Un ball de Cap d'any

SOL·LICITUD DE LA DELEGACIÓ DE L’UEC A LLANÇÀ DEMANANT AUTORITZACIÓ PER A CELEBRAR UN BALL DE CAP ANY (1951)

    

Dades arxivístiques del document

CAT AMLLN Fons de l’Ajuntament de Llançà, Secció cultura, Subsecció festes majors i festes populars, Sèrie cap d’any: Sol·licituds d’autoritzacions de celebracions de cap d’any. Signatura Topogràfica 627.

 

Història arxivística

Aquesta document es troba dins la subsecció festes majors i festes populars del fons de l’Ajuntament de Llançà i dins de la sèrie de sol·licituds d’autoritzacions de celebracions de cap d’any. Aquesta subsecció recull els expedients i la tramitació d’autoritzacions per a la celebració de diverses festes, actes i balls a Llançà : festes majors, festes del Carme i altres festivitats, reis, carnestoltes i nadal i cap d’any.

 

 

Aquest expedient recull la sol·licitud que va fer la delegació de l’UEC a Llançà al governador civil de la província demanant l’autorització per organitzar un ball de cap d’any al local del cinema España. Inclou l’informe favorable de l’Alcaldia i una còpia del programa d’actes previst.

 

Una de les funcions exercides pels òrgans de govern local des de molt antic és la tramitació de les sol·licituds d’autoritzacions d’usos i activitats que són competència d’altres administracions o autoritats. Tot i que les competències en l’organització d’actes culturals, festius i balls ara les tenen en gran part assumides els ajuntaments, no ha estat sempre així. Aquesta tendència de que els ajuntaments s’encarreguin de l’organització de les festes majors i balls, i altres festes, s’ha produït en els darrers quaranta anys, paral·lelament a la pèrdua progressiva del teixit associatiu del país. Fins al final del franquisme i els primers anys de la recuperació de la democràcia, eren les associacions o societats recreatives qui se n’encarregaven de l’organització de les festes majors i altres balls. Per aquest motiu havien de demanar autorització administrativa per poder-los organitzar.

El  fons de l’Ajuntament té els seus orígens en el mateix moment en què l’any 1482, l’infant Enric, comte d’Empúries, concedí en un privilegi a la Vila de Llançà, la facultat de proposar batlle i d’organitzar-se en Consell o Universitat. Quan el conjunt dels Països Catalans així com Aragó perderen la Guerra de Successió a principis del segle XVIII  el nou rei Felip V d'Espanya va substituir tot el règim local català pel castellà. El nou règim que s'imposaria als vençuts va quedar recollit al Decreto de Nueva Planta (1714). El model català d′universitats (segons cada regió: consells, paeries, jurats, consolats, etc.) fou suprimit per complet i els nuclis urbans passaren a ser ajuntaments, igual que a Castella. La majoria d'ajuntaments eren governats per un alcalde o batlle (aquesta paraula sobrevisqué, ja que el seu significat català tradicional ja era el d'una autoritat delegada per un superior) i un consell de regidors, l'un i els altres nomenats des de dalt pel corregidor. Les funcions dels nous ajuntaments eren molt més limitades que les de les institucions pròpies que havien tingut fins aleshores. Tot i els canvis produïts al llarg dels segles, i des del S. XV, la institució administrativa local de Llançà , va tenir  un arxiu on guardar la documentació que anava produint o rebent, en funció de les competències i funcions que li havien estat concedides al llarg dels segles, i així d’aquesta manera es va anar constituint el fons de l’Ajuntament de Llançà.

Contingut

A principis de desembre de 1951, Josep Maria Bes Font president de la delegació de l’UEC ( Unió Excursionista de Catalunya) a Llançà, va sol·licitar autorització per poder organitzar un ball de cap d’any al local del cinema España., amenitzat per l’orquestra “La Principal de Figueras” de les 22 h.(del dia 31 de desembre ) a 1 h (del dia 1 de gener) i amb conformitat “con lo que está preceptuado por las disposiciones vigentes en materia de espectáculos públicos y en cumplimiento de cuanto haga referencia sobre pago de derechos a la Sociedad de Autores y Protección de Menores...”. Al mateix dia l’Alcaldia de Llançà va emetre informe favorable i va remetre la sol·licitud i informe al governador civil.

Per el que fa al programa d’actes es sol·licita realitzar “un espléndido y lucido baile de sociedad en el citado local, con actuación de la renombrada orquestra “La Principal de Figueras”. Después de las doce campanas del reloj, anuncio de la entrada del Nuevo Año 1952 que será celebrada, para su prosperidad y ventura, con una consumición en el bar del local. Seguidamente , acto de fin de fiesta, consistiendo en un baile de despedida”.

Context

Com ja s’ha dit anteriorment, les competències en l’organització d’actes culturals, festius i balls ara les tenen en gran part assumides els ajuntaments, però això no ha estat sempre així. Aquesta tendència de que els ajuntaments s’encarreguin de l’organització de les festes majors i balls, i altres festes, s’ha produït en els darrers quaranta anys, paral·lelament a la pèrdua progressiva del teixit associatiu del país. Fins al final del franquisme i els primers anys de la recuperació de la democràcia, eren les associacions o societats recreatives qui se n’encarregaven de l’organització de les festes majors i altres balls. Per aquest motiu havien de demanar autorització administrativa per poder-los organitzar.

Tot i que a Llançà, i funcionava la societat recreativa Juventud Recreativa Llansanense (1935-1995) i s’encarregava de l’organització dels balls de festa major i dels diumenges; l’organització del ball de cap d’any de 1951 el va sol·licitar la recent fundada  delegació de l’UEC a Llançà.

La Unió Excursionista de Catalunya (UEC), és una entitat excursionista formada a Barcelona el 1931, de la fusió de vàries associacions excursionistes anteriors de Barcelona.  L'any 1933 les entitats associades passaren a denominar-se Unió excursionista de Catalunya-Barcelona i Unió excursionista de Catalunya-Sants respectivament. Aquest canvi de nom permeté que s'hi poguessin associar altres entitats o grups excursionistes de fora de la ciutat de Barcelona.  Així, es van crear diverses delegacions arreu de Catalunya: Olesa de Montserrat (1935), Horta (1935), Mataró (1935),Ripoll (1936), Gràcia (1940), Cornellà de Llobregat (1947), Figueres (1948), l'Hospitalet de Llobregat, Centre i Collblanc, (1949), Llançà (1951), Bagà (1953), Vilajuïga (1953), Sant Joan de les Abadesses (1953), Tortosa (1954), el Prat de Llobregat (1955), Sant Boi de Llobregat (1955), Girona (1955), Campdevànol (1960), Molins de Rei (1961), Igualada (1964), vall del Tenes (1975) i altres

Per el que es dedueix del programa d’actes del ball de cap d’any, es veu que encara a principis dels anys cinquanta no s’havia implantat la tradició de pendre els 12 raïms, ni el cotilló, tant populars ja  a la dècada dels anys seixanta..

El cotilló era un tipus de ball de societat del Barroc francès en el que quatre parelles dansaven formant un quadrat. Era molt habitual que durant l’intercanvi els participants aprofitessin per presentar-se o coquetejar amb els altres balladors, i això permetia als joves interactuar sota una curosa tutela. Al final de la dansa, es repartien petits obsequis per animar i alegrar l’ambient en una mena de fi de festa.  D’aquí ve la tradició de lliurar als assistents a les festes de Cap d’Any bosses plenes de trompetes, antifaços, barrets, espanta-sogres, serpentines…