Reial Cèdula demanant l'observança dels articles establerts en el Decret de Nova Planta de 1716

REIAL CÈDULA DEMANANT L’OBSERVANÇA DELS ARTICLES ESTABLERTS EN EL DECRET DE NOVA PLANTA DE 1716

Foli 1 anvers

Dades arxivístiques del document

CAT AMLL  01 Fons de l’Ajuntament de Llançà. Secció govern municipal i gestió jurídica -administrativa. Sèrie correspondència, 1734-1775 . Llibre “ Ordenes impresos de 1734 hasta 1775 ynclusive”.  Real Cèdula de 1775 de Carles III , ordenant el compliment i  l’observança dels articles del Decret de Nova Planta de 1716. 4 folis. Castellà.

Història arxivística

Aquest document es troba dins del llibre “ Ordenes impresos de 1734 hasta 1775 ynclusive” de la sèrie de correspondència de la secció de govern local i gestió jurídica -administrativa  del fons de l’Ajuntament de Llançà.  La sèrie de correspondència del fons de l’Ajuntament de Llançà conserva la documentació rebuda i emesa per l’administració municipal entre els anys 1716 i 2007. Del segle XVIII es conserven quatre  volums enquadernats en pergamí de les ordres manuscrites i impreses rebudes entre els anys 1716 i 1799.

Contingut

Foli 2 anvers

Dins del fons de l’Ajuntament de Llançà de  l’Arxiu Municipal de Llançà,  no s’ha conservat documentació relacionada concretament amb l’ implantació del decret de Nova Planta de l’any 1716, però si abundant documentació posterior a la data de la seva promulgació – entre el 1734 i 1799 (Fons de l’Ajuntament de Llançà, sèrie correspondència 1716 -1799) - que avala la constant exigència tant per part de la monarquia com per part dels corregidors de l’observança i  compliment dels seus continguts sobretot per el que es refereix  al  capítol quaranta tres del decret de Nova Planta on es  regulava l’elecció i durada en el càrrec  dels batlles ; i per el que es refereix als capítols del quaranta sis al quaranta vuit on es també es regula les atribucions i funcions dels regidors.
Dins del llibre “ Ordenes impresos de 1734 hasta 1775 ynclusive” del Fons de l’Ajuntament de Llançà,  s’ha conservat un document  excepcional de l’any 1775,una cèdula reial  on el rei Carles III (1759-1788), i atès per el que se’n deriva de la lectura del contingut del document  que no s’observaven  al Principat  molts dels preceptes establerts en els articles del Decret de Nova Planta de 1716, i on Carles III  ordena que es facin complir inexcusablement en els següents termes :
 “.....ya sabeis que la Magestad del Señor Don Phelipe Quinto mi Señor , y Padre, que de Dios goce, con el fin de mantener la tranquilidad de los Pueblos de ese Principado, el amor a su Soberano, la rectitud en la administracion de Justicia, y el acierto en el Gobierno estableció la nueva Planta....” “... V. Magestad quiere y manda se observe y guarde la nueva Planta de Cataluña, y las Ordenanzas, y la Real Cédula comunicadas à aquella Real Audiencia en la forma que se expresa ...”.
“.... por la qual siendo, como es, la refereida nueva Planta  de Gobierno de ese Principado la Ley fundamental con que tan sabiamente quiso mi Augusto Padre, que se procediese en lo Político, establecida con el acuerdo de los Hombre mas doctos, y prudentes  de la monarquía, y entre ellos muchos Catalanes afectos a mi Real Servicio y à esos Naturales, è instruïdos muy particularmente de sus costumbres : Quiero , y mando se observe y guarde inviolablemente, à finde que todos los comprehendidos en ella, se arreglen à las facultades que individualmente se prescriben para cada uno, procurando mi Real Servicio, la recta administracion de Justicia y el bien universal de esa Provincia; y que en su conseqúencia tengan el debido cumplimiento las Ordenazas de esa Audiencia, [...], y son concordantes con la Nueva Planta....”

Foli 3 anvers

Context

Enguany es commemoren 300 anys de la fi de la Guerra de Successió a Catalunya, que va culminar l’11 de setembre de 1714, amb la caiguda de Barcelona després d’un setge llarguíssim imposat per les tropes borbòniques. Catalunya va perdre les llibertats i va haver de fer front a una dura repressió contra les persones, les propietats,  la cultura i la identitat. . Per entendre la imposició del decret de Nova Planta ens hem de remuntar a set anys endarrere.
Com a conseqüència de la victòria que havia assolit a Almansa (1707). Felip V decidí l’abolició del règim constitucional dels regnes de València i d’Aragó, estats que foren integrats, en qualitat de províncies, al govern i a les lleis de Castella , amb el pretext del “delicte de rebel·lió i la manca al jurament de llurs habitants” i el “just dret de conquesta, l’atribut de la sobirania règia i.... la conveniència de reduir tots els regnes d’Espanya a la uniformitat d’unes mateixes lleis, usos, costums, tribunals.... que hauran d’ésser els de Castella, tan lloables en tot l’univers”. Així ho estipulà en el primer decret , del 29 de juny de  1707.
La persistència de la guerra de Successió al Principat  i a les Balears, impedí a Felip V d’integrar aquests països al nou sistema fins nou anys després. Pel decret de Nova Planta, publicat a Catalunya el 16 de gener de 1716, Felip V configurà un règim polític que excloïa  la representació de la societat  de l’època i reforçava la preeminència ( ja característica del funcionament de les institucions reials al Principat al llarg del segle XVII ) de les autoritats militars sobre les civils i una assignació quasi sistemàtica del govern dels corregiments (demarcacions substitutòries de les vegueries) a oficials de l’exèrcit del rei. A partir d’aquest decret, les ciutats i pobles quedaran sota la vigilància dels corregidors.
Les universitats varen perdurar fins els decret de Nova Planta , l’any 1716, però a partir d’aquest real acord la denominació  “universitat” s’anà substituint per la de “comú” en referència a la generalitat dels veïns i als interessos col·lectius, i també progressivament s’implantà el terme “ajuntament” que identificaria la reunió dels nous regidors borbònics amb el batlle com a màxima expressió del govern municipal.
Hi varen haver batlles a totes poblacions reals i senyorials, amb excepció dels capitals de corregiment o de partit- com a Figueres - . Per el que fa a l’aplicació del capítol quaranta tres del decret de nova planta, pel que fa a  l’elecció de batlles, es fa una distinció entre batlles nomenats per Real Acord quan els comuns eren de jurisdicció real. Si era senyorial, com en el cas de Llançà,  es seguia el dret i la costum, això vol dir que el que escollia el batlle era l’Abat de Sant Pere de Rodes.
Els batlles a partir del decret de Nova Planta  són els encarregats d’administrar la justícia ordinària civil i criminal. A més són delegats governatius locals i si bé presideixen  els consells  no tenen vot excepte en cas d’empat. Els batlles a diferència dels veguers, sobrevisqueren institucionalment. En matèria de govern estaven sotmesos a la supervisió del corregidor i del seu tinent. Presideixen els consells  i assisteixen a les reunions dels gremis. També tenen funcions fiscalitzadores i de vigilància dels regidors que faltaven a les seves obligacions.
Segons  les disposicions promulgades poc després del Decret de Nova Planta, els càrrecs municipals, inclosos el batlle i el subbatlle, no podien ser parents entre ells o amb altres membres dels consells. L’edat mínima exigida era de 25 anys .
Segons el decret de Nova Planta als regidors se’ls encomanda el govern polític de les ciutats i pobles, i a més l’administració de les rendes que no podran alienar ni cedir , sense el permís del senyor jurisdiccional o del monarca. També tindran que fer front a les responsabilitats en cas de no complir les seva obligacions. Una  altra limitació es no poder reunir-se sense la presència del corregidor o del batlle.
A partir de 1759 i durant el regnat de Carles III es crearan les figures dels alcaldes de barri, diputats del comú i síndics. Seran escollits per sufragi universal, amb funcions governatives i de policia. Altres activitats associades seran la vigilància  dels preus, pesos i mesures i controlar el bon estat de les vies públiques.
És durant els anys 1715 i 1720 quan es produeixen els més significatius canvis polítics e institucionals en el Principat.  Quantitativament durant el període corresponen als anys 1714 i 1730 les normatives es centren de forma abrusadora en reestructurar l’exèrcit i la seguretat interior; i en menor mesura , la economia i la hisenda.  Només a partir de 1730, la regulació d’aquestes últimes prevaldrà  sobre la resta de  la legislació.
En el Principat el veritable reformisme borbònic tindrà lloc durant els regnats de Ferran VI i de Carles III.


Documentació relacionada :

Dins de la secció de  col·leccions i fons especials de l’AMLLN, hi ha :
·    La col·lecció de reials cèdules impreses entre 1720 i 1833, on hi ha tres volums enquadernats en pergamí de les reials  cèdules rebudes per l’Ajuntament entre els anys 1720 i 1799.
·    La col·lecció de bans de 1720 a 1799


Per més informació :

SERRA  PERALS, Joan .” El govern local i el Decret de Nova Planta”. Farella : Revista de Llançà. Núm. 36. Novembre 2014 

Comentaris