La tornada a l'escola

La tornada a l'escola. Document del mes de setembre

DADES ARXIVÍSTIQUES DEL DOCUMENT

CAT- ACAE-110-45-T1-5080.

Retrat de grup escolar de Mollet de Peralada amb el mestre Josep Costal Auter (1871-1913) al pati de les escoles. Any 1910ca. Fotògraf: no identificat. Blanc i negre. Cedida per l’Ajuntament de Mollet de Peralada.

HISTÒRIA ARXIVÍSTICA

La Col·lecció d’Imatges de l’ACAE a l’actualitat suma prop de quaranta mil imatges, les quals en la seva majoria estan digitalitzades i posades on line a diposició de tots els interessats. Fruit de l’elaboració del Cens d’Arxius de la comarca que ens obligà a recórrer tots els centres susceptibles de ser censats, afavorit per la recerca contínua de nous materials, ens ha abocat a una dinàmica d’ingressos de materials gràfics de manera constant i important. En aquest present cas, va ser l’Ajuntament de Mollet de Peralada que ens cedí aquesta fotografia l’any 2007, la qual vam publicar al Quadern de Revista de Girona, monogràfic dedicat a aquest municipi.

CONTINGUT 

El mestre Josep Costal Auter (1871-1913), fill de la Tallada d’Empordà, és conegut principalment per ser el pare del renovador de la pedagogia i dignificació del magisteri i director de l’Escola Normal de Girona i posteriorment de la Normal de la Generalitat, Cassià Costal Marinel.lo (1876-1937). Josep Costal aprovà la plaça de mestre de Mollet de Peralada i no se’n mogué mai més durant 41 anys. La curta distància a Espolla fa facilitar l’amistat amb Antoni Balmanya i la seva dona, Maria Carlas, que van ser padrins de bateig de Cassià. Durant l’últim terç del segle XIX, Mollet comptava amb una escola per a nens costejada únicament pels alumnes. La inspecció s’interessà el 1877 per la instrucció de les nenes, que fins aquell moment es dedicaven exclusivament a tenir cura de la llar. La precarietat va ser una constant fins ben entrat el segle passat. El mestre Costal es queixava al maig del 1881 a l’alcalde Josep Vilanova –com recull el llibre d’actes del mateix Ajuntament- que encara havia de cobrar material que havia comprat ell personalment nou anys abans. L’any 1887 algunes famílies no portaven els seus fills a l’escola i va ser l’Ajuntament que acordà una quantitat fixa per al mestre Costal amb el compromís d’ensenyar gratuïtament els coneixements més elementals, llegir i escriure, a tots els nens  i nenes de cinc a catorze anys. La fotografia recull el grup escolar de cap a l’any 1910 amb una vuitantena d’alumnes, tots vestits de diumenge –nenes amb grans llaçades al cabell i nens amb el cap bastant rapat, la majoria vestits de colors clars- arrenglerats per a la foto que ben segur recollí un fotògraf itinerant. Els alumnes mé grans són posats a la última filera, però tots són noies, atès que la mà d’obra infantil dels nois jugava un paper important a les economies familiars rurals.

CONTEXT

D’aquí a pocs dies els nostres nens tornaran a l’escola després d’una llarga etapa de vacances. Tot just fa un segle i onze anys de les primeres Converses Pedagògiques que tingueren lloc el 1903 a la ciutat de Figueres i que significaren un motor d’una sèrie de propostes –escoles d’estiu per a mestres, conferències pedagògiques, publicacions professionals, colònies escolars…- totes impulsades per mestres d’escoles públiques rurals de l’Empordà, i que van quedar truncades a causa de  la guerra civil i la posterior dictadura franquista, amb el consegüent exili de molts mestres republicans. Des del punt de vista del treball dels ensenyants cal parlar fins aquell moment d’una pobra formació docent i d’una rutina metodològica amb un desprestigi considerable de l’escola pública. Un grup inicial petit liderat pel mestre de Camallera, Silvestre Santaló, al qual aviat s’afegiren molts més –Llorenç Jou Olió, Joan Bosch Cusí, Joan Delclós, Carme Serrat, Pere Blasi, Antoni Balmany, Gregori Artizà, Anna Rubies, Isidre Macau …- , s’ajuntaren per parlar de l’ensenyament de la gramàtica, l’educació dels pàrvuls, la Història … i la necessitat de poder disposar d’una formació permanent a la vegada que constant. S’hi respirava un determinat estil de fer de mestre i una determinada visió de la seva funció social, amb la cultura com a camí del progrés. 

MÉS INFORMACIÓ

MORET, Rosa Maria i SERNA, Erika. Mollet de Peralada. Girona. Diputacio de Girona i Fundació Caixa Girona. Quaderns de la Revista de Girona, núm. 146. Monografies (núm. 86). pàg. 96. Any 2009

MARQUÈS, Salomó, FEU, Jordi, PUJOL, David. L’escola. Girona. Diputació de Girona i Caixa de Girona. Quaderns de la Revista de Girona, núm. 120. Guies (núm. 49), pàg. 96. Any 2005.

Catàleg “La renovació de l’escola pública. De l’Empordà a tot Catalunya (1900-1939)”. Figueres-Girona, 2013. pàg. 46. També consultable a: http://cultura.gencat.cat/arxius/acae