L'associacionisme empordanès. La Societat Unió Escaulenca, de les Escaules

El document del mes de maig


L'associacionisme empordanès.

La Societat Unió Escaulenca, de les Escaules 


Dades arxivístiques del document
CAT- ACAE-110-55-T1- 4769. Cartell imprès amb la programació de la Festa de la Societat Unió Escaulenca del juliol del 2001. Color. Mides 32 x 44,5 cms. Donació de l’Ajuntament de Boadella i les Escaules. 

Història arxivística
L’ACAE disposa d’una interessant Col·lecció de Cartells (1911-2015) amb prop de vuit mil peces, que s’ha format durant els anys d’entrada en funcionament del centre i que s’enriqueix de manera contínua. Els materials continguts es refereixen a qüestions comarcals en el sentit més ampli, des de cartells de festes de tot tipus, actes polítics, fires de temàtiques diverses, representacions teatrals, musicals, entre d’altres. També cal destacar més d’un centenar de cartells de la Delegació local de l’Òmnium Cultural de Figueres (1962-2005), la majoria d’aquests estan datats a partir dels anys de la transició democràtica. Estatjats en carpetes de grans dimensions i guardats en calaixeres metàl.liques, a diferents dipòsits de l’Arxiu, estan tots descrits a Arxius en Línia i, els més antics i interessants, digitalitzats i visualitzables per internet. Des de l’Arxiu sempre hem intentat tenir cura d’aplegat tots els materials impresos d’ordre menor i d’ús efímer, com és el cas dels cartells, programes de mà, impresos de tot tipus ... 

Història del productor
L’any 1870 fou fundada la Societat de Socors Mutus "La Concòrdia" de les Escaules, el penó de la qual encara es conserva a la mateixa seu social; el Llibre d’acords més antic conservat comença el 1890, però no fou fins al 1902 en què una comissió de veïns sol·licità davant del Govern Civil la constitució legal de la "Sociedad Recreativa La Unión Escaulense" amb un canvi de nom i la suma d’una altre entitat, segurament sorgida per motius polítics; ambdues societats tenien com a finalitat la cobertura mèdica i d’assistència en cas de malaltia o invalidesa, a part de l’organització d’algunes activitats lúdiques. Arribat el 1914 es registraren a Girona els estatuts de la Societat Unió Escaulenca que formarien els socis del Centre Obrer i de La Concòrdia amb domicili a la casa de can Cabanes, núm. 3 de la plaça Major, immoble que adquiriren el 1911. La finalitat era la vetlla per la instrucció i l’augment del nivell cultural dels socis. El patró de la Societat és Sant Sebastià, celebrat el 5 de juny. A principis dels anys quaranta compraren la part del darrere de can Cabanes i construïren el 1947 la sala de ball actual. Des del 1987 es convertí en societat cultural recreativa i es mantingué el nom. Organitzen unes quines molt populars pel Nadal i també tenen el cafè obert tota la setmana per on passen nombrosos excursionistes a peu i en bicicleta, a part dels veïns i altres passavolants. El 1997 es restaurà la teulada de la sala de ball. Des del 1996 cada primer diumenge de juny durant uns anys, es feia un concurs de rams de flors silvestres i un recital de cant coral, organitzats conjuntament amb l’Ajuntament i l’Associació Amics de Boadella i les Escaules.

Context
La importància del teixit associatiu com a element enfortidor de la cultura a Catalunya ha estat i és de primer ordre; dins d’aquest, els casinos, els ateneus i les societats culturals i recreatives representen amb singularitat l’esperit de la nostra societat d’agrupar-nos per crear, fer i difondre la cultura, a part, tot sovint, de la combinació de l’assistència entre iguals davant de malalties i incapacitats dels associats. A les poblacions petites, com el cas de les Escaules, solen ser associacions populars d’ideologia catòlica, sota la protecció d’un sant com a signe religiós extern molt clar, que cobrien una assegurança mèdica precària, entesa com a antecedent a la seguretat social.

El segle XIX fou un període de transformació dels sistemes de producció que comportà canvis socials i ideològics importants a la societat de l’Antic Règim. La lluita per la imposició dels nous temps en contraposició a les anteriors classes dominants va marcar aquell període. Dels països europeus arribaren tendències liberals que s’anaren imposant a la nostra societat. El fenomen de l’associacionisme n’és un bon exemple. L’aparició de casinos i ateneus com a fenomen col·lectiu sorgit al nord dels Pirineus amb plantejaments elitistes va ser copiada en alguns casos per les classes benestants; en d’altres, aquestes entitats van adaptar-se a casa nostra com a instrument eficaç de popularització de la cultura i de les idees que han impactat la nostra societat en el darrer segle i mig i, en certa manera, han jugat un paper principal en la modernització del país.

Les societats de socors mutus són associacions la finalitat primera de les quals és la prestació d’una assegurança als associats que compensa els efectes d’una pèrdua com a conseqüència d’un fet fortuït o desafortunat, però que es pot calcular. Aquests agrupaments apleguen persones que poden patir els mateixos riscos i la funció bàsica és, doncs, la distribució de possibles pèrdues econòmiques d’alguns dels socis entre tots, dins d’un estatus d’igualtat de drets i deures. La Llei d’associacions del 1887 donà una embranzida al mutualisme entès com a qüestió social molt ben vista per les classes socials dirigents del moment. Però, els resultats globals recolliren la precarietat material de les classes populars que feia difícil l’estalvi i el pagament de quotes regulars, així com la constant aprovació d’impedients reglamentaris per a l’ingrés com a nous associats, com foren l’exclusió de dones, una edat mínima i màxima, la certificació de bona salut en el moment d’ingrés ..., en especial, l’oferiment d’uns ajuts assistencials molts baixos que fins i tot alguna vegada no es podien cobrir. En tots els casos la funció social de cohesió fou molt destacada.

Més informació
-Dossier “Casinos, cafès i cultura. Cultura, educació i assistència del poble per al poble” a Revista de Girona. Diputació de Girona, núm. 276 (gener-febrer 2013), pàg. 72- 93.
-David SERRA BUSQUETS. Boadella d´Empordà. Girona. Diputació de Girona i Caixa de Girona, 2000. Quaderns de la Revista de Girona, núm. 90. pàg. 96.
-L’adreça amigable del Cercador de fons i documents de l’ACAE és: http://cultura.gencat.cat/arxius/acae

Comentaris