El document del mes de maig
L'associacionisme empordanès.
La Societat Unió Escaulenca, de les Escaules
Dades arxivístiques del document
CAT-
ACAE-110-55-T1- 4769. Cartell imprès amb
la programació de la Festa de la Societat Unió Escaulenca del
juliol del 2001. Color. Mides 32 x 44,5 cms. Donació de l’Ajuntament
de Boadella i les Escaules.
Història arxivística
L’ACAE disposa
d’una interessant Col·lecció de Cartells (1911-2015) amb prop de
vuit mil peces, que s’ha format durant els anys d’entrada en
funcionament del centre i que s’enriqueix de manera contínua. Els
materials continguts es refereixen a qüestions comarcals en el
sentit més ampli, des de cartells de festes de tot tipus, actes
polítics, fires de temàtiques diverses, representacions teatrals,
musicals, entre d’altres. També cal destacar més d’un centenar
de cartells de la Delegació local de l’Òmnium Cultural de
Figueres (1962-2005), la majoria d’aquests estan datats a partir
dels anys de la transició democràtica. Estatjats en carpetes de
grans dimensions i guardats en calaixeres metàl.liques, a diferents
dipòsits de l’Arxiu, estan tots descrits a Arxius
en Línia i,
els més antics i interessants, digitalitzats i visualitzables per
internet. Des de l’Arxiu sempre hem intentat tenir cura d’aplegat
tots els materials impresos d’ordre menor i d’ús efímer, com és
el cas dels cartells, programes de mà, impresos de tot tipus ...
Història del productor
L’any 1870 fou fundada la Societat
de Socors Mutus "La Concòrdia" de les Escaules, el penó
de la qual encara es conserva a la mateixa seu social; el Llibre
d’acords més antic conservat comença el 1890, però no fou fins
al 1902 en què una comissió de veïns sol·licità davant del
Govern Civil la constitució legal de la "Sociedad Recreativa La
Unión Escaulense" amb un canvi de nom i la suma d’una altre
entitat, segurament sorgida per motius polítics; ambdues societats
tenien com a finalitat la cobertura mèdica i d’assistència en cas
de malaltia o invalidesa, a part de l’organització d’algunes
activitats lúdiques. Arribat el 1914 es registraren a Girona els
estatuts de la Societat Unió Escaulenca que formarien els socis del
Centre Obrer i de La Concòrdia amb domicili a la casa de can
Cabanes, núm. 3 de la plaça Major, immoble que adquiriren el 1911.
La finalitat era la vetlla per la instrucció i l’augment del
nivell cultural dels socis. El patró de la Societat és Sant
Sebastià, celebrat el 5 de juny. A principis dels anys quaranta
compraren la part del darrere de can Cabanes i construïren el 1947
la sala de ball actual. Des del 1987 es convertí en societat
cultural recreativa i es mantingué el nom. Organitzen unes quines
molt populars pel Nadal i també tenen el cafè obert tota la setmana
per on passen nombrosos excursionistes a peu i en bicicleta, a part
dels veïns i altres passavolants. El 1997 es restaurà la teulada de
la sala de ball. Des del 1996 cada primer diumenge de juny durant uns
anys, es feia un concurs de rams de flors silvestres i un recital de
cant coral, organitzats conjuntament amb l’Ajuntament i
l’Associació Amics de Boadella i les Escaules.
Context
La importància del teixit associatiu
com a element enfortidor de la cultura a Catalunya ha estat i és de
primer ordre; dins d’aquest, els casinos, els ateneus i les
societats culturals i recreatives representen amb singularitat
l’esperit de la nostra societat d’agrupar-nos per crear, fer i
difondre la cultura, a part, tot sovint, de la combinació de
l’assistència entre iguals davant de malalties i incapacitats dels
associats. A les poblacions petites, com el cas de les Escaules,
solen ser associacions populars d’ideologia catòlica, sota la
protecció d’un sant com a signe religiós extern molt clar, que
cobrien una assegurança mèdica precària, entesa com a antecedent a
la seguretat social.
El segle XIX fou un període de
transformació dels sistemes de producció que comportà canvis
socials i ideològics importants a la societat de l’Antic Règim.
La lluita per la imposició dels nous temps en contraposició a les
anteriors classes dominants va marcar aquell període. Dels països
europeus arribaren tendències liberals que s’anaren imposant a la
nostra societat. El fenomen de l’associacionisme n’és un bon
exemple. L’aparició de casinos i ateneus com a fenomen col·lectiu
sorgit al nord dels Pirineus amb plantejaments elitistes va ser
copiada en alguns casos per les classes benestants; en d’altres,
aquestes entitats van adaptar-se a casa nostra com a instrument
eficaç de popularització de la cultura i de les idees que han
impactat la nostra societat en el darrer segle i mig i, en certa
manera, han jugat un paper principal en la modernització del país.
Les societats de socors mutus són
associacions la finalitat primera de les quals és la prestació
d’una assegurança als associats que compensa els efectes d’una
pèrdua com a conseqüència d’un fet fortuït o desafortunat, però
que es pot calcular. Aquests agrupaments apleguen persones que poden
patir els mateixos riscos i la funció bàsica és, doncs, la
distribució de possibles pèrdues econòmiques d’alguns dels socis
entre tots, dins d’un estatus d’igualtat de drets i deures. La
Llei d’associacions del 1887 donà una embranzida al mutualisme
entès com a qüestió social molt ben vista per les classes socials
dirigents del moment. Però, els resultats globals recolliren la
precarietat material de les classes populars que feia difícil
l’estalvi i el pagament de quotes regulars, així com la constant
aprovació d’impedients reglamentaris per a l’ingrés com a nous
associats, com foren l’exclusió de dones, una edat mínima i
màxima, la certificació de bona salut en el moment d’ingrés ...,
en especial, l’oferiment d’uns ajuts assistencials molts baixos
que fins i tot alguna vegada no es podien cobrir. En tots els casos
la funció social de cohesió fou molt destacada.
Més informació
-Dossier “Casinos, cafès i cultura.
Cultura, educació i assistència del poble per al poble” a
Revista de Girona.
Diputació de Girona, núm. 276 (gener-febrer 2013), pàg. 72- 93.
-David SERRA
BUSQUETS. Boadella
d´Empordà.
Girona. Diputació de Girona i Caixa de Girona, 2000. Quaderns de la
Revista de Girona, núm. 90. pàg. 96.
-L’adreça amigable del Cercador de
fons i documents de l’ACAE és:
http://cultura.gencat.cat/arxius/acae
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada