Dades arxivístiques del document
CAT AMF 01 Fons
Ajuntament de Figueres. Programa de les
Festes del 14 d´abril de 1932, primer aniversari de la proclamació de la
República. Capsa 956.
Contingut
El consistori
figuerenc va voler celebrar el primer aniversari de la proclamació de la
República amb tot un seguit d´actes festius i reivindicatius en què la
ciutadania esdevingués la protagonista principal. Segons el programa, les
festes es van iniciar el vespre de la vigília, el 13 d´abril, amb una retreta
militar, sardanes a la Rambla i un àpat oficial a l´Hotel París ofert per
l´Ajuntament a autoritats, premsa i entitats republicanes. Sembla que va fer
mal temps i que els actes a l´aire lliure van quedar molt deslluïts.
Però l'endemà,
el 14 d´abril de 1932, la meteorologia va acompanyar. El dia era primaveral i assolellat,
els carrers vessaven de gent i moltes cases i balcons es van engalanar amb
banderes catalanes i republicanes. A mig matí es van iniciar les celebracions
amb una parada militar a la Rambla. A continuació, a la casa consistorial va
tenir lloc el repartiment de premis als alumnes de les escoles figuerenques que
havien destacat en el concurs de redacció de temàtica republicana, premis
convocats per reivindicar l'educació i el foment dels valors republicans entre els
més menuts. Un dels guardonats fou el futur polític i pedagog Josep Pallach,
llavors un nen de 12 anys. La seva redacció explicava com havia viscut la
proclamació de la República: «[...] a les 5 quan sortírem d´estudi veiérem
grups que comentaven les notícies de la ràdio. Mitja hora després quan la gent
ja s´impacientava i la ràdio anava donant més notícies concretes sobre que
s´havia proclamat la República a Espanya, vàrem veure sortir de la Federació la
bandera catalana que anava cap a câ la Vila. Allí es van hissar enmig de gran
entusiasme les banderes catalanes i republicana». Després del lliurament de
premis va començar la recepció oficial d´homenatge i adhesió a la República.
Però l'acte principal
del dia va ser a la tarda, quan va tenir lloc la gran manifestació republicana.
Hi participaren el consistori figuerenc, els representants de les entitats de
la ciutat amb els seus estendards, els alumnes de les escoles i els ciutadans
que s´hi van voler sumar. La manifestació va sortir de la plaça de la Palmera i
es va dirigir al Parc Bosc, on es va repartir berenar a la mainada. En acabat,
es va celebrar un concert i una ballada de sardanes a la Rambla, on una gran
traca de petards va posar punt i final a la festa.
Context
Figueres és
una ciutat amb una llarga tradició republicana. A mitjan segle XIX ja hi havien
començat a arrelar les idees republicanes de la mà d´Abdó Terradas i d´un grup
de joves empordanesos −Narcís Monturiol, Martí Carlé, Joan Tutau, Joan Matas,
Joan Arderius i Francesc Sunyer Capdevila−, alguns dels quals van assolir
càrrecs polítics importants durant el breu període de la Primera República. L´any
1873, tres empordanesos van arribar a ser ministres en el govern de la nació:
el figuerenc Joan Tutau, d´Hisenda; el rosinc Francesc Sunyer i Capdevila,
d´Ultramar, i el castelloní Ramon Nouvilas, de Guerra.
El 1874, la
restauració monàrquica significà la pèrdua de tot poder polític. A Figueres, però,
els republicans van aconseguir guanyar les eleccions municipals de 1899 i es
van mantenir elecció rere elecció al capdavant del govern local fins a l´any
1923, en què es produí el cop d´estat militar que va donar pas a la dictadura
de Primo de Rivera (1923-1930).
En aquest
context, el 12 d´abril de 1931 es van celebrar a tot Espanya eleccions
municipals. A la majoria de capitals de província i als principals nuclis
urbans van guanyar les candidatures republicanes. Aquests resultats propiciaren
que, dos dies després, el 14 d´abril, es proclamés la República. A Figueres, la
Federació Republicana Socialista de l´Empordà, vinculada en l'àmbit català a
ERC, va guanyar amb el 67% dels vots i va significar el retorn dels republicans
figuerencs al govern municipal en un marc polític general més favorable.
Però la
Segona República no va estar mancada de conflictes i tensions, i el juliol de
1936 esclatà la Guerra Civil. El triomf de l´exèrcit de Franco l´1 d´abril de
1939 va significar la fi de la Segona República i l´inici de la llarga i cruel
dictadura franquista.
Més informació
- SANTALÓ,
Jaume (coord.). Figueres 1900-1936.
Imatge i història de la Catalunya republicana. Figueres: Consorci del Museu
de l´Empordà; Ajuntament de Figueres, 1999.
- PUJOL,
Enric (dir.). El somni republicà. El
republicanisme a les comarques gironines 1900-1906. Barcelona: Viena;
Girona: Casa de Cultura de la Diputació de Girona, 2009.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada