Autor: Lluís Fabra (s. XVI-XVII)
Títol: Discurs sobre
la pesta explicant la essència della, causes, senyals, pronòstic y curació, axí
a lo que toca en general a la pesta com en particular acomodat a la
concorrencia del any 1586 fins al present 1589.
Lloc: Perpinyà
Impremta: Sampsó Arbús
Data: 1589
Fons: BPP
Signatura:
616.981.45
(46.71) Fab D
Extensió:
287
pàgs.
Mida:
15
cm.
Si fem un exercici d’agraïment als nostres predecessors i, encarem la
mirada als representants de l’Alt Empordà, és el moment de tenir presents
alguns d’aquells que ajudaren a la millora de la salut pública i del benestar
social gràcies als seus coneixements. Un dels primers de qui en tenim
constància és Lluís Fabra. Això ha estat gràcies a una obreta que ens va deixar
escrita i de la que en farem una petita dissecció en el present escrit.
L’autor
Lluís
Fabra va
néixer a Peralada a la 2ª meitat s. XVI. Va
estudiar als Estudis Generals de Barcelona i es llicencià i doctorà l'any 1575.
El Tribunal estava format per Simó Joan Desplà, Joan Benet Pallarès, Esteve
Guardiet i Geroni Merola.
Va començar l’exercici de la professió
com a metge del Capítol de Girona. Un lloc privilegiat que li va permetre rebre
una bona paga i estar molt ben relacionat, ja que va establir contacte amb els
més alts representants de l’església gironina.
Tal i com molt bé explica Benet Julià,
Fabra va tenir la sort de coincidir amb professionals de reconeguda
trajectòria. Alguns havien estudiat a Montpellier, aquest era el cas del
figuerenc Geroni Mediona, mentre que altres procedien de Barcelona com Geroni
Merola qui, amb els anys, va ser el rector dels Estudis Generals Gironins.
Altra notícia del peraladenc la tenim
gràcies a què, l’any 1595, va ser un dels testimonis de l’examen del cirurgià
de Joan Moret. Examen que solia tenir lloc a la capella de Sant Miquel de
l'Ajuntament.
La
monografia
En l’obra Discurs sobre la pesta [...], Fabra
estudia la pesta bubònica que afectà Occitània i el nord de Catalunya
(1586-1589), que suposadament deuria viure directament.
El llibre és
de petit format i, com a detall d’impressió, disposa de lletres capitals xil·logràfiques.
A l’inici de
l’obra figuren diversos sonets en castellà i llatí dedicats al metge peraladenc,
un d’ells del D. Regnes. L’autor escriu l’obra en català i la dedica al
“Illustre y Molt Reverent Capitol y Canonges de la sancta iglesia de Gerona”.
Inicia
l’explicació amb una descripció de la pesta i de les causes que la provoquen,
segons creu, en bona part, ocasionades per l’aire. Recordem que no va ser fins
el s. XIX quan es relacionà la pesta amb la picada de la puça i la manca
d’higiene.
L’obra disposa,
també, d’una sèrie de capítols en els quals ofereix consells per superar la
pesta, uns encomanant-se a altes esferes divines i terrenals —Déu i els
monarques— i, altres, en la millora de la salubritat i de l’alimentació, de la
qual detalla tota classe d’aliments aconsellant quins són els més adequats pel
consum del gènere humà.
Acaba, amb un
apartat professional en el qual exposa fàrmacs, tractaments i aplicacions quirúrgiques
pels malalts afectats.
Si
comparem el llibre de Fabra amb aportacions coetànies d’altres galens ens
adonem que l’extensió és considerable, 300 pàgs., versus 180 per l’obra d’Antoni
Girauld i 150 per la de Joan Rafael Moix. La qüestió és que Fabra explica que l’escriu empès per
considerar que “en un mal de tanta importancia” “ques molt periudicial la
desmasiada llanesa” que addueix a les aportacions dels seus col·legues.
Aquest és un
llibre de gran raresa. En institucions públiques tan sols en localitzem un
exemplar a la Biblioteca de Catalunya; aquest, és l’únic recollit en el
“Catálogo Colectivo del Patrimonio Bibliográfico (CCPB)”.
Bibliografia:
JULIÀ, Benet
“Nota sobre el llibre mèdic de Lluís Fabra (1589)” AIEG, 25 (1981).
Exemplar
conservat a la Bilioteca de Catalunya:
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada