LES
ORDENANCES DE BANY DE 1903
Dades arxivístiques del document
CAT AMLL
01 Fons de l’Ajuntament de Llançà. Secció govern municipal i gestió jurídica-administrativa. Sèrie ordenances municipals i reglaments orgànics, 1903-1940 Plec
manuscrit relligat “Ayuntamiento Constitucional de Llansá : Ordenanzas
municipales”. 1903.16 folis. Castellà.
Història arxivística
Aquest document
es troba dins del plec manuscrit “Ayuntamiento Constitucional de Llansá:
Ordenanzas municipales” de l’any
1903 de la sèrie ordenances municipals i reglaments orgànics de
1903-1940 de la secció de
govern municipal i gestió jurídica–administrativa del fons de l’Ajuntament de
Llançà.
La sèrie
d’ordenances municipals i reglaments
orgànics del fons de l’Ajuntament de Llançà conserva la documentació
relacionada amb les ordenances . Les ordenances municipals són les disposicions
de caràcter general que aprova l’Ajuntament en ple, amb finalitat d’ordenació
social, en l’exercici de la potestat municipal inherent a l’autonomia municipal
de demanar-ne el seu compliment. De la sèrie, l’Arxiu Municipal de Llançà, en
conserva les ordenances entre els anys
1903 i 2013.
Contingut
Per assegurar
la tranquil·litat, i per evitar interferències entre els banyistes i els que
feinejaven per les platges – atès que bona part dels llançanencs de l’època
complementaven els recursos obtinguts amb la vinya i la olivera amb les
activitats relacionades amb la pesca i
el mar-, a les ordenances corresponnets a l’exercici de 1903-1904 es va
prohibir tota activitat a prop de l’aigua amb aquests termes “en
general se prohibe en todo tiempo el que se hagan faenas corporales en las
playas y muy especialmente en la temporada de baños” .
Per altra
banda, la conducta dels banyistes va ser contemplada d’antuvi amb reticències
per part d’alguns sectors conservadors
de les viles costaneres. Aquest va ser el cas de Llançà quan corrien els
primers anys del segle XX, quan les autoritats locals de Llançà, s’obstinaren a
implantar unes normes que, recollides dins les anteriorment esmentades
ordenances, pretenien reglamentar alguns aspectes del bany garantint-ne la seva
moralitat “queda prohibido bañarse en común hombres con mujeres y se prohibe
también a los hombres acercarse nadando al sitio señalado para bañarse las
mujeres a menor distancia de 10 metros” .
L’espai aquàtic
d’ambdós sexes prèviament s’havia acotat amb uns barrils flotants amarrats a
terra ferma, mitjançant una corda marcant la frontera d’ambdues divisions; més
enllà d’aquesta partió, a ningú de judici se li hauria acudit d’anar-hi. I així
queda recollit “Cada año, antes de dar principio la temporada de baños, el Alcalde
dictará un bando en el que designará los sitios en donde pueden bañarse los
hombres y las mujeres”.
Al mateix temps
varen prohibir “nadar o bañarse en las playas de esta población conocidas por la “del
Port”, “Las Figueras”, “Tuñiñas” y “Grifeu” -les més pròximes a la via
del tren i al veïnat del Port- en ninguna hora del dia y de la noche, sin
ir los hombres cubiertos con taparrabos a lo menos, y las mujeres de manera que
no ofendan a la moral” per evitar problemes de consciencia als
passatgers dels trens de la línia de Barcelona a Portbou i veïns que
distretament donessin un cop d’ull a la platja-. I continua l’articulat amb “en lo posible procuraran los hombres y
mujeres desnudarse y vestirse en las barracas que al efecto se construyan
apartados de la vista de los demás”.
Tanmateix,
aquesta actitud d’integrisme moral també deixava oberta alguna excletxa; però
només afectava un gènere de banyistes: el masculí. A les platges més arecer de
mirades indiscretes com les de la Tinassa de la Farella i la del Cau del Llop “podrán los hombres nadar o bañarse
enteramente desnudos”.
Context
A principis del
segle XX, a l’estiu, a les zones costaneres s’hi anava en bona mesura a prendre
banys de mar. El mar en aquella època – i en paraules dels seus coetanis- era
mirat com una immensa medicina de color blau, una mica perillosa i de la qual
no es podia abusar gaire. No es tractava d’un moviment pròpiament turístic. De
fet , fins a la Primera Guerra Mundial les platges gironines eren un lloc d’esbargiment
dominical gairebé d’ús exclusiu per a la població local.
Banyar-se al
per les classes benestants, llavors, no
s’associava forçosament a fer exercici, relaxar-se o bé treure’s de sobre el
calor. Ben al contrari, es prenia com un sacrifici que calia afrontar únicament
per millorar l’estat de salut. El bany es concebia llavors en forma molt
oposada a com es fa a l’actualitat; n’hi havia prou de fer una petita cursa
d’aproximació amb una immersió final per part dels cavallers; i de mullar-se
els peus, i rentar-se les mans i la cara -excepcionalment fent una capbussada ràpida- per part de les dames. Fet
tot això, els banyistes abandonaven l’aigua, alleugerits d’haver superat el
contacte amb un medi més aviat advers; i ràpidament es refugiaven a sota de la
vela, on es concentrava tota la activitat social que podia donar-se quan el sol
cremava de valent, a l’ombra de la qual la gent feia tertúlia en cadires de
boga.
El caràcter
guaridor de les aigües -creença molt estesa sobretot a partir de la segona
meitat del segle XVIII, amb la progressiva implantació dels establiments
termals- va aconseguir de convèncer moltes famílies, que es decidiren a passar
els estius allà on es comptés amb aquell remei contra els seus mals. En aquest
sentit, a ningú no se li acudia d’emprendre una operació tan arriscada sense el
consell, o millor dit, sense la prescripció del metge corresponent; es tractava
d’una recepta del tot imprescindible. El que pertocava, conseqüentment, era
seguir les consignes mediques respecte a les dates oportunes per remullar el
cos. Si això es feia al peu de la lletra, l’arribada al punt de destí no havia
de produir-se fins a la segona semana del mes de juliol – per Sant Cristòfol,
concretament – període recomanat per iniciar el progressiu tractament amb aigua
de mar.
Documentació relacionada :
Dins de la
secció de col·leccions i fons especials de l’AMLLN, hi ha:
- Postals de la platja del Port a l’època dels banys de principis del segle XX [AIALLN : Col·lecció de postals en blanc i negre de l’Ajuntament de Llançà]
- Imatges de la família Dalfau a la platja [ AIALLN : Col·lecció d’imatges de la família Dalfau-Bes ]
Per més informació :
SERRA PERALS,
Joan : “Aquell estiu de 1903: les ordenances de bany”. Farella; Revista de
Llançà. Núm. 17. Novembre 2013.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada