REIAL
CÈDULA DEMANANT L’OBSERVANÇA DELS ARTICLES ESTABLERTS EN EL DECRET DE NOVA
PLANTA DE 1716
Foli 1 anvers
Dades arxivístiques del document
CAT AMLL 01 Fons de l’Ajuntament de
Llançà. Secció govern municipal i gestió jurídica -administrativa. Sèrie correspondència,
1734-1775 . Llibre “ Ordenes impresos de 1734 hasta 1775 ynclusive”. Real Cèdula de 1775 de Carles III , ordenant
el compliment i l’observança dels articles
del Decret de Nova Planta de 1716. 4 folis. Castellà.
Història arxivística
Aquest document es troba dins del llibre “ Ordenes impresos de 1734
hasta 1775 ynclusive” de la sèrie de correspondència de la secció de
govern local i gestió jurídica -administrativa
del fons de l’Ajuntament de Llançà.
La sèrie de correspondència del fons de l’Ajuntament de Llançà conserva
la documentació rebuda i emesa per l’administració municipal entre els anys
1716 i 2007. Del segle XVIII es conserven quatre volums enquadernats en pergamí de les ordres
manuscrites i impreses rebudes entre els anys 1716 i 1799.
Contingut
Foli 2 anvers
Dins del fons de l’Ajuntament de Llançà de
l’Arxiu Municipal de Llançà, no
s’ha conservat documentació relacionada concretament amb l’ implantació del
decret de Nova Planta de l’any 1716, però si abundant documentació posterior a
la data de la seva promulgació – entre el 1734 i 1799 (Fons
de l’Ajuntament de Llançà, sèrie correspondència 1716 -1799) - que avala la constant exigència tant per part
de la monarquia com per part dels corregidors de l’observança i compliment dels seus continguts sobretot per
el que es refereix al capítol quaranta tres del decret de Nova
Planta on es regulava l’elecció i durada
en el càrrec dels batlles ; i per el que
es refereix als capítols del quaranta sis al quaranta vuit on es també es
regula les atribucions i funcions dels regidors.
Dins del llibre “ Ordenes impresos de
1734 hasta 1775 ynclusive” del Fons de l’Ajuntament de Llançà, s’ha conservat un document excepcional de l’any 1775,una cèdula
reial on el rei Carles III (1759-1788),
i atès per el que se’n deriva de la lectura del contingut del document que no s’observaven al Principat
molts dels preceptes establerts en els articles del Decret de Nova
Planta de 1716, i on Carles III ordena
que es facin complir inexcusablement en els següents termes :
“.....ya
sabeis que la Magestad
del Señor Don Phelipe Quinto mi Señor , y Padre, que de Dios goce, con el fin
de mantener la tranquilidad de los Pueblos de ese Principado, el amor a su
Soberano, la rectitud en la administracion de Justicia, y el acierto en el
Gobierno estableció la nueva Planta....” “... V. Magestad quiere y manda se observe y guarde la nueva Planta de
Cataluña, y las Ordenanzas, y la Real Cédula comunicadas à aquella Real
Audiencia en la forma que se expresa ...”.
“.... por la qual siendo, como es,
la refereida nueva Planta de Gobierno de
ese Principado la Ley fundamental con que tan sabiamente quiso mi Augusto
Padre, que se procediese en lo Político, establecida con el acuerdo de los
Hombre mas doctos, y prudentes de la
monarquía, y entre ellos muchos Catalanes afectos a mi Real Servicio y à esos
Naturales, è instruïdos muy particularmente de sus costumbres : Quiero , y mando se observe y guarde
inviolablemente, à finde que todos los comprehendidos en ella, se arreglen à
las facultades que individualmente se prescriben para cada uno, procurando
mi Real Servicio, la recta administracion de Justicia y el bien universal de
esa Provincia; y que en su conseqúencia tengan el debido cumplimiento las
Ordenazas de esa Audiencia, [...], y son concordantes con la Nueva Planta....”
Foli 3 anvers
Context
Enguany es commemoren 300 anys de la fi de la Guerra de Successió a
Catalunya, que va culminar l’11 de setembre de 1714, amb la caiguda de
Barcelona després d’un setge llarguíssim imposat per les tropes borbòniques.
Catalunya va perdre les llibertats i va haver de fer front a una dura repressió
contra les persones, les propietats, la
cultura i la identitat. . Per entendre la imposició del decret de Nova Planta
ens hem de remuntar a set anys endarrere.
Com a conseqüència de la victòria que havia assolit a Almansa (1707). Felip
V decidí l’abolició del règim constitucional dels regnes de València i d’Aragó,
estats que foren integrats, en qualitat de províncies, al govern i a les lleis
de Castella , amb el pretext del “delicte de rebel·lió i la manca al jurament
de llurs habitants” i el “just dret de conquesta, l’atribut de la sobirania
règia i.... la conveniència de reduir tots els regnes d’Espanya a la
uniformitat d’unes mateixes lleis, usos, costums, tribunals.... que hauran
d’ésser els de Castella, tan lloables en tot l’univers”. Així ho estipulà en el
primer decret , del 29 de juny de 1707.
La persistència de la guerra de Successió al Principat i a les Balears, impedí a Felip V d’integrar
aquests països al nou sistema fins nou anys després. Pel decret de Nova Planta,
publicat a Catalunya el 16 de gener de 1716, Felip V configurà un règim
polític que excloïa la representació de
la societat de l’època i reforçava la
preeminència ( ja característica del funcionament de les institucions reials al
Principat al llarg del segle XVII ) de les autoritats militars sobre les civils
i una assignació quasi sistemàtica del govern dels corregiments (demarcacions
substitutòries de les vegueries) a oficials de l’exèrcit del rei. A partir
d’aquest decret, les ciutats i pobles quedaran sota la vigilància dels
corregidors.
Les universitats varen perdurar fins els decret de Nova Planta , l’any
1716, però a partir d’aquest real acord la denominació “universitat” s’anà substituint per la de
“comú” en referència a la generalitat dels veïns i als interessos col·lectius,
i també progressivament s’implantà el terme “ajuntament” que identificaria la
reunió dels nous regidors borbònics amb el batlle com a màxima expressió del
govern municipal.
Hi varen haver batlles a totes poblacions reals i senyorials, amb excepció
dels capitals de corregiment o de partit- com a Figueres - . Per el que fa a
l’aplicació del capítol quaranta tres del decret de nova planta, pel que fa a l’elecció de batlles, es fa una distinció
entre batlles nomenats per Real Acord quan els comuns eren de jurisdicció real.
Si era senyorial, com en el cas de Llançà,
es seguia el dret i la costum, això vol dir que el que escollia el
batlle era l’Abat de Sant Pere de Rodes.
Els batlles a partir del decret de Nova Planta són els encarregats d’administrar la justícia
ordinària civil i criminal. A més són delegats governatius locals i si bé
presideixen els consells no tenen vot excepte en cas d’empat. Els batlles
a diferència dels veguers, sobrevisqueren institucionalment. En matèria de
govern estaven sotmesos a la supervisió del corregidor i del seu tinent.
Presideixen els consells i assisteixen a
les reunions dels gremis. També tenen funcions fiscalitzadores i de vigilància
dels regidors que faltaven a les seves obligacions.
Segons les disposicions promulgades
poc després del Decret de Nova Planta, els càrrecs municipals, inclosos el
batlle i el subbatlle, no podien ser parents entre ells o amb altres membres
dels consells. L’edat mínima exigida era de 25 anys .
Segons el decret de Nova Planta als regidors se’ls encomanda el govern
polític de les ciutats i pobles, i a més l’administració de les rendes que no
podran alienar ni cedir , sense el permís del senyor jurisdiccional o del
monarca. També tindran que fer front a les responsabilitats en cas de no
complir les seva obligacions. Una altra
limitació es no poder reunir-se sense la presència del corregidor o del batlle.
A partir de 1759 i durant el regnat de Carles III es crearan les figures
dels alcaldes de barri, diputats del comú i síndics. Seran escollits per
sufragi universal, amb funcions governatives i de policia. Altres activitats
associades seran la vigilància dels
preus, pesos i mesures i controlar el bon estat de les vies públiques.
És durant els anys 1715 i 1720 quan es produeixen els més significatius
canvis polítics e institucionals en el Principat. Quantitativament durant el període
corresponen als anys 1714 i 1730 les normatives es centren de forma abrusadora
en reestructurar l’exèrcit i la seguretat interior; i en menor mesura , la
economia i la hisenda. Només a partir de
1730, la regulació d’aquestes últimes prevaldrà
sobre la resta de la legislació.
En el Principat el veritable reformisme borbònic tindrà lloc durant els
regnats de Ferran VI i de Carles III.
Documentació relacionada :
Dins de la secció de col·leccions i
fons especials de l’AMLLN, hi ha :
· La col·lecció
de reials cèdules impreses entre 1720 i 1833, on hi ha tres volums enquadernats
en pergamí de les reials cèdules rebudes
per l’Ajuntament entre els anys 1720 i 1799.
· La col·lecció
de bans de 1720 a 1799
Per més informació :
SERRA PERALS, Joan .” El govern
local i el Decret de Nova Planta”. Farella : Revista de Llançà. Núm. 36.
Novembre 2014
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada