Les Fires i Festes de la Santa Creu de Figueres de
l´any 1908
Dades arxivístiques del document
CAT AMF Col·lecció d´imatges
de l´Ajuntament de Figueres. Núm. 822. Figueras.
Feria en la calle de Camaño. Autor: J. Vila. Maig 1908.
Història arxivística
El 15 de gener de 2015 va
ingressar a l´Arxiu municipal de Figueres un lot de 1.500 postals antigues de
la ciutat comprat en una subhasta a Barcelona. Les imatges, en la seva majoria,
són de la primera meitat del segle XX i mostren els indrets i els edificis més
emblemàtics de Figueres: la Rambla, els carrers i les places del centre, el
castell de Sant Ferran, l´escorxador, l´Institut, l´església de Sant Pere...
Aquestes postals permeten seguir l´evolució urbanística i arquitectònica de
Figueres, però també són el reflex del creixement i el desenvolupament
comercial experimentat per la postal impresa durant aquests anys de la mà de
les cases editores de postals (Mariano Alegret, Alegrí Beya, Ciència
&Paciència, Josep Masdevall, Àngel Toldrà Viazo, Josep Trayter, La Veu de
l´Empordà...) i de la mà dels fotògrafs professionals dedicats a capturar amb
els seus objectius aquestes vistes (Joaquim Carreras, Emili Marimont, Amadeu
Mauri, Meli, Llucià Roisin, Jaume Tort, J. Vila...).
Contingut
Aquesta postal mostra una
vista panoràmica de la plaça de la Palmera durant les Fires i Festes de la
Santa Creu de l´any 1908. En aquest indret, els figuerencs van gaudir de les
atraccions de les Fires des de final del segle XIX fins a la dècada de 1960. A
la imatge es veu com la gent passeja i tafaneja enmig dels cavallets i les
parades dels firaires, entre les quals destaca la galeria d´un fotògraf
ambulant (American Photographer). A mà esquerra hi ha les tartanes aparcades i,
al costat dels cavallets, la palmera que va donar nom a la plaça. Al fons, es
perfilen l´antic campanar i la cúpula de la parròquia de Sant Pere, església
incendiada i quasi totalment enderrocada durant la guerra civil espanyola.
Context
Cada any, a principi del mes
de maig, es celebren a Figueres les Fires i Festes de la Santa Creu. El seu
origen es remunta al 1419, en què el rei Alfons V el Magnànim va concedir la
celebració de la Fira de la Santa Creu el 3 de maig. Des del segle XV fins a
mitjan del segle XIX, durant els vuit dies que durava la Fira Figueres
esdevenia el punt de trobada on els pagesos dels pobles veïns feien les
transaccions de compra i venda dels seus productes. No és fins a la segona
meitat del segle XIX que la Fira comença a tenir un caràcter més lúdic: balls,
celebracions, gegants... Amb l´arribada del tren a Figueres, a partir de 1877,
les companyies de ferrocarrils tant espanyoles com franceses fins i tot
organitzen trens especials a preus reduïts per portar la gent a les Fires.
La festa major d’aquest 1908
va començar el dia 2 de maig amb la sortida dels gegants. El programa era molt
variat: concerts de la banda militar del Regiment de Sant Quintí, curses de
braus, conferències agrícoles, sessions de teatre i cinema al Teatre Principal
i a la Sala Edison, un concurs hípic, sardanes i balls a les diferents entitats
(Casino Menestral Figuerenc, Societat Coral Erato, Casino Sport...), entre
molts d’altres actes. Els dies de disbauxa i diversió finalitzaven el 6 de maig
amb el castell de focs artificials, que en aquell temps es feia a la Rambla.
Com a curiositat val a dir que les Fires i les Festes de la Santa Creu de l´any
1908 van tenir un cost de 10.629 pessetes, però només es van obtenir uns
ingressos de 7.266 pessetes, procedents bàsicament de la venda de les entrades
als actes, per la qual cosa l´Ajuntament de Figueres va haver de fer front al
dèficit i aportar la quantitat de 3.363 pessetes a fi de quadrar els comptes.
Més informació
- BERNILS MACH, Josep Maria.
Fira de Santa Creu a Figueres.
Figueres. Gràfiques Montserrat, 1976.
- A l´Arxiu municipal de
Figueres es poden consultar els expedients d´organització de les Fires i Festes
de la Santa Creu des de l´any 1899, així com nombrosos reportatges fotogràfics,
programes de mà i cartells sobre aquest tema.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada