completar tot el camp. Era un feina feixuga pel fet d’estar tot el dia dins l’aigua.
Context
A l’Escala el conreu de l’arròs es va reprendre en el període 1940-1969 a les closes de Cinclaus
i als camps dels Recs. El poble s’omplí de valencians i d’ampostins que venien
per a la plantada, s’entornaven a l’agost, després d’haver birbat o herbejat i
tornaven al setembre per a la collita i la batuda de l’arròs.
L’arròs va contribuir a pal·liar les necessitats alimentàries i econòmiques
dels primers anys de la postguerra, ja que una part es venia al preu legal,
però més de la meitat es venia d’estraperlo a un preu molt superior. Molts
pescadors, quan acabaven les feines del mar, anaven sense dormir, a batre
l’arròs i a pujar els pesats sacs, de més de 70 kg , carregats a l’esquena
en els graners o assecadors que es varen habilitar en els alts dels masos i
cases. Per a molts petits pagesos el treballar les closes abandonades va
significar la possibilitat de construir una petita casa de pagès i accedir a la
propietat.
Nombroses colles de valencians i de les terres de l’Ebre, dirigits pel cap
de colla, que es solia quedar tot l’any, acudien a l’Escala i pobles del
voltant per a treballar l’arròs. Alguns ja es varen quedar a viure a l’Escala
per sempre i varen formar família, o bé la varen portar. La primera generació
va venir esperonada per l’arròs, entre 1940 i 1960, però la segons, amics o
familiars més joves, vingueren pel turisme, entre 1960 i 1980, treballant en
l’hostaleria i serveis.
Més
informació
El conreu de l’arròs.
Ampostins i valencians a l’Escala. Ajuntament de l’Escala. 2015. Catàleg de l'exposició temporal visitable al Museu de l’Anxova i de la Sal fins el
març de 2016.
+ info: www.anxova-sal.cat
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada