dimarts, 5 de juny de 2018

Pompeu Fabra i els Jocs Florals de la llengua catalana a l’exili

Núm. 6 - AMCE. Arxiu Municipal de Castelló d’Empúries




Dades arxivístiques del document

CAT AMCE 39. Arxiu fotogràfic. Col·lecció Jordi Ametlla. Celebració dels Jocs Florals a la ciutat de Montpeller. 19 de maig de 1946. Autor desconegut. 

Història arxivística

Fotografies cedides en suport digital per Jordi Ametlla Rivas nét de Claudi Ametlla Coll, periodista i polític. Claudi Ametlla exercí el càrrec de governador civil de de Girona (1931-32) i de Barcelona (1933), també fou diputat al Congrés (1936-1939). Estigué casat amb la castellonina Maria del Carme Peris Mas de Xexàs, amb qui tingué tres fills, Josep Maria, Anna Maria i Claudi. En acabar la guerra la família s’exilià a França i posteriorment a Mèxic. 

Al llarg dels darrers anys, Jordi Ametlla ha realitzat diverses donacions a l’Arxiu Municipal de Castelló d’Empúries. El conjunt ingressat consta d'una cinquantena de fotografies en suport digital i documentació corresponent a la història de la seva família i les relacions amb diferents polítics i intel·lectuals a l’exili. 


Contingut

La fotografia correspon als Jocs florals que es van celebrar a la ciutat de Montpeller el 19 de maig de 1946. A la fotografia, Pompeu Fabra i Ventura Gassol acompanyats per la reina dels Jocs Florals i les damisel·les de la “cort d’amor”. El grup es troba davant del Teatre Municipal de Montpeller, espai que acollí la celebració. Acompanyen a les noies el lingüista Pompeu Fabra i al polític Ventura Gassol, que aquell any fou premiat amb la “Flor natural” pel poema Ametller florit. La reina dels jocs, al centre i amb un ram de flors, és Teresa Rovira Comas, filla gran d’Antoni Rovira i Virgili que s’havia format a l’escola de bibliotecàries abans de l’esclat de la guerra civil. La damisel·la que veiem al costat esquerre de Pompeu Fabra és la castellonina Anna Maria Ametlla Peris, filla del polític i periodista Claudi Ametlla. Els Jocs Florals de Montpeller van ser presidits per Antoni Rovira i Virgili, President del Parlament de Catalunya a l’exili, i els membres del jurat foren Pompeu Fabra, Lluís Nicolau d’Olwer i Amadeu Hurtado, entre altres. 

El polític i escriptor Rafael Tassis va redactar la crònica d’aquella edició dels Jocs florals a la Nostra Revista, una publicació editada a la ciutat de Mèxic D.F. Tassis relatava que Paul Boulet, alcalde de Montpeller, va obrir l’acte i que seguidament es va tocar la Marsellesa i l’himne occità. Enric Guiter, professor de llengua i de literatura catalana a la Universitat de Montpeller fou l’encarregat de llegir el veredicte dels premis. A banda de Ventura Gassol, foren guardonats Josep Carner amb “l’Englantina”, que no hi va ser present per trobar-se a Bèlgica; Carles Grandó va rebre la “Viola”, i Fermí Gual, Julià Palau i Josep Maria Prous varen guanyar els accèssits. Després del lliurament de premis, un tenor va cantar L’Emigrant. Aquell any van rebre 173 composicions, 130 poesies i 43 treballs en prosa. L’acte es va acabar amb el cant d’Els segadors per part de tots els assistents.

Grup d’intel·lectuals i polítics a Montpeller. D’esquerra a dreta, dos desconeguts, Pompeu Fabra, Ventura Gassol, desconegut, Heribert Barrera i Joan Garcia Castellet, membre de la comissió organitzadora dels Jocs Florals, davant del Museu Fougau de Montpeller, 1946. CAT AMCE 39. Arxiu d’imatges. Col·lecció Jordi Ametlla.

Context

Després de la guerra civil, molts catalans s’havien exiliat a països com ara França, Mèxic o l’Argentina, i un cop establerts van intentar crear un ambient de continuïtat amb la cultura i la llengua catalana. Una de les accions que dugueren a terme va ser la de recuperar els Jocs florals que havien quedat interromputs amb la Guerra Civil. S’anomenaren Jocs Florals de la llengua catalana. La primera edició fou l’any 1941 a Buenos Aires. La seguiren Ciutat de Mèxic el 1942, Santiago de Xile el 1943, l’Habana el 1944, Bogotà el 1945 i Montpeller el 1946. La celebració dels Jocs florals a l’exili va continuar de forma ininterrompuda fins a l’any 1977, que es van celebrar a la ciutat de Munic. 

Les dues imatges escollides pel document del mes són especialment importants pel fet que hi apareix el lingüista i gramàtic Pompeu Fabra, pare dels fonaments del català modern. L’agost del 2017 el Govern de la Generalitat de Catalunya va acordar que el 2018 se celebressin els 150 anys del naixement de Fabra i els 100 anys de la publicació de la seva Gramàtica Catalana.


Diccionari ortogràfic, editat per l’Institut d’Estudis Catalans, 1931. CAT AMCE 64. Família Nin Pous.

Tot i que Fabra era enginyer químic de formació, va dedicar la seva vida a la normalització de la llengua catalana. Fou president de l’Institut d’Estudis Catalans (1917-1939) i entre el 1933 i 1939 va ser nomenat president del Patronat de la Universitat de Barcelona, en aquell període coneguda com Universitat Autònoma de Barcelona. Acabada la guerra civil es va exiliar a la localitat francesa de Prada de Conflent i durant el seu exili fou nomenat Conseller de la Generalitat de Catalunya (1945-1948). Morí el 25 de desembre de 1948 i està enterrat al cementiri de Prada. 

El 1891 Fabra va publicar Ensayo de gramàtica del catalán moderno. La seva carrera com a enginyer químic va avançar en paral·lel amb les seves tasques a favor de la llengua catalana i la normalització lingüística. L’any 1906 va participar en el primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana. El 1911 fou nomenat membre de l’Institut d’Estudis Catalans i creà la secció filològica amb l’objectiu de fixar les normes de la llengua catalana que es publicaren un any més tard. Els treballs de Fabra van continuar amb la publicació del Diccionari ortogràfic (1917), la Gramàtica catalana (1918) i el 1931 el Diccionari general de la llengua catalana. 


Agraïments

Agraïm la informació aportada per Jordi Font Agulló, director del Museu Memorial de l’Exili (La Jonquera); Montserrat Catalan, ex directora de l’Arxiu Terradellas (monestir de Poblet) i Josep Vall director executiu de la Fundació Josep Irla (Barcelona). 

Per saber-ne més

- AMETLLA, Claudi (2013): Memòries polítiques 1890-1917. Barcelona, RBA, La Magrana. 
- TASIS, Rafael (1946): “Els jocs florals de la Llengua Catalana a Montpeller”, dins La nostra revista. Núm. 6 de 15 de juny de 1946. 
- Any Pompeu Fabra 2018. Generalitat de Catalunya. Recurs en línia: http://llengua.gencat.cat/ca/anypompeufabra/inici/

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada